Com hem avaluat individualment el projecte?

L’avaluació l’hem fet a partir de l’observació del dia a dia tenint en compte la seva implicació. Hem valorat especialment  la seva participació en les converses, el plantejament d’hipòtesis, com ha intervingut en el treball cooperatiu, quines estratègies ha utilitzat per resoldre dubtes…  També ho hem fet a partir d’allò que ens ha explicat mirant  les fotografies i vídeos que hem registrat durant el procés.

Ha estat molt enriquidor comprovar els diferents interessos dels nostres alumnes: els que han preferit organitzar, altres fer classificacions, alguns més creatius que han anat elaborant productes amb diferents materials.  També els que s’han motivat més per adoptar un rol en el joc simbòlic o bé aquells que s’han interessat per la vessant més científica del projecte provocant l’experimentació, l’observació, posant en conflicte les diferents idees, etc.

Què hem après i com?

A l’inici del projecte ens vam plantejar de fer servir la carpeta d’aprenentatge com a eina d’avaluació formativa. Pensàvem que d’alguna manera ens iniciaríem a fer-la individualment. Però el projecte ha anat creixent i creixent… i hem acabat prioritzant el treball experimental i les activitats dinàmiques. L’aula s’ha convertit en un espai de manipulació i joc molt atractiu pels alumnes: una cuineta, un supermercat on anar a comprar ple d’envasos i aliments creats per ells mateixos, una zona amb lupes per observar l’evolució del menjar amb el pas dels dies, un tors de l’aparell digestiu per muntar…

Quan vam plantejar-nos com evidenciar el procés d’aprenentatge vam apostar per fer-ho a través de les converses registrades. Al llarg del projecte en podem comptar un munt de converses fetes! Les aportacions dels nens i nenes i les reflexions que anaven fent vam decidir d’anar-les registrant amb els nens i nenes en un document digital. No sempre ha estat fàcil, i de fet, algunes vegades hem optat per fer un recull a mà per fer després tranquil·lament, i sense nens, la tasca de passar-ho a net. En el transcurs de les converses hem intentat potenciar que els nens i nenes expliquessin no únicament tot el què han aprés, sinó de quina manera, com vam resoldre els dubtes, quines dificultats ens vam trobar, valoracions, etc. Ens han ajudat preguntes del tipus: I això, com ho vam aprendre? Abans pensaves que… i ara què en penses? 

Per fer-ho atractiu i per fer constar les aportacions dels nens i nenes vam decidir fer ús de moltes fotografies i de bafarades. Aquí en teniu una mostra:

Som conscients que no hem assolit el primer repte que ens vam plantejar: fer una carpeta d’aprenentatge individual. També és cert, però, que estem molt contentes del resultat i com la  transversalitat del projecte ha afavorit que els nens i nenes trobessin sentit i aplicació a molts dels seus aprenentatges.

Pas a pas, avancem…

Després de les vacances retornem amb moltes energies i el supermercat quasi ja està a punt!

En diferents sessions hem anat:

  • Classificant els embolcalls segons el tipus de producte: sucs, llet, cereals, làctics…
  • Elaborant els rètols dels productes.
  • Creant fruites amb còdols de riu i altres materials.
  • Observant l’hort i recollint verdures que hi han crescut.
  • Mesurant líquid de colors (que hem fet posant colorant) per posar-lo en ampolles transparents i simular diferents tipus de suc.

Ens adonem que amb aquestes activitats treballem totes les àrees de coneixement i experiència de l’etapa:

  • Descoberta de l’entorn: exploració de l’entorn, experimentació i interpretació, matemàtica…
  • Comunicació i llenguatges: llenguatge oral, escrit, plàstic…
  • Descoberta d’un mateix i dels altres: relacions comunicatives..

Les mestres estem contentes amb el procés d’aprenentatge que van fent els nens i nenes.  La motivació, que perdura, ajuda a que es qüestionin i vulguin resoldre diferents dubtes. Però no sempre és fàcil. Sovint hem  plantejat, simultàniament, diferents propostes segons els interessos dels nens; mentre uns pinten còdols, d’altres fan etiquetes, omplen ampolles, acaben de classificar… i la sensació és la de bones vivències. També, però, sorgeixen desavinences que en molts moments fan que es treballi l’autoconeixement, la gestió de les emocions i  l’autonomia personal i relacional. Les mestres, en el transcurs del projecte,  podem constatar el procés que van fent els nens i nenes en les dimensions personals i interpersonals a partir de l’observació, l’avaluació de la mestra i l’autoavaluació dels propis alumnes (en la que ens estem iniciant a portar a terme). Aquí us adjuntem dos models d’autoavaluació que hem fet servir:

autoavaluació 2 autoavaluació1