La nota que hem escrit a les famílies ha estat un èxit… Els nens i nenes han portat força varietat d’ampolles, caixes, bosses, pots…
Les primeres coses que van arribar les vam analitzar una mica: quin aliment, beguda o producte contenia, la forma i la mida, fèiem lectura d’etiquetes… Però cada vegada l’aula es va anar omplint de més i més material. Davant d’això vam considerar interessant deixar de parlar del que anaven portant per fer una activitat d’exploració conjunta. L’activitat consistiria a deixar tot el material al mig de la sala de psicomotricitat per tal d’analitzar-lo i arribar a fer una o diverses classificacions. Un dels objectius que ens vam plantejar és observar les formes geomètriques dels diferents embolcalls i analitzar el motiu de per què bàsicament tenen formes cilíndriques o prismes rectangulars. També ens vam plantejar que els nens arribessin a fer-se hipòtesi de què passaria si els embolcalls tinguessin forma d’esfera.
Però teníem clar que era una activitat oberta i que la nostra funció seria escoltar, reconduir en cas necessari, ajudar-los a plantejar-se preguntes, etc.
Així doncs, aquella sessió, vam anar a l’aula de psicomotricitat a fer projecte.
Als nens i nenes aquest fet ja els va semblar motivador. Vam començar a parlar de què els semblava que podíem fer amb tot el material i de seguida van anar sortint diverses opinions:
– PODRÍEM ORDENAR-HO. CADA COSA VA AL SEU LLOC
– I CLASSIFICAR-HO!
– HEM DE POSAR LA LLET AMB LA LLET, ELS OUS AMB ELS OUS, LES GALETES AMB LES GALETES, CEREALS AMB CEREALS…
– CADA COSA VA LA SEVA PRESTATGERIA. LES COSES VAN A ON VAN, PERQUÈ SINÓ VAN A ON VAN, JA NO SABEM A ON VAN.
Era evident, els nens i nenes veien molt clar com calia classificar-ho tot. La seva imatge mental d’un supermercat és clara i saben que cada cosa té un lloc (segons la classe del producte).
Però nosaltres vam intentar dirigir la conversa cap o on ens havíem plantejat….
PERÒ, US DEMANEM… CREIEU QUE HI HAURIA UNA ALTRA MANERA DE CLASSIFICAT TOT AIXÒ QUE TENIM AQUÍ?
– PER COLOR!
– PER SI ÉS GRAN, MITJANA O PETITA (PER MIDA)
– PER SI ÉS ON NO RODÓ! I aquesta és la intervenció que ens ajuda a encaminar la conversa cap a l’objectiu previst.
Finalment, a partir de la comparació, van sortir els noms de CILINDRE i PRISMA. I, poc després, vam decidir que els nens, per grups, anessin sortint a classificar el material. Nosaltres, però, no vam dirigir amb quin criteri.
I el resultat va ser el que veureu en les següents imatges. Previsible!
