Van fer l’analogia entre les transformacions de l’aliment a la cuina i les transformacions al nostre cos, per això vam començar a fer la recerca sobre el sistema digestiu a partir de maquetes del cos humà, llibres de consulta i vídeos.
A partir d’aquí vam entomar dues línies d’investigació paral·leles: d’una banda el sistema digestiu i d’altra els aliments i les seves característiques (els nutrients).
Ara ja tenim clar què és un aliment, però com els podem transformar?
Entre tots vam decidir que que els aliments els podíem tallar, cuinar, ratllar, esprémer, triturar, barrejar, gelar, amassar…I ho vam experimentar observant molt acuradament què és mantenia i què canviava desprès de transformar-los. Vam observar molt canvis químics, sobretot si afegíem la variable calor o si barrejàvem dos aliments, ja sigui per dissolució (llet i cacau en pols) o per reacció (vinagre i bicarbonat).
Ara teníem clar que en el nostre cos es produeixen diverses transformacions, però què deu passar dins del cos perquè el menjar acabi en excrements? Ens vam imaginar com és el nostre cos per dins i quin és el camí que fa el menjar. Vam fer els dibuixos i vam exposar què creiem que passava amb els aliments que ingerim. Fent aquesta posada en comú ens vam adonar que no teníem gaire clar que era un aliment.
A l’escola Tanit, aquest curs, tots treballem la cuina i la química com a eix transversal. Els nens i nenes de la classe de tercer, a partir de la visualització del conte “Un banquet imaginari”, d‘una mà de contes, ens vam plantejar una sèrie de preguntes sobre quin efecte fan els aliments en el nostre cos.
Vam començar una conversa compartint entre tots què sentim quan tenim gana? Què li deu passar al nostre cos? Llavors, sorgiren diferents idees: “escoltem trons a dintre la panxa, com si alguna cosa a dintre nostre es mogués…” Seguidament, també ens vam preguntar: “com pot ser que entri menjar i surti caca?”
Després de parlar-ne entre tots van decidir investigar: Per què després de menjar molt sentim son?
Som uns mestres de l’escola Tanit de Santa Coloma de Gramenet. Som la Vanesa Rodríguez i el Fran Jordà i no ens considerem diferents d’altres mestres.
Pots mirar d’endevinar qui som a la foto, però qui som no és important. És l’equip qui fa realitat el dia a dia del Tanit, i nosaltres en formem part.
Aquest és el quart curs que el centre participa de la XCB. Aquesta participació i tot el Projecte de Ciències no hauria estat igual sense l’impuls i l’acompanyament d’una persona molt especial per la que sempre tindrem un record.
El treball per projectes a Ciències s’ha generalitzat a l’escola de P3 a 6è i cada cop anem integrant més àrees, fent-los més transversals.
Poc a poc anem incorporant també aquesta forma de treballar a les especialitats. Ara mateix estem en un moment clau d’inflexió; decidir de quina forma incorporem plenament el Treball per Projectes al nostre projecte de centre.
Un procés iniciat, sense fi i sense marxa enrere possible de transformació d’una escola amb la participació de tots els membres en condicions d’igualtat i justícia,
amb l’objectiu final de transformar el món
a partir de la transformació de l’entorn més proper.
Ja fa 16 anys que es va iniciar el procés de transformació en la Comunitat d’Aprenentatge Tanit de Santa Coloma de Gramenet. Han estat 16 anys amb moments bons i de no tant bons però en els que mai no hem deixat d’avançar, sempre amb la voluntat i el convenciment de que és un projecte enriquidor i que ens enriqueix també com a mestres.
El projecte s’orienta a tot el grup classe, però a l’hora de treballar, el grup classe en molts moments s’organitza en equips cooperatius.
Això permet, que cada grup cooperatiu dugui a terme la mateixa investigació simultàniament per exemple treball dels àcids o de vegades, se’n faci càrrec d’una part específica d’una investigació més dilatada en el temps com en la investigació de les maquetes. Aquest enfocament requereix de 2 mestres a l’aula per tal de poder dinamitzar els diferents equips de treball. A més a més, els equips són heterogenis donant una resposta inclusiva dins de l’aula i possibilitant l’aprenentatge entre iguals.
La configuració dels equips de treball parteix, a voltes de les preferències dels propis alumnes i, altres vegades a instàncies i a l’elecció del mestre.
Destaquem que l’agrupament de treball bàsic són els equips col·laboratius. Amb tot, no s’exclouen altres tipus d’agrupament que venen determinants per la pròpia tasca. Així, també s’ha treballat per parelles, per trios, individualmtent, exposició de resultats d’una investigació a las resta de companys, etc.
