Molt bones a tots, aprofito que tenim «un calaix de sastre», per parlar-vos de la conferència que vaig escoltar el dijous 18 de febrer al Cosmocaixa.

Em va arribar que l’ICE organitza un cicle de converses que porten per títol «Com construir una racionalitat cooperativa» (és la novena edició). D’entrada el títol és d’aquells altisonants, que no saps fins a quin punt et pot interessar.

Tot i això i com a bona mestra, vaig continuar llegint i vaig veure que es tractava d’un cicle de tres conferències la primera de les quals tenia com a ponents a un tal Boris Mir, ja n’ havíem sentit  parlar d’ell i també de l’ Escola Les Vinyes de Castellbisbal (crec recordar que en vam veure un vídeo), em va començar a interessar, sobretot perquè sabia que en aquella escola es treballava per projectes. Llavors, vaig veure que l’ altra ponent era la Directora de l’Institut Can Roca de Terrassa, institut proper a casa meva i que se que és de nova creació, que de moment viu en barracots i que intuïa que treballava d’una forma diferent, cosa que ara que ho he confirmat, m’alegra.

Així que hi vaig assistir, dir-vos que en vaig sortir molt entusiasmada, perquè aquests dos professors, que es notava que treballaven a les «trinxeres», coneixen perfectament com funcionen la gran majoria d’instituts, i parlaven amb un entusiasme encomanadís de com havien canviat les motivacions i les ganes i forma de treballar dels alumnes. No amagaven en cap moment la feina que suposa pels professors, però està clar que de la manera en què en parlaven, els compensa. Van iniciar la conferència parlant de la «Declaració Mundial sobre l’Educació per a tots» que la UNESCO fa i on hi van participar la gran majoria de països del món.

Us voldria destacar algunes de les frases que es van dir durant la conferència:

« Educar no és ensenyar continguts, els continguts són una petita part de tot el que ha d’aprendre un alumne a la seva etapa escolar»

« Molts estan ancorats en la forma d’ensenyar dels anys 70 o 80.»

Potser cal que ens plantegem quin tipus de ciutadà volem que habiti el món d’aquí 10,15 o 20 anys, com volem que sigui, què li demanarà la societat….
Demà dijous dia 25, hi ha la segona d’aquestes conferències, i vés per on , també ens afecta directament, potser més que les anterios, donat que al nostre institut ens venen alumnes que provenen de l’ escola de primària on es porta a terme aquest projecte. Esperant que sigui igual d’enriquidora i motivadora que l’anterior, us la recomano.

Cristina Mata.