Compartim aquí el resum de la feina del curs que s’exposarà el dia de la jornada anual de la XCB.
Compartim
Respon
Arxiu de l'autor: MARIO ELOI VENDRELL RIZO
Propostes de millora d’organització i de resultats
Després de realitzar la valoració de la setmana de treball per projectes s’observa que repetides vegades ha sorgit la idea de reorganitzar aquesta setmana a nivell horari, de manera que:
– un mateix professor pugui tenir continuïtat a una mateixa aula*.
– que cada equip docent estigui al seu nivell i no en d’altres perquè és complicat que tota la informació arribi si algú està a més d’un nivell*.
* COMPLICACIÓ: no tot el centre funciona de la mateixa manera durant aquella setmana: 1r, 2n i 3r han treballat per projectes; 4t han realitzat 3 dies d’un projecte d’eticocívica i Batxillerat han continuat amb la normalitat de les classes.
Fer una reorganització horària en aquest context pot ser molt complicat, però solventaria molts aspectes, inclosos els resultats als quals poden arribar els alumnes:
– tutoritzar un grup durant una àmplia franja horària permetria un grau més elevat de seguiment i també d’implicació tant del professorat com de l’alumnat
– confeccionar un horari pauta molt més la distinció entre les activitats dirigides (quins continguts volem que TOTHOM assoleixi, transversals -des de diverses àrees- i extrets del currículum) i activitats d’autonomia; així també es trenquen moments, s’hi incorporen novetats, s’evita que les 6 hores diàries es facin massa feixugues i tot plegat es fa més dinàmic.
– el fet que a cada hora surti un professor i entri un altre a l’aula no afavoreix el seguiment, el clima ni el treball d’aula, i per tant segur que tampoc no afavoreix els bons resultats.
Organització dels projectes
El treball per projectes s’ha realitzat en una setmana intensiva just abans de les vacances de Setmana Santa. Les classes ordinàries s’han aturat entre 1r i 3r d’ESO, els nivells que han treballat d’aquesta manera. Sorgeixen dubtes respecte de tot això:
– S’ha generat diversitat d’opinions, des de valorar-ho com a un període curt de temps fins a l’altre extrem, com a massa intensiu, massa temps dedicat.
– Fent-ho a final de trimestre, just abans de vacances, poden quedar aspectes sense tancar (com ara fer bona cloenda, per exemple, amb una valoració complerta de la setmana).
Resultats interessants?
En general els alumnes han arribat a resultats interessants en les seves recerques. Ara bé, apareixen també diversos dubtes entre els docents:
– de vegades l’alumnat ha posat gairebé tot el seu esforç en un producte final amb poca rellevància més enllà d’una activitat plàstica. En molts casos s’observa que el fet de crear motiva molt, però no sempre és senzill compensar això amb la part de recerca, planificació, argumentació, resultats, conclusions, etc, és a dir, amb aspectes no tan plàstics o de manipulació però que també formen part important del treball per projectes.
– es fa complicat treballar aspectes del currículum a través dels projectes que hem posat en pràctica aquest any. Per una banda caldria haver treballat molt més des dels equips docents per tal d’inserir aspectes curriculars en aquesta metodologia per projectes; aquí cal una gran comunicació i cohesió entre els professors. Per altra banda, aquests aspectes curriculars haurien de ser introduïts a través d’activitats dirigides, i es planteja el dubte de trobar l’equilibri entre dirigir un projecte i deixar que flueixi la lliure descoberta, el protagonisme i l’autonomia de treball de l’alumnat.
– relacionat amb el punt anterior: els treballs per projectes han d’incloure sempre aspectes curriculars que tot el grup hagi d’assolir? O prioritzem el treball competencial (que coincidim que només es pot realitzar satisfactòriament mitjançant aquesta metodologia), com ara aprendre a aprendre, treballar cooperativament o fomentar valors de grup? Si és així, el treball per projectes s’hauria de compatibilitzar i empeltar perfectament amb una metodologia d’aula més clàssica o formal, amb classes més dirigides a assolir coneixements mínims i comuns a tota l’aula, i que després ells mateixos poguessin aplicar de manera autònoma, lliure i arribant a crear un producte final en un treball per projectes.
Com podem millorar el treball en grup?
Pel que fa a les dificultats trobades a l’hora de treballar en grup concloem , se n’aprèn treballant-ne, de manera que queda molta feina per fer. D’altra banda , perquè els alumnes puguin fer un bon aprenentatge de treball en grup, primer cal que els professors tinguem clar també què vol dir això.
La figura del mediador creada a 2n d’ESO ha estat una solució per solventar petites complicacions d’entesa entre els membres del grup.
Treball en grup
De vegades ha estat complicada la tasca en grup; en general sembla que no és una manera de treballar a la qual els alumnes hi estiguin habituats; segurament ha servit com a inici per aprendre a treballar en equip de manera real, no una simple repartició de tasques, que és el més habitual a l’hora de treballar en grup.
D’altra banda, no ha quedat clara la metodologia de treball a partir d’experts als alumnes de 1r cicle d’ESO. A més a més és aquí on s’ha notat més l’aparició d’alguna complicació a nivell de gestió d’aula a mesura que avançava la setmana.
Objectius generals del projecte
Hem establert uns objectius generals de projecte que afecten els tres nivells educatius, són els següents:
1. Fomentar el treball cooperatiu per aconseguir un repte comú.
2. Aconseguir un bon ambient de treball per crear una bona dinàmica a l’aula.
3. Saber fer ús de les noves tecnologies per treballar cooperativament i en grups d’experts.
4. Expressar oralment idees de manera clara i entenedora per tal d’aconseguir fluïdesa en la comunicació.
5. Desenvolupar les estratègies necessàries per aprendre a aprendre.
D’altra banda, els objectius específics de cadascun dels eixos s’han incorporat als diferents nivells:
1r ESO: Volem un món net?
1. Conèixer com podem millorar el nostre voltant per ser responsables de les nostres accions.
2. Generar un producte per mostrar com el nostre grup pot millorar el món.
2n ESO: Com són els altres?
1. Ser conscient que existeix una diversitat cultural evident al món.
2. Conèixer que no tothom disposa dels mateixos recursos naturals i econòmics.
3. Valorar la multiculturalitat.
3r ESO: Hi ha desigualtats al món?
1. Conèixer quins drets bàsics tenim els éssers humans.
2. Ser conscient que existeix una desigualtat evident d’aquests drets en el món.
3. Conèixer que no tothom disposa dels mateixos recursos naturals.
4. Saber valorar les coses positives i les negatives sobre la globalització.
A més a més, els diferents grups de treball per nivells establiran els seus objectius específics relacionats amb el subtema triat.
Situem-nos
Ens proposem un projecte més ambiciós per a aquest curs. Mentre que l’any passat el treball per projectes implicava un crèdit variable (Competències Bàsiques Lingüístiques i Matemàtiques) d’un sol nivell educatiu, enguany es fa extensible a tres nivells educatius, implica totes les matèries, i per tant, hi haurà molts més alumnes que hi participaran i tanmateix impliquem a diferents equips docents.
Es plantegen tres temàtiques diferents (una per a cada nivell entre 1r i 3r d’ESO), totes sota un mateix sostre o eix conductor: Una volta pel món. Cadascun dels tres nivells educatius tindrà, doncs, un punt de partida (o tema) diferent però tots tres tindran en comú problemàtiques i realitats de caire global.
A 1r de l’ESO la temàtica estarà al voltant del medi ambient (Volem un món net?), a 2on centraran la mirada en la diversitat cultural (Com són els altres?) i a 3er aprofundiran en la justícia social (Hi ha desigualtats al món?). La idea és, doncs, realitzar un projecte únic de centre (en aquests tres nivells) però que alhora pugui diversificar-se i treballar-se des de diferents perspectives.
Des del primer moment la tria del tema principal i dels temes que es treballaran per nivells ha estat realitzada per l’Equip Impulsor. S’ha vist adequat trobar un equilibri entre el fet de marcar unes directrius i el de donar llibertat d’elecció, de manera que es pugui adaptar a cada nivell educatiu segons les necessitats: als més petits els caldran més pautes i als més grans probablement menys. En cap cas, però, es pretén descuidar l’autonomia, la llibertat ni el protagonisme de l’alumnat. En aquesta línia, es proposen subtemes a treballar a cada nivell educatiu (sempre oberts a que els grup de treball puguin fer propostes pròpies). I una cosa similar succeeix amb els productes: a 1r d’ESO es fan una sèrie de suggerències com a productes finals relacionats amb els subtemes proposats (que no tenen per què triar, poden ser utilitzats com a inspiració o a tall d’exemple); i a 2n i 3r només es donen exemples però no un llistat de productes per triar.
D’aquesta manera pretenem treballar junts realitzant un projecte comú, partint d’una mateixa idea o tema principal que alhora es pugui adaptar a tres nivells educatius diferents.