Arxiu de la categoria: La veu dels alumnes

Aquest apartat conté els articles que expressen les opinions, reaccions i reflexions dels alumnes.

Què hem après i com?

Publicat el per
Respon

A l’inici del projecte ens vam plantejar de fer servir la carpeta d’aprenentatge com a eina d’avaluació formativa. Pensàvem que d’alguna manera ens iniciaríem a fer-la individualment. Però el projecte ha anat creixent i creixent… i hem acabat prioritzant el treball experimental i les activitats dinàmiques. L’aula s’ha convertit en un espai de manipulació i joc molt atractiu pels alumnes: una cuineta, un supermercat on anar a comprar ple d’envasos i aliments creats per ells mateixos, una zona amb lupes per observar l’evolució del menjar amb el pas dels dies, un tors de l’aparell digestiu per muntar…

Quan vam plantejar-nos com evidenciar el procés d’aprenentatge vam apostar per fer-ho a través de les converses registrades. Al llarg del projecte en podem comptar un munt de converses fetes! Les aportacions dels nens i nenes i les reflexions que anaven fent vam decidir d’anar-les registrant amb els nens i nenes en un document digital. No sempre ha estat fàcil, i de fet, algunes vegades hem optat per fer un recull a mà per fer després tranquil·lament, i sense nens, la tasca de passar-ho a net. En el transcurs de les converses hem intentat potenciar que els nens i nenes expliquessin no únicament tot el què han aprés, sinó de quina manera, com vam resoldre els dubtes, quines dificultats ens vam trobar, valoracions, etc. Ens han ajudat preguntes del tipus: I això, com ho vam aprendre? Abans pensaves que… i ara què en penses? 

Per fer-ho atractiu i per fer constar les aportacions dels nens i nenes vam decidir fer ús de moltes fotografies i de bafarades. Aquí en teniu una mostra:

Som conscients que no hem assolit el primer repte que ens vam plantejar: fer una carpeta d’aprenentatge individual. També és cert, però, que estem molt contentes del resultat i com la  transversalitat del projecte ha afavorit que els nens i nenes trobessin sentit i aplicació a molts dels seus aprenentatges.

Com és que el menjar es podreix?

Publicat el per
Respon

Aquesta  pregunta continua penjada al racó de les “BONES PREGUNTES” d’ençà que vam visitar la botiga  “PESCA SALADA I LLEGUMS OLGA” del poble. En el transcurs de la conversa sobre  què havíem après durant la sortida,  alguns  dels nens i nenes de l’aula van dir que aquesta botiga feia una olor estranya, en van dir pudor. Això els va portar a preguntar-se per què el menjar fa pudor i es fa malbé, independentment de si era el motiu real de la botiga en concret. Les mestres, pendents de les aportacions dels nens, vam recollir el dubte i es va acordar afegir-la al racó de les “Bones Preguntes”.

Durant el transcurs del projecte hem intentat provocar el fet de recuperar i ajudar a respondre  la pregunta amb alguna aportació pensada per aquesta finalitat

  • Hem anat a buscar verdura de l’hort i l’hem anat mantenint a l’aula.
  • Hem fet pomes de paper encolat, utilitzant la poma de suport. Quan el paper s’ha endurit, hem tallat la poma per la meitat, per treure-la i quedar-nos amb la coberta que hem tornat a ajuntar i hem pintat.poma manualitat
  • Sense preveure-ho també dues nenes van  incidir a buscar respostes per aquesta pregunta. Durant una estona de joc simbòlic van anar a comprar al supermercat arròs  i suc de tomàquet (aigua tenyida de color vermell) per cuinar un arròs a la cubana barrejant els dos ingredients. Aquesta olleta va quedar a la cuineta un parell o tres de dies. Un matí, en entrar a l’aula, tots i totes ens vam adonar que la classe feia una olor estranya. Vam intentar-ne buscar els motius… i és quan les nenes van explicar l’àpat que havíen fet feia un parell de dies.
  • També una de nosaltres, en una visita particular en un museu, va trobar una altra oportunitat per ajudar a recuperar i a respondre la pregunta. I els hi va fer arribar als nens aquest correu electrònic:IMATGE CORREU
  • Per altra banda, les mestres hem estat preparades per inicidir en allò que vagin aportant els nens i nenes. Vam pensar que potser  hi hauria interés per entendre el procés de descomposició o bé caldria inicidir més en com hem de conservar els aliments perquè això no passi. Preveient-ho vam buscar alguns vídeos que ens podien ajudar-nos a donar una explicació.

En la recerca de intentar resoldre la gran pregunta totes les propostes que havíem pensat van ajudar-hi. Les verdures de l’hort van estar alguns dies al racó d’experimentació de la classe i els nens i nenes van poder veure els canvis que hi ha en el menjar quan es va fent malbé: s’asseca, canvia de color, es podreix…

Les pomes que vam fer servir per fer-ne de paper encolades, quan va arribar el moment de tallar-la per la meitat i treure-la, vam observar els canvis que havia tingut i alguns comentaris van ser:

. Hi ha trossos foscos, podrits.

. Està molt tova… no està bona.

.Hi veig puntets! S’ha passat!

El correu electrònic ens va ajudar a introduir la paraula FONG i a tenir interés per saber què era. Vam buscar la definició al diccionari i va anar al laboratori a veure els fongs dels aliments de la classe descomposats.

 

També vam veure els vídeos. El de com conservar els aliments va aportar-nos noves descobertes com la importància de tenir una nevera o congelador per tenir els aliments frescos o congelats. I d’altres maneres de conservació com l’envasat al buit, les conserves en oli… Aquí el teniu:

Classifiquem

Publicat el per
Respon

La nota que hem escrit a les famílies ha estat un èxit… Els nens i nenes han portat força varietat d’ampolles, caixes, bosses, pots…

Les primeres coses que van arribar les vam analitzar una mica: quin aliment, beguda o producte contenia, la forma i la mida, fèiem lectura d’etiquetes… Però cada vegada l’aula es va anar omplint de més i més material. Davant d’això vam considerar interessant deixar de parlar del que anaven portant per fer una activitat d’exploració conjunta. L’activitat consistiria a deixar tot el material al mig de la sala de psicomotricitat per tal d’analitzar-lo i arribar a fer una o diverses classificacions. Un dels objectius que ens vam plantejar és observar les formes geomètriques dels diferents embolcalls i analitzar el motiu de per què bàsicament tenen formes cilíndriques o prismes rectangulars. També ens vam plantejar que els nens arribessin a fer-se hipòtesi de què passaria si els embolcalls tinguessin forma d’esfera.

Però teníem clar que era una activitat oberta i que la nostra funció seria escoltar, reconduir en cas necessari, ajudar-los a  plantejar-se preguntes, etc.

Així doncs, aquella sessió, vam anar a l’aula de psicomotricitat a fer projecte.

material a la salaAls nens i nenes aquest fet ja els va semblar motivador. Vam començar a parlar de què els semblava que podíem fer amb tot el material i de seguida van anar sortint diverses opinions:

– PODRÍEM ORDENAR-HO. CADA COSA VA AL SEU LLOC

– I CLASSIFICAR-HO!

– HEM DE POSAR LA LLET AMB LA LLET, ELS OUS AMB ELS OUS, LES GALETES AMB LES GALETES, CEREALS AMB CEREALS…

–  CADA  COSA VA LA SEVA PRESTATGERIA. LES COSES VAN A ON VAN, PERQUÈ SINÓ VAN A ON VAN, JA NO SABEM A ON VAN.

rotllanasala

Era evident, els nens i nenes veien molt clar com calia classificar-ho tot. La seva imatge mental d’un supermercat és clara i saben que cada cosa té un lloc (segons la classe del producte).

Però nosaltres vam intentar dirigir la conversa cap o on ens havíem plantejat….

PERÒ, US DEMANEM… CREIEU QUE HI HAURIA UNA ALTRA MANERA DE CLASSIFICAT TOT AIXÒ QUE TENIM AQUÍ? 

– PER COLOR!

– PER SI ÉS GRAN, MITJANA O PETITA (PER MIDA)

– PER SI ÉS ON NO RODÓ! I aquesta és la intervenció que ens ajuda a encaminar la conversa cap a l’objectiu previst.

Finalment, a partir de la comparació, van sortir els noms de CILINDRE i PRISMA. I, poc després, vam decidir que els nens, per grups, anessin sortint a classificar el material. Nosaltres, però, no vam dirigir amb quin criteri.

I el resultat va ser el que veureu en les següents imatges. Previsible!

 

Demanem la col·laboració familiar

Publicat el per
Respon

Ja fa uns dies que les mestres estem recollint caixes de fruita i verdura i hem fet alguns canvis a l’aula per tal d’ubicar-hi el supermercat. Els nens i nenes estan engrescats a omplir-ho. En una conversa anem analitzant allò que volem fer i que ens falta decidir:

– VOLEM FRUITA I VERDURA. COM LA FAREM? Parlem de fer-la amb plastilina, amb paper, pedres…. 

– HEM DE PENSAR COM FAREM LES ETIQUETES DELS PREUS. LES MONEDES LES FAREM AMB XAPES. 

– ENS FALTEN BOSSES, AMPOLLES I EMBOLCALLS. Ho analitzem amb més detall: 

. Volem bosses de roba o cartó perquè són més ecològiques.

. Les ampolles poden ser de plàstic o vidre… però de begudes saludables. Volem  portar ampolles d’aigua, sucs, llet de vaca, de soja… Les portarem buides però  surt la idea de posar-hi aigua tenyida amb diferents colorants per tal  que siguin més semblants a la realitat. 

. Els embolcalls poden ser de diferents materials: plàstic, cartó, alumini… També tindrem en compte que volem únicament aliments saludables (caixes de cereals, pots de iogurt, bosses de macarrons…).

Alguns nens parlen de portar carn però d’altres no ho veuen gens clar… no tenim nevera, diuen! Això ens porta a recordar que tenim una BONA PREGUNTA pendent d’investigar… Com és que el menjar es passa, es fa malbé? Decidim esperar a respondre-la, perquè ara estem engrescats a omplir el supermercat.  

Per aconseguir tot aquest material que necessitem els nens plantegen portar-lo de casa, molt o poc tots diuen coses que tenen i poden portar. La Marta ens planteja fer una nota i fer-la arribar a les famílies. I ens posem a fer-la. nota

Prenem una decisió

Publicat el per
Respon

Després de la sortida hem cregut necessari fer un recull de la informació que els ha aportat.

Hem projectat a la pissarra digital les fotografies que vam fer i hem fet una conversa col·lectiva. Els nens i nenes han participat molt i les mestres hem anat fent un recull de les aportacions i conclusions que ens ajudaran a avançar.

– LES BOTIGUES I ELS SUPERMERCATS TENEN NOM: BAYLINA, CONSUM, LLIBRERIA ALFONS

– A LES BOTIGUES EL BOTIGUER ET DESPATXA.

– AL SUPERMERCAT TU AGAFES EL QUE VOLS I PAGUES A LA CAIXERA.

– AL FORN DE PA VENEN PA, COQUES, CROISSANTS…, A LA LLIBRERIA VENEN CONTES, REVISTES, DIARIS… A LA SABATERIA VENEN VAMBES, SABATILLES, SABATES, MITJONS…. A LA CARNISSERIA HI HAVIA HAMBURGUESES, BOTIFARRES, POLLASTRE…

– TAMBÉ HI HA EL MERCAT, QUE ÉS UNA BOTIGA PERÒ AL CARRER. AL PONT DE VILOMARA HI HA MERCAT ALS DILLUNS.

Després de la conversa, comencem a tenir clar què diferencia i tenen en comú les botigues i els supermercats. És per això que ja tenim elements per prendre una decisió. I ens posem d’acord fàcilment: volem tenir un supermercat a l’aula!

DSCN1843

Però la conversa dóna més de sí. Comencem a anomenar coses que ens agradaria que tingués: fruita, verdures, peix, macarrons, ous…I xuxes? Planteja un nen. N’anem parlant però alguns nens no ho tenen clar. Parlen que té molt sucre i que se’n poden menjar poques. Surt la paraula “SALUDABLE” i les mestres la recollim per preguntar si voldrien un SUPERMERCAT ON EL MENJAR FOS SALUDABLE. S’animen i com que la majoria diuen que sí, ho acordem. 

Així doncs, el nostre serà un SUPERMERCAT DE MENJAR SALUDABLE. DSCN1847

Un pas endavant

Publicat el per
Respon

Per tirar endavant el projecte hem definit que farem  3 sessions a la setmana. En una d’aquestes sessions serem dues mestres dins l’aula.

Hem explicat als nens i nenes quins dies de la setmana farem PROJECTE  i hem presentat un petit cartellet que ens servirà per recordar-ho.

foto projecte En la conversa inicial alguns nens parlen de crear una botiga, i d’altres un supermercat… Què ens convé per l’aula? Què els diferencia? Què tenen en comú?

Els nens en tenen  idees. Algunes les transcrivim:

  • ELS SUPERMERCATS SÓN MÉS GRANS.
  • SÍ… I LES BOTIGUES SÓN MÉS PETITES.
  • QUAN VAIG A CAL TON A COMPRAR DEMANO QUÈ VULL A LA BOTIGUERA.
  • LA MEVA MARE TREBALLA A UN SUPERMERCAT I FA DE CAIXERA.
  • A LA CAIXA HI HA UN ORDINADOR QUE LLEGEIX ELS PREUS.
  • A UN SUPERMERCAT HI HA CARROS, HI POSES EL QUÈ VOLS A DINS.
  • TAMBÉ HI HA BOSSES PER EMPORTAR-T’HO TOT A CASA.
  • LA MEVA MARE PORTA LES BOSSES AL MALATER DEL COTXE.
  • AL SUPERMERCAT HI HA MOLTES COSES, COM EL CARREFOUR!
  • HI HA MENJAR, ROBA, SABÓ, JOGUINES…
  • A LES BOTIGUES NO TENEN TANTES COSES.

Plantegem com buscar més informació i bàsicament els nens diuen que podríem anar a la biblioteca o buscar per internet. Així que, aprofitem que la mateixa tarda anem de visita setmanal a la biblioteca del poble per acostar-nos a la prestatgeria dels diccionaris i buscar les definicions que complementem amb el diccionari DIDAC d’INTERNET

Sin título

 

Les mestres tenim clar que un dels productes del projecte serà la creació física del que acabem acordant elaborar: botiga o supermercat.  No tenim definit com ho farem, i creiem que potser no cal que ho tinguem estrictament planificat. La intenció és escoltar la veu dels nostres alumnes i veure com  tot va avançant per acabar-ho definint d’una manera o d’altra. Potser no caldrà que tots ho fem tot, i que els nens i nenes puguin triar entre diverses possibilitats segons els seus interessos i/o habilitats.

Ens plantegem, també, anar recollint  aquelles inquietuds o “bones preguntes” que ens portin a anar més enllà de la creació del supermercat i anar investigant diverses qüestions sobre l’alimentació, el cos humà… o d’altres temes en els quals els nens es mostrin interessats.

Comencem

Publicat el per
Respon

Després de parlar-ne hem tingut clar que volem fer partíceps als alumnes a l’hora de decidir “El projecte”. Hem pensat en algunes  opcions ( algunes  més o menys provocades per l’adult), però, la vida a l’aula  ja dona moltes  possibilitats. Només ha calgut escoltar als nens i recollir el que han plantejat.
Així és com ha anat:

Com cada dia, els nens i nenes de P5 han  arribat a l’aula i, sense presses, han deixat la motxilla, han penjat l’abric, han saludat als companys… iniciant el matí amb una entrada relaxada on els infants tenen un espai distès i d’acollida personalitzada i propera.

Algun d’ells  han parlat, d’altres han escollit una de les propostes d’activitats de taula que ofereix l’aula, un parell de nens ha fet dibuixos a la pissarra i un petit grup ha decidit jugar al racó de joc simbòlic de l’aula: la cuineta.

Després de recollir hem fet la rotllana, però abans d’iniciar les rutines diàries del matí alguns han explicat coses que volien compartir. La Nadia ha dit que hi ha poques coses per cuinar i que a vegades la fan amb plastilina però es destrossa de seguida. Molts nens han pensat el mateix i entre tots hem fet una llista oral del que alguna vegada han creat: des d’ ous, pizza, arròs xinès o caragols a la brasa. Però aquests aliments no perduren i hem llençat  aquesta pregunta: COM PODEM OMPLIR EL REBOST DE LA NOSTRA CUINETA?

DSCN1607

 

De seguida la Nàdia ha respòs  que comprant però l’Àngel ha opinat que es gasten diners. El Carles ha dit  que hi ha botigues gratis i el Pablo també, tot i que  no n’ha vist mai cap. S’han aixecat molts dits i el Xavier ha aportat que podríem muntar una botigueta a l’aula . Molts han cregut que és una bona pensada. La conversa ha anat fluint i els nens s’han engrescat. Han anat sorgint preguntes i algunes propostes a cada una d’elles: com fer el mobiliari, què fer servir de diners, com transportar el menjar (amb bosses, caixes…), com fer els preus i les etiquetes.

Pensem que pot ser un projecte interessant i hi veiem moltes possibilitats i camins per fer.

A partir d’aquí hem cregut oportú explicar als nens que entre tots treballarem per aconseguir fer realitat aquesta proposta i que a l’estona que ho farem,  li direm “PROJECTE”.

Pensem que cal revisar l’horari i establir espais determinats per portar-lo a terme, amb una periodicitat mínima de 3 cops a la setmana.

Ja tenim PROJECTE!