Arxiu de la categoria: Punt de partida

En aquest apartat trobaràs articles que responen a preguntes com:
Quin és el leit motiv del projecte (el tema principal, la línia conductora, la pregunta-guia…)? Fins a quin punt té relació amb el títol del projecte? (titular el projecte amb una pregunta pot ser una bona idea!)
Fins a quin punt incorporem els interessos dels alumnes? Com ho fem?
Quins contextos reals (dins i fora del centre) o que ho podrien ser escollim?
Com gestionem la sessió inicial: detectar d’idees prèvies, compartir el que farem, el que aprendrem i el que s’avaluarà?

Un pas endavant

Publicat el per
Respon

Per tirar endavant el projecte hem definit que farem  3 sessions a la setmana. En una d’aquestes sessions serem dues mestres dins l’aula.

Hem explicat als nens i nenes quins dies de la setmana farem PROJECTE  i hem presentat un petit cartellet que ens servirà per recordar-ho.

foto projecte En la conversa inicial alguns nens parlen de crear una botiga, i d’altres un supermercat… Què ens convé per l’aula? Què els diferencia? Què tenen en comú?

Els nens en tenen  idees. Algunes les transcrivim:

  • ELS SUPERMERCATS SÓN MÉS GRANS.
  • SÍ… I LES BOTIGUES SÓN MÉS PETITES.
  • QUAN VAIG A CAL TON A COMPRAR DEMANO QUÈ VULL A LA BOTIGUERA.
  • LA MEVA MARE TREBALLA A UN SUPERMERCAT I FA DE CAIXERA.
  • A LA CAIXA HI HA UN ORDINADOR QUE LLEGEIX ELS PREUS.
  • A UN SUPERMERCAT HI HA CARROS, HI POSES EL QUÈ VOLS A DINS.
  • TAMBÉ HI HA BOSSES PER EMPORTAR-T’HO TOT A CASA.
  • LA MEVA MARE PORTA LES BOSSES AL MALATER DEL COTXE.
  • AL SUPERMERCAT HI HA MOLTES COSES, COM EL CARREFOUR!
  • HI HA MENJAR, ROBA, SABÓ, JOGUINES…
  • A LES BOTIGUES NO TENEN TANTES COSES.

Plantegem com buscar més informació i bàsicament els nens diuen que podríem anar a la biblioteca o buscar per internet. Així que, aprofitem que la mateixa tarda anem de visita setmanal a la biblioteca del poble per acostar-nos a la prestatgeria dels diccionaris i buscar les definicions que complementem amb el diccionari DIDAC d’INTERNET

Sin título

 

Les mestres tenim clar que un dels productes del projecte serà la creació física del que acabem acordant elaborar: botiga o supermercat.  No tenim definit com ho farem, i creiem que potser no cal que ho tinguem estrictament planificat. La intenció és escoltar la veu dels nostres alumnes i veure com  tot va avançant per acabar-ho definint d’una manera o d’altra. Potser no caldrà que tots ho fem tot, i que els nens i nenes puguin triar entre diverses possibilitats segons els seus interessos i/o habilitats.

Ens plantegem, també, anar recollint  aquelles inquietuds o “bones preguntes” que ens portin a anar més enllà de la creació del supermercat i anar investigant diverses qüestions sobre l’alimentació, el cos humà… o d’altres temes en els quals els nens es mostrin interessats.

Comencem

Publicat el per
Respon

Després de parlar-ne hem tingut clar que volem fer partíceps als alumnes a l’hora de decidir “El projecte”. Hem pensat en algunes  opcions ( algunes  més o menys provocades per l’adult), però, la vida a l’aula  ja dona moltes  possibilitats. Només ha calgut escoltar als nens i recollir el que han plantejat.
Així és com ha anat:

Com cada dia, els nens i nenes de P5 han  arribat a l’aula i, sense presses, han deixat la motxilla, han penjat l’abric, han saludat als companys… iniciant el matí amb una entrada relaxada on els infants tenen un espai distès i d’acollida personalitzada i propera.

Algun d’ells  han parlat, d’altres han escollit una de les propostes d’activitats de taula que ofereix l’aula, un parell de nens ha fet dibuixos a la pissarra i un petit grup ha decidit jugar al racó de joc simbòlic de l’aula: la cuineta.

Després de recollir hem fet la rotllana, però abans d’iniciar les rutines diàries del matí alguns han explicat coses que volien compartir. La Nadia ha dit que hi ha poques coses per cuinar i que a vegades la fan amb plastilina però es destrossa de seguida. Molts nens han pensat el mateix i entre tots hem fet una llista oral del que alguna vegada han creat: des d’ ous, pizza, arròs xinès o caragols a la brasa. Però aquests aliments no perduren i hem llençat  aquesta pregunta: COM PODEM OMPLIR EL REBOST DE LA NOSTRA CUINETA?

DSCN1607

 

De seguida la Nàdia ha respòs  que comprant però l’Àngel ha opinat que es gasten diners. El Carles ha dit  que hi ha botigues gratis i el Pablo també, tot i que  no n’ha vist mai cap. S’han aixecat molts dits i el Xavier ha aportat que podríem muntar una botigueta a l’aula . Molts han cregut que és una bona pensada. La conversa ha anat fluint i els nens s’han engrescat. Han anat sorgint preguntes i algunes propostes a cada una d’elles: com fer el mobiliari, què fer servir de diners, com transportar el menjar (amb bosses, caixes…), com fer els preus i les etiquetes.

Pensem que pot ser un projecte interessant i hi veiem moltes possibilitats i camins per fer.

A partir d’aquí hem cregut oportú explicar als nens que entre tots treballarem per aconseguir fer realitat aquesta proposta i que a l’estona que ho farem,  li direm “PROJECTE”.

Pensem que cal revisar l’horari i establir espais determinats per portar-lo a terme, amb una periodicitat mínima de 3 cops a la setmana.

Ja tenim PROJECTE!

Ens presentem

Publicat el per
Respon

Som la Divina, tutora de P5 i la Cristina, mestra d’educació de l’escola Pompeu Fabra del Pont de Vilomara i Rocafort. Aquest any coincidim al grup impulsor i ens hem animat a compartir el repte d’aprofundir en la implementació d’un projecte.

Per qüestions organitzatives i horàries, la Divina és qui portarà el pes de l’aplicació a l’aula però hem pogut reestructurar els horaris,  i una sessió a la setmana serem les dues mestres a l’aula. A més, dins l’horari d’exlusiva,  ens reunirem per programar i dissenyar el  projecte periòdicament. El prinicipal motiu pel qual volem compartir el projecte és  poder sentir-nos acompanyades a les novetats en les quals ens enfrontem (creació d’un blog, carpetes d’aprenentatge, reestructuració de metodologies i gestió de l’aula…). Creiem que conjuntament la tasca pot ser més enriquidora i sobretot reflexiva.

Som conscients que és un repte i que la dificultat més gran serà la de trobar-nos periòdicament (ja sabeu com n’és de difícil això en una escola!). Tot i així estem engrescades i ens agradaria poder compartir-lo, un cop finalitzat, amb la resta del claustre, per fer petits passos a un canvi metodològic en tots els cicles.

Ànims a tots i a totes!

mestres15-16

                                      El claustre de l’escola