
En general els alumnes han arribat a resultats interessants en les seves recerques. Ara bé, apareixen també diversos dubtes entre els docents:
– de vegades l’alumnat ha posat gairebé tot el seu esforç en un producte final amb poca rellevància més enllà d’una activitat plàstica. En molts casos s’observa que el fet de crear motiva molt, però no sempre és senzill compensar això amb la part de recerca, planificació, argumentació, resultats, conclusions, etc, és a dir, amb aspectes no tan plàstics o de manipulació però que també formen part important del treball per projectes.
– es fa complicat treballar aspectes del currículum a través dels projectes que hem posat en pràctica aquest any. Per una banda caldria haver treballat molt més des dels equips docents per tal d’inserir aspectes curriculars en aquesta metodologia per projectes; aquí cal una gran comunicació i cohesió entre els professors. Per altra banda, aquests aspectes curriculars haurien de ser introduïts a través d’activitats dirigides, i es planteja el dubte de trobar l’equilibri entre dirigir un projecte i deixar que flueixi la lliure descoberta, el protagonisme i l’autonomia de treball de l’alumnat.
– relacionat amb el punt anterior: els treballs per projectes han d’incloure sempre aspectes curriculars que tot el grup hagi d’assolir? O prioritzem el treball competencial (que coincidim que només es pot realitzar satisfactòriament mitjançant aquesta metodologia), com ara aprendre a aprendre, treballar cooperativament o fomentar valors de grup? Si és així, el treball per projectes s’hauria de compatibilitzar i empeltar perfectament amb una metodologia d’aula més clàssica o formal, amb classes més dirigides a assolir coneixements mínims i comuns a tota l’aula, i que després ells mateixos poguessin aplicar de manera autònoma, lliure i arribant a crear un producte final en un treball per projectes.