Arribat en aquest punt, les dues classes ens trobem en el mateix moment del procés. Tots dos grups tenen una cançó i necessiten algú que hi posi música. Els tutors vam posar-nos en contacte amb qui podia fer-nos les cançons i a partir d’aquí, amb els alumnes vam fer un correu electrònic a un músic manresà perquè posés música als nostres inspirats versos. Vam tenir la sort que no només va acceptar de fer-nos les músiques, sinó que va acceptar la proposta dels alumnes de venir a ensenyar-nos-la.
Com ja hem comentat a la part de recerca va sortir el què ens feia estar intranquils i què ens relaxava. Amb aquesta informació, i no perdent de vista que volíem un recurs que ens permetés calmar-nos en qualsevol situació, vam proposar de fer una cançó amb tot allò que havíem dit entre tots, així cantant-la ens podríem relaxar a tot arreu.
Primer vam fer rimes per grups, i després tot el grup classe vam ordenar-ho per tal que tingués sentit. Finalment vam comptar síl·labes per tal de fer coincidir els diferents versos. Aquesta part, que a priori podia ser força feixuga, va acabar resultant sent d’allò més estimulant, ja que els agradava molt buscar paraules amb un nombre determinat de síl·labes que els permetés quadrar el vers.
La sessió següent va ser molt intensa, ja que vam dedicar-nos a aparellar les emocions i a fer-les rimar segons el què ens feien sentir. Un cop vam tenir tota la cançó feta vam haver de repassar-la vers per vers, per tal que tots tinguessin el mateix nombre de síl·labes. Aquesta part que d’entrada podia ser feixuga va acabar sent com un joc.
La lletra que ens va quedar és la següent:
Un cop vam tenir la cançó acabada la vam enviar a un músic perquè ens en fes la música.
Com que l’objectiu que ens havíem plantejat era fer una cançó que ens ajudés a conèixer les diferents emocions i a expressar-les, en petits grups vam començar a fer rodolins i rimes amb les paraules que havíem conegut.
Un cop les vam tenir, les vam agrupar segons el què ens deien o l’emoció que tractaven. Això ens va portar a tenir una estructura base per fer la cançó entre tots! La cançó parlaria de les diferents emocions contraposant-les i finalment convidant a tothom a compartir-les.
Finalment ens vam distribuir les tasques de la següent manera:
Grup 1: Creació d’un joc per tota la classe (van idear un joc basat en una ruleta per quan hi havia símptomes d’esgotament i/o tensió a classe, segons la ruleta s’escoltaria una cançó, farien massatges, un dibuix tipus mandala…).
Grup 2: Creació d’un joc per al racó de la tranquil·litat (van plantejar un joc semblant a l’anterior, però per fer-lo en petit grup).
Grup 3: Recerca de material per al racó (van recollir tot el material que hi havia a la classe, ja fossin contes, jocs, mandales…).
Grup 4: Retolació, decoració i organització del racó (van habilitar i organitzar l’espai per al racó i en van fer els rètols).
La part de recerca la vam entomar tot el grup classe, primer en grups reduïts i després tot el grup-classe en comú. En aquestes estones vam parlar de quan sentíem que no estàvem tranquils. Va ser interessant quan es van adonar que a vegades no estan tranquils per diferents motius (pot ser que estiguin enfadats, molt contents, nerviosos per una situació que no dominen…).
A partir dels dos objectius que ens vam plantejar (reconèixer quan estem nerviosos i tenir les eines per canalitzar les emocions) vam fer diferents propostes per assolir-los:
– Racó de la tranquil·litat (un espai on trobem jocs, llibres i activitats per relaxar-se).
– Joc de la tranquil·litat per a la classe (un joc breu que puguem fer junts i ens permeti trencar moments de tensió).
– Joc de la tranquil·litat per grup reduït (un joc similar a l’anterior, que puguem fer en petit grup al racó de la tranquil·litat).
– Recerca “Què li passa al nostre cos quan no estem tranquils? I quan ho estem?” (per saber quins canvis notem quan ens alterem i quan ens calmem).
Els alumnes es van distribuir en grups, segons l’apartat en que tenien ganes de treballar. La part de recerca no la va entomar cap grup, però els interessava, com podíem fer-ho…?
Un cop sabíem el nom de totes les classes, els vam comentar i es van trobar amb la sorpresa que hi havia quatre noms que no sabien què volien dir (solidaritat, empatia, seductors i optimistes). Així doncs, vam escriure quatre cartes a les classes corresponents perquè ens ajudessin.
Vam obtenir quatre respostes ben diferents. Els de la classe de la Solidaritat van venir quatre alumnes a explicar-nos-ho. Els de l’Empatia van venir tota la classe i ens van fer dos regals, unes ulleres empàtiques i una frase. Els Seductors en van contestar a la mateixa carta i finalment els de la classe dels Optimistes ens van convidar a la seva aula i ens van fer una presentació digital.
Amb tota aquesta informació ja podíem continuar.
Per tal de fer-nos nostra l’emoció i el projecte que volíem fer, vam decidir fer una descripció de la nostra emoció com si fos un personatge més de la pel·lícula.
A la classe de l’amor, molts se la imaginaven com una noia alegre i presumida, tota ella de color rosa! Va haver-hi unanimitat absoluta! Una alumna va proposar que el vestit no fos rosa, sinó que fos groc amb estrelletes, va ser una idea que la resta del grup va acollir amb ganes.
Pel que fa a la classe de la tranquil·litat, també se la van imaginar com una noia. En aquest cas d’aspecte afable i reposat. El color que van triar per ella també els havia de transmetre calma, és per això que van triar el carabassa.
Com que des del present curs no utilitzem llibres de text, no cal dir que vam aprofitar aquesta activitat per treballar el text descriptiu i tot el que se’n deriva.