Arxiu de la categoria: Dubtes

Aquest apartat conté els articles que expressen els dubtes i entrebancs que sorgeixen durant la posada en pràctica del projecte.

Quin camí fa el menjar des de que ens el posem a la boca?

Publicat el per
Respon

Observant, escoltant i recollint els interessos del grup vam veure que interessava saber coses del nostre cos. Les mestres vam llençar preguntes per tal que els nens i nenes s’animessin a fer-ne d’altres, plantejar-se hipòtesis i buscar-ne respostes.

Una de les preguntes que més els va motivar va ser: Quin recorregut fa el menjar a dins del nostre cos?

Hem preparat una sessió on els nens i nenes s’han agrupat en grups reduïts, han hagut de fer una posada en comú, de compartir les hipòtesis de cadascú i després reflectir-ho sobre un mural. Hem ofert diferents materials: paper d’embalar, tubs de paper higiènic i de cuina, llanes, papers, plastilina, i altres materials.

Un cop han acabat han compartit la seva experiència amb tot el grup.

Ha estat una pràctica molt enriquidora.

Hem tornat a demanar assessorament a la metgessa, la mare del nen de la classe, i molt amablement ha vingut a l’aula a explicar-nos “el sistema digestiu” d’una manera molt didàctica, ens ha convidat a participar-hi a tots i totes. Ens ha ajudat a contrastar el que nosaltres pensàvem, ens ha posat en contradicció algunes idees inicials… i això ens ha ajudat a donar resposta a la nostra pregunta.

Com és que el menjar es podreix?

Publicat el per
Respon

Aquesta  pregunta continua penjada al racó de les “BONES PREGUNTES” d’ençà que vam visitar la botiga  “PESCA SALADA I LLEGUMS OLGA” del poble. En el transcurs de la conversa sobre  què havíem après durant la sortida,  alguns  dels nens i nenes de l’aula van dir que aquesta botiga feia una olor estranya, en van dir pudor. Això els va portar a preguntar-se per què el menjar fa pudor i es fa malbé, independentment de si era el motiu real de la botiga en concret. Les mestres, pendents de les aportacions dels nens, vam recollir el dubte i es va acordar afegir-la al racó de les “Bones Preguntes”.

Durant el transcurs del projecte hem intentat provocar el fet de recuperar i ajudar a respondre  la pregunta amb alguna aportació pensada per aquesta finalitat

  • Hem anat a buscar verdura de l’hort i l’hem anat mantenint a l’aula.
  • Hem fet pomes de paper encolat, utilitzant la poma de suport. Quan el paper s’ha endurit, hem tallat la poma per la meitat, per treure-la i quedar-nos amb la coberta que hem tornat a ajuntar i hem pintat.poma manualitat
  • Sense preveure-ho també dues nenes van  incidir a buscar respostes per aquesta pregunta. Durant una estona de joc simbòlic van anar a comprar al supermercat arròs  i suc de tomàquet (aigua tenyida de color vermell) per cuinar un arròs a la cubana barrejant els dos ingredients. Aquesta olleta va quedar a la cuineta un parell o tres de dies. Un matí, en entrar a l’aula, tots i totes ens vam adonar que la classe feia una olor estranya. Vam intentar-ne buscar els motius… i és quan les nenes van explicar l’àpat que havíen fet feia un parell de dies.
  • També una de nosaltres, en una visita particular en un museu, va trobar una altra oportunitat per ajudar a recuperar i a respondre la pregunta. I els hi va fer arribar als nens aquest correu electrònic:IMATGE CORREU
  • Per altra banda, les mestres hem estat preparades per inicidir en allò que vagin aportant els nens i nenes. Vam pensar que potser  hi hauria interés per entendre el procés de descomposició o bé caldria inicidir més en com hem de conservar els aliments perquè això no passi. Preveient-ho vam buscar alguns vídeos que ens podien ajudar-nos a donar una explicació.

En la recerca de intentar resoldre la gran pregunta totes les propostes que havíem pensat van ajudar-hi. Les verdures de l’hort van estar alguns dies al racó d’experimentació de la classe i els nens i nenes van poder veure els canvis que hi ha en el menjar quan es va fent malbé: s’asseca, canvia de color, es podreix…

Les pomes que vam fer servir per fer-ne de paper encolades, quan va arribar el moment de tallar-la per la meitat i treure-la, vam observar els canvis que havia tingut i alguns comentaris van ser:

. Hi ha trossos foscos, podrits.

. Està molt tova… no està bona.

.Hi veig puntets! S’ha passat!

El correu electrònic ens va ajudar a introduir la paraula FONG i a tenir interés per saber què era. Vam buscar la definició al diccionari i va anar al laboratori a veure els fongs dels aliments de la classe descomposats.

 

També vam veure els vídeos. El de com conservar els aliments va aportar-nos noves descobertes com la importància de tenir una nevera o congelador per tenir els aliments frescos o congelats. I d’altres maneres de conservació com l’envasat al buit, les conserves en oli… Aquí el teniu:

Com es fan les “xuxes”?

Publicat el per
Respon

Des del dia que vam anar a passejar pel nostre poble i després d’haver vist la “botiga del dolç”, ens havia quedat pendent una pregunta: “com es fan les “xuxes”?. Degut, però, a la quantitat de propostes que ens han anat sorgint per muntar i posar en marxa el supermercat, encara teníem aquest interrogant al racó de les “bones preguntes”. Fins que fent etiquetes i classificant embolcalls una nena va afirmar:

–  Al nostre supermercat no hi podem posar llaminadures perquè no són saludables.

Aquesta afirmació ens ha anat molt bé per reprendre el tema i fer conversa per posar en comú com ens pensem que les fan i anotar-ho. Tot seguit hem acordat buscar informació a l’ordinador per saber si les nostres suposicions són certes. Hem mirat vídeos on es pot veure com es poden fer a nivell casolà i també de manera industrial. I ens hem animat a provar-ho a la classe.

Per poder elaborar les llaminadures hem necessitat  escalfar aigua i només disposem d’una gerra de vidre i alguna ampolla de plàstic. I quina sorpresa han tingut quan han vist el què ha passat al posar l’aigua calenta a dins de l’ampolla!   Amb el resultat han sorgit   diferents interpretacions  que hem compartit fins a trobar la resposta amb la qual tots i totes hi hem estat més d’acord.

DSCN2086[1]

Un cop barrejada la gelatina amb la fruita triturada ho hem posat a dins de motlles i els hem portat a la nevera. El resultat obtingut ens ha anat molt i molt bé per valorar quines són les variables que han pogut incidir en aquests resultats:

–Hem posat massa suc de maduixa.

-Hem posat la mateixa gelatina que amb el suc de taronja.

-Sis fulls de gelatina pel suc de maduixa i sis fulls pel suc de taronja.

-La quantitat de suc no era la mateixa.

-Per això el suc de maduixa està igual, és líquid.

 Quan les hem tastat hem intentat posar paraules al gust: amargues, àcides, dolces…

També han estat força d’acord en que hi falta una mica de sucre perquè no n´hi hem posat gens. Tenen clar que és poc saludable però el qui ha volgut les ha arrebossat una mica.

En tornarem a fer millorant la recepta!