Com hem avaluat individualment el projecte?

Publicat el per
Respon

L’avaluació l’hem fet a partir de l’observació del dia a dia tenint en compte la seva implicació. Hem valorat especialment  la seva participació en les converses, el plantejament d’hipòtesis, com ha intervingut en el treball cooperatiu, quines estratègies ha utilitzat per resoldre dubtes…  També ho hem fet a partir d’allò que ens ha explicat mirant  les fotografies i vídeos que hem registrat durant el procés.

Ha estat molt enriquidor comprovar els diferents interessos dels nostres alumnes: els que han preferit organitzar, altres fer classificacions, alguns més creatius que han anat elaborant productes amb diferents materials.  També els que s’han motivat més per adoptar un rol en el joc simbòlic o bé aquells que s’han interessat per la vessant més científica del projecte provocant l’experimentació, l’observació, posant en conflicte les diferents idees, etc.

Què hem après i com?

Publicat el per
Respon

A l’inici del projecte ens vam plantejar de fer servir la carpeta d’aprenentatge com a eina d’avaluació formativa. Pensàvem que d’alguna manera ens iniciaríem a fer-la individualment. Però el projecte ha anat creixent i creixent… i hem acabat prioritzant el treball experimental i les activitats dinàmiques. L’aula s’ha convertit en un espai de manipulació i joc molt atractiu pels alumnes: una cuineta, un supermercat on anar a comprar ple d’envasos i aliments creats per ells mateixos, una zona amb lupes per observar l’evolució del menjar amb el pas dels dies, un tors de l’aparell digestiu per muntar…

Quan vam plantejar-nos com evidenciar el procés d’aprenentatge vam apostar per fer-ho a través de les converses registrades. Al llarg del projecte en podem comptar un munt de converses fetes! Les aportacions dels nens i nenes i les reflexions que anaven fent vam decidir d’anar-les registrant amb els nens i nenes en un document digital. No sempre ha estat fàcil, i de fet, algunes vegades hem optat per fer un recull a mà per fer després tranquil·lament, i sense nens, la tasca de passar-ho a net. En el transcurs de les converses hem intentat potenciar que els nens i nenes expliquessin no únicament tot el què han aprés, sinó de quina manera, com vam resoldre els dubtes, quines dificultats ens vam trobar, valoracions, etc. Ens han ajudat preguntes del tipus: I això, com ho vam aprendre? Abans pensaves que… i ara què en penses? 

Per fer-ho atractiu i per fer constar les aportacions dels nens i nenes vam decidir fer ús de moltes fotografies i de bafarades. Aquí en teniu una mostra:

Som conscients que no hem assolit el primer repte que ens vam plantejar: fer una carpeta d’aprenentatge individual. També és cert, però, que estem molt contentes del resultat i com la  transversalitat del projecte ha afavorit que els nens i nenes trobessin sentit i aplicació a molts dels seus aprenentatges.

Compartim el projecte

Publicat el per
Respon

Les dues aules de P5 hem anat fent el nostre propi projecte i vam pensar que podria motivar el fet de compartir-lo. L’altra aula, després de la visita a l’Aquàrium, es van mostrar interessats per conèixer el món dels peixos i dels taurons. Rumiant com podíem provocar que ambdós projectes es trobessin va resultar que un dels alumnes, en el moment que preparàvem preguntes per fer a la metgessa, va plantejar en veu alta: I les peixos? Quin camí fa el que mengen?

Aleshores les mestres vam pensar a fer una activitat en comú:  la dissecció d’un peix.

L’activitat va ser clarament enriquidora i ens va donar l’oportunitat de veure les grans semblances que hi ha entre l’aparell digestiu d’un peix i d’una persona.

Després de l’activitat els nens i nenes de la classe de la Calma estaven molt més motivats per explicar tot el camí que havíem fet des de  com s’ompla un rebost fins a arribar a interessar-se per l’aparell digestiu. Un recorregut que vam explicar als alumnes de 2n tot convidant-los a la nostra aula.

Quin camí fa el menjar des de que ens el posem a la boca?

Publicat el per
Respon

Observant, escoltant i recollint els interessos del grup vam veure que interessava saber coses del nostre cos. Les mestres vam llençar preguntes per tal que els nens i nenes s’animessin a fer-ne d’altres, plantejar-se hipòtesis i buscar-ne respostes.

Una de les preguntes que més els va motivar va ser: Quin recorregut fa el menjar a dins del nostre cos?

Hem preparat una sessió on els nens i nenes s’han agrupat en grups reduïts, han hagut de fer una posada en comú, de compartir les hipòtesis de cadascú i després reflectir-ho sobre un mural. Hem ofert diferents materials: paper d’embalar, tubs de paper higiènic i de cuina, llanes, papers, plastilina, i altres materials.

Un cop han acabat han compartit la seva experiència amb tot el grup.

Ha estat una pràctica molt enriquidora.

Hem tornat a demanar assessorament a la metgessa, la mare del nen de la classe, i molt amablement ha vingut a l’aula a explicar-nos “el sistema digestiu” d’una manera molt didàctica, ens ha convidat a participar-hi a tots i totes. Ens ha ajudat a contrastar el que nosaltres pensàvem, ens ha posat en contradicció algunes idees inicials… i això ens ha ajudat a donar resposta a la nostra pregunta.

L’alimentació saludable

Publicat el per
Respon

D’ençà que vam iniciar el projecte i vam decidir que el nostre supermercat seria de menjar saludable, tot el grup ha estat sensibilitzat amb aquest tema.

Han tingut clar que el “sucre” és un aliment poc saludable, ja que els nens i nenes que pel fet de tenir càries, han hagut d’anar al dentista han compartit la seva experiència amb nosaltres.

Hem fet conversa i hem recollit les aportacions de cadascú, argumentades i contrastades amb les dels altres.

L’hort ha estat un lloc (el més proper), on hi hem pogut anar a plantar aliments de consum saludable i tenir-ne cura. Tot i que aquest curs no ha anat massa bé perquè s’ens han espigat els bròquils, no han crescut massa els enciams, ni les escaroles, els espinacs…

Hem demanat assessorament a una experta, la mare d’un nen de la classe que és metgessa. Ha vingut a l’aula a explicar-nos de manera molt didàctica i participativa quines aportacions fan alguns aliments i perquè són necessaris, quina funció fan en el nostre cos i la gradació del seu consum segons les vegades que n’hem de menjar (sovint, alguna vegada, ocasionalment…). També ens ha proposat de dissenyar un menú saludable per esmorzar, dinar, berenar o sopar. Uns “masterchef” genials!

Una mestra ens ha sorprès ensenyant-nos un videoclip del youtube que parla del menjar saludable tot rapejant. És del grup Xiula i la cançó es diu “Verdura i peix”. Molt recomanable! Els nens i nenes se l’han fet seva de seguida.

El supermercat en marxa

Publicat el per
Respon

Fa dies que ja tenim moltíssimes ganes de veure el supermercat en actiu, però ha costat una mica d’aconseguir-ho perquè sempre ens ha semblat que hi faltaven coses. Finalment, un matí, degut a la demanda del grup, hem decidit revisar tot el què hi tenim, apuntant els productes que hi ha i fent un llistat dels que no hi són i creiem essencials per poder-lo obrir. Per exemple, hem trobat a faltar peix, l’hem apuntat i hem acordat de quina manera el podem fer.

Ja hi tenim:

-Etiquetes i preus.

-Xapes (diners), en tenim suficients. Potser farien falta bitllets? En fotocopiem.

-Bosses de paper i roba.

-Llista de la compra. Acordem que abans d’anar a comprar hem d’escriure la llista, anotant, també ,el preu i la quantitat que haurem de pagar.

OBRIM EL SUPERMERCAT SATURN!

Ha estat molt engrescador i interessant veure la seva organització.

 

Com és que el menjar es podreix?

Publicat el per
Respon

Aquesta  pregunta continua penjada al racó de les “BONES PREGUNTES” d’ençà que vam visitar la botiga  “PESCA SALADA I LLEGUMS OLGA” del poble. En el transcurs de la conversa sobre  què havíem après durant la sortida,  alguns  dels nens i nenes de l’aula van dir que aquesta botiga feia una olor estranya, en van dir pudor. Això els va portar a preguntar-se per què el menjar fa pudor i es fa malbé, independentment de si era el motiu real de la botiga en concret. Les mestres, pendents de les aportacions dels nens, vam recollir el dubte i es va acordar afegir-la al racó de les “Bones Preguntes”.

Durant el transcurs del projecte hem intentat provocar el fet de recuperar i ajudar a respondre  la pregunta amb alguna aportació pensada per aquesta finalitat

  • Hem anat a buscar verdura de l’hort i l’hem anat mantenint a l’aula.
  • Hem fet pomes de paper encolat, utilitzant la poma de suport. Quan el paper s’ha endurit, hem tallat la poma per la meitat, per treure-la i quedar-nos amb la coberta que hem tornat a ajuntar i hem pintat.poma manualitat
  • Sense preveure-ho també dues nenes van  incidir a buscar respostes per aquesta pregunta. Durant una estona de joc simbòlic van anar a comprar al supermercat arròs  i suc de tomàquet (aigua tenyida de color vermell) per cuinar un arròs a la cubana barrejant els dos ingredients. Aquesta olleta va quedar a la cuineta un parell o tres de dies. Un matí, en entrar a l’aula, tots i totes ens vam adonar que la classe feia una olor estranya. Vam intentar-ne buscar els motius… i és quan les nenes van explicar l’àpat que havíen fet feia un parell de dies.
  • També una de nosaltres, en una visita particular en un museu, va trobar una altra oportunitat per ajudar a recuperar i a respondre la pregunta. I els hi va fer arribar als nens aquest correu electrònic:IMATGE CORREU
  • Per altra banda, les mestres hem estat preparades per inicidir en allò que vagin aportant els nens i nenes. Vam pensar que potser  hi hauria interés per entendre el procés de descomposició o bé caldria inicidir més en com hem de conservar els aliments perquè això no passi. Preveient-ho vam buscar alguns vídeos que ens podien ajudar-nos a donar una explicació.

En la recerca de intentar resoldre la gran pregunta totes les propostes que havíem pensat van ajudar-hi. Les verdures de l’hort van estar alguns dies al racó d’experimentació de la classe i els nens i nenes van poder veure els canvis que hi ha en el menjar quan es va fent malbé: s’asseca, canvia de color, es podreix…

Les pomes que vam fer servir per fer-ne de paper encolades, quan va arribar el moment de tallar-la per la meitat i treure-la, vam observar els canvis que havia tingut i alguns comentaris van ser:

. Hi ha trossos foscos, podrits.

. Està molt tova… no està bona.

.Hi veig puntets! S’ha passat!

El correu electrònic ens va ajudar a introduir la paraula FONG i a tenir interés per saber què era. Vam buscar la definició al diccionari i va anar al laboratori a veure els fongs dels aliments de la classe descomposats.

 

També vam veure els vídeos. El de com conservar els aliments va aportar-nos noves descobertes com la importància de tenir una nevera o congelador per tenir els aliments frescos o congelats. I d’altres maneres de conservació com l’envasat al buit, les conserves en oli… Aquí el teniu:

Com es fan les “xuxes”?

Publicat el per
Respon

Des del dia que vam anar a passejar pel nostre poble i després d’haver vist la “botiga del dolç”, ens havia quedat pendent una pregunta: “com es fan les “xuxes”?. Degut, però, a la quantitat de propostes que ens han anat sorgint per muntar i posar en marxa el supermercat, encara teníem aquest interrogant al racó de les “bones preguntes”. Fins que fent etiquetes i classificant embolcalls una nena va afirmar:

–  Al nostre supermercat no hi podem posar llaminadures perquè no són saludables.

Aquesta afirmació ens ha anat molt bé per reprendre el tema i fer conversa per posar en comú com ens pensem que les fan i anotar-ho. Tot seguit hem acordat buscar informació a l’ordinador per saber si les nostres suposicions són certes. Hem mirat vídeos on es pot veure com es poden fer a nivell casolà i també de manera industrial. I ens hem animat a provar-ho a la classe.

Per poder elaborar les llaminadures hem necessitat  escalfar aigua i només disposem d’una gerra de vidre i alguna ampolla de plàstic. I quina sorpresa han tingut quan han vist el què ha passat al posar l’aigua calenta a dins de l’ampolla!   Amb el resultat han sorgit   diferents interpretacions  que hem compartit fins a trobar la resposta amb la qual tots i totes hi hem estat més d’acord.

DSCN2086[1]

Un cop barrejada la gelatina amb la fruita triturada ho hem posat a dins de motlles i els hem portat a la nevera. El resultat obtingut ens ha anat molt i molt bé per valorar quines són les variables que han pogut incidir en aquests resultats:

–Hem posat massa suc de maduixa.

-Hem posat la mateixa gelatina que amb el suc de taronja.

-Sis fulls de gelatina pel suc de maduixa i sis fulls pel suc de taronja.

-La quantitat de suc no era la mateixa.

-Per això el suc de maduixa està igual, és líquid.

 Quan les hem tastat hem intentat posar paraules al gust: amargues, àcides, dolces…

També han estat força d’acord en que hi falta una mica de sucre perquè no n´hi hem posat gens. Tenen clar que és poc saludable però el qui ha volgut les ha arrebossat una mica.

En tornarem a fer millorant la recepta!

Pas a pas, avancem…

Publicat el per
Respon

Després de les vacances retornem amb moltes energies i el supermercat quasi ja està a punt!

En diferents sessions hem anat:

  • Classificant els embolcalls segons el tipus de producte: sucs, llet, cereals, làctics…
  • Elaborant els rètols dels productes.
  • Creant fruites amb còdols de riu i altres materials.
  • Observant l’hort i recollint verdures que hi han crescut.
  • Mesurant líquid de colors (que hem fet posant colorant) per posar-lo en ampolles transparents i simular diferents tipus de suc.

Ens adonem que amb aquestes activitats treballem totes les àrees de coneixement i experiència de l’etapa:

  • Descoberta de l’entorn: exploració de l’entorn, experimentació i interpretació, matemàtica…
  • Comunicació i llenguatges: llenguatge oral, escrit, plàstic…
  • Descoberta d’un mateix i dels altres: relacions comunicatives..

Les mestres estem contentes amb el procés d’aprenentatge que van fent els nens i nenes.  La motivació, que perdura, ajuda a que es qüestionin i vulguin resoldre diferents dubtes. Però no sempre és fàcil. Sovint hem  plantejat, simultàniament, diferents propostes segons els interessos dels nens; mentre uns pinten còdols, d’altres fan etiquetes, omplen ampolles, acaben de classificar… i la sensació és la de bones vivències. També, però, sorgeixen desavinences que en molts moments fan que es treballi l’autoconeixement, la gestió de les emocions i  l’autonomia personal i relacional. Les mestres, en el transcurs del projecte,  podem constatar el procés que van fent els nens i nenes en les dimensions personals i interpersonals a partir de l’observació, l’avaluació de la mestra i l’autoavaluació dels propis alumnes (en la que ens estem iniciant a portar a terme). Aquí us adjuntem dos models d’autoavaluació que hem fet servir:

autoavaluació 2 autoavaluació1

Classifiquem

Publicat el per
Respon

La nota que hem escrit a les famílies ha estat un èxit… Els nens i nenes han portat força varietat d’ampolles, caixes, bosses, pots…

Les primeres coses que van arribar les vam analitzar una mica: quin aliment, beguda o producte contenia, la forma i la mida, fèiem lectura d’etiquetes… Però cada vegada l’aula es va anar omplint de més i més material. Davant d’això vam considerar interessant deixar de parlar del que anaven portant per fer una activitat d’exploració conjunta. L’activitat consistiria a deixar tot el material al mig de la sala de psicomotricitat per tal d’analitzar-lo i arribar a fer una o diverses classificacions. Un dels objectius que ens vam plantejar és observar les formes geomètriques dels diferents embolcalls i analitzar el motiu de per què bàsicament tenen formes cilíndriques o prismes rectangulars. També ens vam plantejar que els nens arribessin a fer-se hipòtesi de què passaria si els embolcalls tinguessin forma d’esfera.

Però teníem clar que era una activitat oberta i que la nostra funció seria escoltar, reconduir en cas necessari, ajudar-los a  plantejar-se preguntes, etc.

Així doncs, aquella sessió, vam anar a l’aula de psicomotricitat a fer projecte.

material a la salaAls nens i nenes aquest fet ja els va semblar motivador. Vam començar a parlar de què els semblava que podíem fer amb tot el material i de seguida van anar sortint diverses opinions:

– PODRÍEM ORDENAR-HO. CADA COSA VA AL SEU LLOC

– I CLASSIFICAR-HO!

– HEM DE POSAR LA LLET AMB LA LLET, ELS OUS AMB ELS OUS, LES GALETES AMB LES GALETES, CEREALS AMB CEREALS…

–  CADA  COSA VA LA SEVA PRESTATGERIA. LES COSES VAN A ON VAN, PERQUÈ SINÓ VAN A ON VAN, JA NO SABEM A ON VAN.

rotllanasala

Era evident, els nens i nenes veien molt clar com calia classificar-ho tot. La seva imatge mental d’un supermercat és clara i saben que cada cosa té un lloc (segons la classe del producte).

Però nosaltres vam intentar dirigir la conversa cap o on ens havíem plantejat….

PERÒ, US DEMANEM… CREIEU QUE HI HAURIA UNA ALTRA MANERA DE CLASSIFICAT TOT AIXÒ QUE TENIM AQUÍ? 

– PER COLOR!

– PER SI ÉS GRAN, MITJANA O PETITA (PER MIDA)

– PER SI ÉS ON NO RODÓ! I aquesta és la intervenció que ens ajuda a encaminar la conversa cap a l’objectiu previst.

Finalment, a partir de la comparació, van sortir els noms de CILINDRE i PRISMA. I, poc després, vam decidir que els nens, per grups, anessin sortint a classificar el material. Nosaltres, però, no vam dirigir amb quin criteri.

I el resultat va ser el que veureu en les següents imatges. Previsible!