Demanem la col·laboració familiar

Ja fa uns dies que les mestres estem recollint caixes de fruita i verdura i hem fet alguns canvis a l’aula per tal d’ubicar-hi el supermercat. Els nens i nenes estan engrescats a omplir-ho. En una conversa anem analitzant allò que volem fer i que ens falta decidir:

VOLEM FRUITA I VERDURA. COM LA FAREM? Parlem de fer-la amb plastilina, amb paper, pedres…. 

– HEM DE PENSAR COM FAREM LES ETIQUETES DELS PREUS. LES MONEDES LES FAREM AMB XAPES. 

– ENS FALTEN BOSSES, AMPOLLES I EMBOLCALLS. Ho analitzem amb més detall: 

. Volem bosses de roba o cartó perquè són més ecològiques.

. Les ampolles poden ser de plàstic o vidre… però de begudes saludables. Volem  portar ampolles d’aigua, sucs, llet de vaca, de soja… Les portarem buides però  surt la idea de posar-hi aigua tenyida amb diferents colorants per tal  que siguin més semblants a la realitat. 

. Els embolcalls poden ser de diferents materials: plàstic, cartó, alumini… També tindrem en compte que volem únicament aliments saludables (caixes de cereals, pots de iogurt, bosses de macarrons…).

Alguns nens parlen de portar carn però d’altres no ho veuen gens clar… no tenim nevera, diuen! Això ens porta a recordar que tenim una BONA PREGUNTA pendent d’investigar… Com és que el menjar es passa, es fa malbé? Decidim esperar a respondre-la, perquè ara estem engrescats a omplir el supermercat.  

Per aconseguir tot aquest material que necessitem els nens plantegen portar-lo de casa, molt o poc tots diuen coses que tenen i poden portar. La Marta ens planteja fer una nota i fer-la arribar a les famílies. I ens posem a fer-la. nota

El mapa conceptual

En l’última sessió els nens i nenes de l’aula es mostren molt interessats a crear físicament el supermercat i  les mestres creiem que cal posar-nos-hi per no demorar l’interès. Abans caldrà decidir a quin espai l’ubiquem, quins productes hi posem, com els col·loquem, com els etiquetem… Així  que dissenyem com fer-ho,  tot i que la decisió final la volem pendre un cop recollides les idees i iniciatives dels nens.

Paral·lelament  creiem que és una bona idea  fer  un mapa conceptual de què hem anat fent amb els nostres alumnes. Representar gràficament com ha anat evolucionant el projecte i quines relacions hi ha entre els diferents elements esdevé clau per recopilar els aspectes treballats i dissenyar cap a on podria ser interessant anar a partir d’ara. La creació del supermercat aviat serà un fet però en el transcurs de les sessions també  hem anat recollint “bones preguntes” en un cartell a l’aula per tal d’investigar-les. Les hem marcat amb vermell en l’esquema.

mapa conceptual

Acordem que posarem un paper d’embalar gros en una paret per fer el mapa conceptual  amb els nostres alumnes, incloent-hi  fotografies. Veure el procés que hem fet i tot allò que hem anat aprenent i acordant creiem que pot ajudar a situar i centrar els nostres alumnes així que dedicarem una sessió a fer-ho.

Reunió de mestres

Per anar concretant el projecte i anar-lo programant les mestres que el portem a terme estem intentant trobar forats per fer-ho. No tenim assignada cap hora d’exclusiva i les que hi ha establertes de caràcter general no ens permet trobar-nos. Això està sent una dificultat. Ho analitzem a fons:

  • Una de nosaltres fa reducció i no és al centre cada dia.
  • Només coincidim una franja de pati (que no tenim guàrdia ni altres reunions) però no resulta gaire pràctic perquè l’escola és molt gran i quan has fet algunes fotocòpies, has anat a treure el cafè i anat al bany… ha passat l’estona.
  • Les exclusives que coincidim són cicle, claustre i comissió. No podem faltar a cap d’elles.

L’única opció que hem trobat és anar destinant hores “d’activitats relacionades amb la docència”, concretament fent més curts els espais per dinar. Tot i que el treball que anem fent ens compensa l’esforç… ens preguntem si a les escoles tenim espais suficients per fer un treball coordinat, coherent i  amb una estructura sòlida.

Prenem una decisió

Després de la sortida hem cregut necessari fer un recull de la informació que els ha aportat.

Hem projectat a la pissarra digital les fotografies que vam fer i hem fet una conversa col·lectiva. Els nens i nenes han participat molt i les mestres hem anat fent un recull de les aportacions i conclusions que ens ajudaran a avançar.

– LES BOTIGUES I ELS SUPERMERCATS TENEN NOM: BAYLINA, CONSUM, LLIBRERIA ALFONS

– A LES BOTIGUES EL BOTIGUER ET DESPATXA.

– AL SUPERMERCAT TU AGAFES EL QUE VOLS I PAGUES A LA CAIXERA.

– AL FORN DE PA VENEN PA, COQUES, CROISSANTS…, A LA LLIBRERIA VENEN CONTES, REVISTES, DIARIS… A LA SABATERIA VENEN VAMBES, SABATILLES, SABATES, MITJONS…. A LA CARNISSERIA HI HAVIA HAMBURGUESES, BOTIFARRES, POLLASTRE…

– TAMBÉ HI HA EL MERCAT, QUE ÉS UNA BOTIGA PERÒ AL CARRER. AL PONT DE VILOMARA HI HA MERCAT ALS DILLUNS.

Després de la conversa, comencem a tenir clar què diferencia i tenen en comú les botigues i els supermercats. És per això que ja tenim elements per prendre una decisió. I ens posem d’acord fàcilment: volem tenir un supermercat a l’aula!

DSCN1843

Però la conversa dóna més de sí. Comencem a anomenar coses que ens agradaria que tingués: fruita, verdures, peix, macarrons, ous…I xuxes? Planteja un nen. N’anem parlant però alguns nens no ho tenen clar. Parlen que té molt sucre i que se’n poden menjar poques. Surt la paraula “SALUDABLE” i les mestres la recollim per preguntar si voldrien un SUPERMERCAT ON EL MENJAR FOS SALUDABLE. S’animen i com que la majoria diuen que sí, ho acordem. 

Així doncs, el nostre serà un SUPERMERCAT DE MENJAR SALUDABLE. DSCN1847

Sortim al carrer

En una conversa vam anar anomenant i fent una llista a la pissarra de les botigues i supermercats del nostre poble.

DSCN1621

Gairebé tots els nens i les nenes hi han estat alguna vegada, però plantegem tornar-hi anar amb “ulls d’investigadors”: aquesta vegada no anem a comprar amb algun familiar, anem a observar quins productes hi ha, com els tenen col·locats, com són les etiquetes…

Les sortides, i més quan ni tan sols cal transport, s’han d’aprofitar!  Els permetrà  als nens i nenes aprofundir d’una forma molt vivencial com també fer-se molt més seu el projecte. Així doncs, hem pensat que no podíem deixar escapar allò que tenim al seu abast, que podran veure, experimentar i viure en primera persona.

Voleu veure com va anar?

Un pas endavant

Per tirar endavant el projecte hem definit que farem  3 sessions a la setmana. En una d’aquestes sessions serem dues mestres dins l’aula.

Hem explicat als nens i nenes quins dies de la setmana farem PROJECTE  i hem presentat un petit cartellet que ens servirà per recordar-ho.

foto projecte En la conversa inicial alguns nens parlen de crear una botiga, i d’altres un supermercat… Què ens convé per l’aula? Què els diferencia? Què tenen en comú?

Els nens en tenen  idees. Algunes les transcrivim:

  • ELS SUPERMERCATS SÓN MÉS GRANS.
  • SÍ… I LES BOTIGUES SÓN MÉS PETITES.
  • QUAN VAIG A CAL TON A COMPRAR DEMANO QUÈ VULL A LA BOTIGUERA.
  • LA MEVA MARE TREBALLA A UN SUPERMERCAT I FA DE CAIXERA.
  • A LA CAIXA HI HA UN ORDINADOR QUE LLEGEIX ELS PREUS.
  • A UN SUPERMERCAT HI HA CARROS, HI POSES EL QUÈ VOLS A DINS.
  • TAMBÉ HI HA BOSSES PER EMPORTAR-T’HO TOT A CASA.
  • LA MEVA MARE PORTA LES BOSSES AL MALATER DEL COTXE.
  • AL SUPERMERCAT HI HA MOLTES COSES, COM EL CARREFOUR!
  • HI HA MENJAR, ROBA, SABÓ, JOGUINES…
  • A LES BOTIGUES NO TENEN TANTES COSES.

Plantegem com buscar més informació i bàsicament els nens diuen que podríem anar a la biblioteca o buscar per internet. Així que, aprofitem que la mateixa tarda anem de visita setmanal a la biblioteca del poble per acostar-nos a la prestatgeria dels diccionaris i buscar les definicions que complementem amb el diccionari DIDAC d’INTERNET

Sin título

 

Les mestres tenim clar que un dels productes del projecte serà la creació física del que acabem acordant elaborar: botiga o supermercat.  No tenim definit com ho farem, i creiem que potser no cal que ho tinguem estrictament planificat. La intenció és escoltar la veu dels nostres alumnes i veure com  tot va avançant per acabar-ho definint d’una manera o d’altra. Potser no caldrà que tots ho fem tot, i que els nens i nenes puguin triar entre diverses possibilitats segons els seus interessos i/o habilitats.

Ens plantegem, també, anar recollint  aquelles inquietuds o “bones preguntes” que ens portin a anar més enllà de la creació del supermercat i anar investigant diverses qüestions sobre l’alimentació, el cos humà… o d’altres temes en els quals els nens es mostrin interessats.

Comencem

Després de parlar-ne hem tingut clar que volem fer partíceps als alumnes a l’hora de decidir “El projecte”. Hem pensat en algunes  opcions ( algunes  més o menys provocades per l’adult), però, la vida a l’aula  ja dona moltes  possibilitats. Només ha calgut escoltar als nens i recollir el que han plantejat.
Així és com ha anat:

Com cada dia, els nens i nenes de P5 han  arribat a l’aula i, sense presses, han deixat la motxilla, han penjat l’abric, han saludat als companys… iniciant el matí amb una entrada relaxada on els infants tenen un espai distès i d’acollida personalitzada i propera.

Algun d’ells  han parlat, d’altres han escollit una de les propostes d’activitats de taula que ofereix l’aula, un parell de nens ha fet dibuixos a la pissarra i un petit grup ha decidit jugar al racó de joc simbòlic de l’aula: la cuineta.

Després de recollir hem fet la rotllana, però abans d’iniciar les rutines diàries del matí alguns han explicat coses que volien compartir. La Nadia ha dit que hi ha poques coses per cuinar i que a vegades la fan amb plastilina però es destrossa de seguida. Molts nens han pensat el mateix i entre tots hem fet una llista oral del que alguna vegada han creat: des d’ ous, pizza, arròs xinès o caragols a la brasa. Però aquests aliments no perduren i hem llençat  aquesta pregunta: COM PODEM OMPLIR EL REBOST DE LA NOSTRA CUINETA?

DSCN1607

 

De seguida la Nàdia ha respòs  que comprant però l’Àngel ha opinat que es gasten diners. El Carles ha dit  que hi ha botigues gratis i el Pablo també, tot i que  no n’ha vist mai cap. S’han aixecat molts dits i el Xavier ha aportat que podríem muntar una botigueta a l’aula . Molts han cregut que és una bona pensada. La conversa ha anat fluint i els nens s’han engrescat. Han anat sorgint preguntes i algunes propostes a cada una d’elles: com fer el mobiliari, què fer servir de diners, com transportar el menjar (amb bosses, caixes…), com fer els preus i les etiquetes.

Pensem que pot ser un projecte interessant i hi veiem moltes possibilitats i camins per fer.

A partir d’aquí hem cregut oportú explicar als nens que entre tots treballarem per aconseguir fer realitat aquesta proposta i que a l’estona que ho farem,  li direm “PROJECTE”.

Pensem que cal revisar l’horari i establir espais determinats per portar-lo a terme, amb una periodicitat mínima de 3 cops a la setmana.

Ja tenim PROJECTE!

Ens presentem

Som la Divina, tutora de P5 i la Cristina, mestra d’educació de l’escola Pompeu Fabra del Pont de Vilomara i Rocafort. Aquest any coincidim al grup impulsor i ens hem animat a compartir el repte d’aprofundir en la implementació d’un projecte.

Per qüestions organitzatives i horàries, la Divina és qui portarà el pes de l’aplicació a l’aula però hem pogut reestructurar els horaris,  i una sessió a la setmana serem les dues mestres a l’aula. A més, dins l’horari d’exlusiva,  ens reunirem per programar i dissenyar el  projecte periòdicament. El prinicipal motiu pel qual volem compartir el projecte és  poder sentir-nos acompanyades a les novetats en les quals ens enfrontem (creació d’un blog, carpetes d’aprenentatge, reestructuració de metodologies i gestió de l’aula…). Creiem que conjuntament la tasca pot ser més enriquidora i sobretot reflexiva.

Som conscients que és un repte i que la dificultat més gran serà la de trobar-nos periòdicament (ja sabeu com n’és de difícil això en una escola!). Tot i així estem engrescades i ens agradaria poder compartir-lo, un cop finalitzat, amb la resta del claustre, per fer petits passos a un canvi metodològic en tots els cicles.

Ànims a tots i a totes!

mestres15-16

                                      El claustre de l’escola