Arxiu de la categoria: Treballem en equip

Aquest apartat conté els articles que recullen les descripcions, explicacions i reflexions col·lectives que es generen durant la posada en pràctica del projecte.

Què hem après i com?

Publicat el per
Respon

A l’inici del projecte ens vam plantejar de fer servir la carpeta d’aprenentatge com a eina d’avaluació formativa. Pensàvem que d’alguna manera ens iniciaríem a fer-la individualment. Però el projecte ha anat creixent i creixent… i hem acabat prioritzant el treball experimental i les activitats dinàmiques. L’aula s’ha convertit en un espai de manipulació i joc molt atractiu pels alumnes: una cuineta, un supermercat on anar a comprar ple d’envasos i aliments creats per ells mateixos, una zona amb lupes per observar l’evolució del menjar amb el pas dels dies, un tors de l’aparell digestiu per muntar…

Quan vam plantejar-nos com evidenciar el procés d’aprenentatge vam apostar per fer-ho a través de les converses registrades. Al llarg del projecte en podem comptar un munt de converses fetes! Les aportacions dels nens i nenes i les reflexions que anaven fent vam decidir d’anar-les registrant amb els nens i nenes en un document digital. No sempre ha estat fàcil, i de fet, algunes vegades hem optat per fer un recull a mà per fer després tranquil·lament, i sense nens, la tasca de passar-ho a net. En el transcurs de les converses hem intentat potenciar que els nens i nenes expliquessin no únicament tot el què han aprés, sinó de quina manera, com vam resoldre els dubtes, quines dificultats ens vam trobar, valoracions, etc. Ens han ajudat preguntes del tipus: I això, com ho vam aprendre? Abans pensaves que… i ara què en penses? 

Per fer-ho atractiu i per fer constar les aportacions dels nens i nenes vam decidir fer ús de moltes fotografies i de bafarades. Aquí en teniu una mostra:

Som conscients que no hem assolit el primer repte que ens vam plantejar: fer una carpeta d’aprenentatge individual. També és cert, però, que estem molt contentes del resultat i com la  transversalitat del projecte ha afavorit que els nens i nenes trobessin sentit i aplicació a molts dels seus aprenentatges.

Quin camí fa el menjar des de que ens el posem a la boca?

Publicat el per
Respon

Observant, escoltant i recollint els interessos del grup vam veure que interessava saber coses del nostre cos. Les mestres vam llençar preguntes per tal que els nens i nenes s’animessin a fer-ne d’altres, plantejar-se hipòtesis i buscar-ne respostes.

Una de les preguntes que més els va motivar va ser: Quin recorregut fa el menjar a dins del nostre cos?

Hem preparat una sessió on els nens i nenes s’han agrupat en grups reduïts, han hagut de fer una posada en comú, de compartir les hipòtesis de cadascú i després reflectir-ho sobre un mural. Hem ofert diferents materials: paper d’embalar, tubs de paper higiènic i de cuina, llanes, papers, plastilina, i altres materials.

Un cop han acabat han compartit la seva experiència amb tot el grup.

Ha estat una pràctica molt enriquidora.

Hem tornat a demanar assessorament a la metgessa, la mare del nen de la classe, i molt amablement ha vingut a l’aula a explicar-nos “el sistema digestiu” d’una manera molt didàctica, ens ha convidat a participar-hi a tots i totes. Ens ha ajudat a contrastar el que nosaltres pensàvem, ens ha posat en contradicció algunes idees inicials… i això ens ha ajudat a donar resposta a la nostra pregunta.

Com és que el menjar es podreix?

Publicat el per
Respon

Aquesta  pregunta continua penjada al racó de les “BONES PREGUNTES” d’ençà que vam visitar la botiga  “PESCA SALADA I LLEGUMS OLGA” del poble. En el transcurs de la conversa sobre  què havíem après durant la sortida,  alguns  dels nens i nenes de l’aula van dir que aquesta botiga feia una olor estranya, en van dir pudor. Això els va portar a preguntar-se per què el menjar fa pudor i es fa malbé, independentment de si era el motiu real de la botiga en concret. Les mestres, pendents de les aportacions dels nens, vam recollir el dubte i es va acordar afegir-la al racó de les “Bones Preguntes”.

Durant el transcurs del projecte hem intentat provocar el fet de recuperar i ajudar a respondre  la pregunta amb alguna aportació pensada per aquesta finalitat

  • Hem anat a buscar verdura de l’hort i l’hem anat mantenint a l’aula.
  • Hem fet pomes de paper encolat, utilitzant la poma de suport. Quan el paper s’ha endurit, hem tallat la poma per la meitat, per treure-la i quedar-nos amb la coberta que hem tornat a ajuntar i hem pintat.poma manualitat
  • Sense preveure-ho també dues nenes van  incidir a buscar respostes per aquesta pregunta. Durant una estona de joc simbòlic van anar a comprar al supermercat arròs  i suc de tomàquet (aigua tenyida de color vermell) per cuinar un arròs a la cubana barrejant els dos ingredients. Aquesta olleta va quedar a la cuineta un parell o tres de dies. Un matí, en entrar a l’aula, tots i totes ens vam adonar que la classe feia una olor estranya. Vam intentar-ne buscar els motius… i és quan les nenes van explicar l’àpat que havíen fet feia un parell de dies.
  • També una de nosaltres, en una visita particular en un museu, va trobar una altra oportunitat per ajudar a recuperar i a respondre la pregunta. I els hi va fer arribar als nens aquest correu electrònic:IMATGE CORREU
  • Per altra banda, les mestres hem estat preparades per inicidir en allò que vagin aportant els nens i nenes. Vam pensar que potser  hi hauria interés per entendre el procés de descomposició o bé caldria inicidir més en com hem de conservar els aliments perquè això no passi. Preveient-ho vam buscar alguns vídeos que ens podien ajudar-nos a donar una explicació.

En la recerca de intentar resoldre la gran pregunta totes les propostes que havíem pensat van ajudar-hi. Les verdures de l’hort van estar alguns dies al racó d’experimentació de la classe i els nens i nenes van poder veure els canvis que hi ha en el menjar quan es va fent malbé: s’asseca, canvia de color, es podreix…

Les pomes que vam fer servir per fer-ne de paper encolades, quan va arribar el moment de tallar-la per la meitat i treure-la, vam observar els canvis que havia tingut i alguns comentaris van ser:

. Hi ha trossos foscos, podrits.

. Està molt tova… no està bona.

.Hi veig puntets! S’ha passat!

El correu electrònic ens va ajudar a introduir la paraula FONG i a tenir interés per saber què era. Vam buscar la definició al diccionari i va anar al laboratori a veure els fongs dels aliments de la classe descomposats.

 

També vam veure els vídeos. El de com conservar els aliments va aportar-nos noves descobertes com la importància de tenir una nevera o congelador per tenir els aliments frescos o congelats. I d’altres maneres de conservació com l’envasat al buit, les conserves en oli… Aquí el teniu:

Demanem la col·laboració familiar

Publicat el per
Respon

Ja fa uns dies que les mestres estem recollint caixes de fruita i verdura i hem fet alguns canvis a l’aula per tal d’ubicar-hi el supermercat. Els nens i nenes estan engrescats a omplir-ho. En una conversa anem analitzant allò que volem fer i que ens falta decidir:

– VOLEM FRUITA I VERDURA. COM LA FAREM? Parlem de fer-la amb plastilina, amb paper, pedres…. 

– HEM DE PENSAR COM FAREM LES ETIQUETES DELS PREUS. LES MONEDES LES FAREM AMB XAPES. 

– ENS FALTEN BOSSES, AMPOLLES I EMBOLCALLS. Ho analitzem amb més detall: 

. Volem bosses de roba o cartó perquè són més ecològiques.

. Les ampolles poden ser de plàstic o vidre… però de begudes saludables. Volem  portar ampolles d’aigua, sucs, llet de vaca, de soja… Les portarem buides però  surt la idea de posar-hi aigua tenyida amb diferents colorants per tal  que siguin més semblants a la realitat. 

. Els embolcalls poden ser de diferents materials: plàstic, cartó, alumini… També tindrem en compte que volem únicament aliments saludables (caixes de cereals, pots de iogurt, bosses de macarrons…).

Alguns nens parlen de portar carn però d’altres no ho veuen gens clar… no tenim nevera, diuen! Això ens porta a recordar que tenim una BONA PREGUNTA pendent d’investigar… Com és que el menjar es passa, es fa malbé? Decidim esperar a respondre-la, perquè ara estem engrescats a omplir el supermercat.  

Per aconseguir tot aquest material que necessitem els nens plantegen portar-lo de casa, molt o poc tots diuen coses que tenen i poden portar. La Marta ens planteja fer una nota i fer-la arribar a les famílies. I ens posem a fer-la. nota

El mapa conceptual

Publicat el per
Respon

En l’última sessió els nens i nenes de l’aula es mostren molt interessats a crear físicament el supermercat i  les mestres creiem que cal posar-nos-hi per no demorar l’interès. Abans caldrà decidir a quin espai l’ubiquem, quins productes hi posem, com els col·loquem, com els etiquetem… Així  que dissenyem com fer-ho,  tot i que la decisió final la volem pendre un cop recollides les idees i iniciatives dels nens.

Paral·lelament  creiem que és una bona idea  fer  un mapa conceptual de què hem anat fent amb els nostres alumnes. Representar gràficament com ha anat evolucionant el projecte i quines relacions hi ha entre els diferents elements esdevé clau per recopilar els aspectes treballats i dissenyar cap a on podria ser interessant anar a partir d’ara. La creació del supermercat aviat serà un fet però en el transcurs de les sessions també  hem anat recollint “bones preguntes” en un cartell a l’aula per tal d’investigar-les. Les hem marcat amb vermell en l’esquema.

mapa conceptual

Acordem que posarem un paper d’embalar gros en una paret per fer el mapa conceptual  amb els nostres alumnes, incloent-hi  fotografies. Veure el procés que hem fet i tot allò que hem anat aprenent i acordant creiem que pot ajudar a situar i centrar els nostres alumnes així que dedicarem una sessió a fer-ho.

Reunió de mestres

Publicat el per
Respon

Per anar concretant el projecte i anar-lo programant les mestres que el portem a terme estem intentant trobar forats per fer-ho. No tenim assignada cap hora d’exclusiva i les que hi ha establertes de caràcter general no ens permet trobar-nos. Això està sent una dificultat. Ho analitzem a fons:

  • Una de nosaltres fa reducció i no és al centre cada dia.
  • Només coincidim una franja de pati (que no tenim guàrdia ni altres reunions) però no resulta gaire pràctic perquè l’escola és molt gran i quan has fet algunes fotocòpies, has anat a treure el cafè i anat al bany… ha passat l’estona.
  • Les exclusives que coincidim són cicle, claustre i comissió. No podem faltar a cap d’elles.

L’única opció que hem trobat és anar destinant hores “d’activitats relacionades amb la docència”, concretament fent més curts els espais per dinar. Tot i que el treball que anem fent ens compensa l’esforç… ens preguntem si a les escoles tenim espais suficients per fer un treball coordinat, coherent i  amb una estructura sòlida.

Ens presentem

Publicat el per
Respon

Som la Divina, tutora de P5 i la Cristina, mestra d’educació de l’escola Pompeu Fabra del Pont de Vilomara i Rocafort. Aquest any coincidim al grup impulsor i ens hem animat a compartir el repte d’aprofundir en la implementació d’un projecte.

Per qüestions organitzatives i horàries, la Divina és qui portarà el pes de l’aplicació a l’aula però hem pogut reestructurar els horaris,  i una sessió a la setmana serem les dues mestres a l’aula. A més, dins l’horari d’exlusiva,  ens reunirem per programar i dissenyar el  projecte periòdicament. El prinicipal motiu pel qual volem compartir el projecte és  poder sentir-nos acompanyades a les novetats en les quals ens enfrontem (creació d’un blog, carpetes d’aprenentatge, reestructuració de metodologies i gestió de l’aula…). Creiem que conjuntament la tasca pot ser més enriquidora i sobretot reflexiva.

Som conscients que és un repte i que la dificultat més gran serà la de trobar-nos periòdicament (ja sabeu com n’és de difícil això en una escola!). Tot i així estem engrescades i ens agradaria poder compartir-lo, un cop finalitzat, amb la resta del claustre, per fer petits passos a un canvi metodològic en tots els cicles.

Ànims a tots i a totes!

mestres15-16

                                      El claustre de l’escola