Un cop vam recollir totes les carpetes dels alumnes els hi vam retornar revisades. I després entre tots vam fer subcategories per classificar el tipus d’aprenentatge que havien recollit segons fessin referència a “emocions”, “aprenentatges” o “treball en equip”.
Vam aprofitar la preparació de la presentació per fer l’avaluació del projecte. Així que ens vam dedicar a anar repassant pas a pas tot el que havíem fet i convidàvem als alumnes a crear la seva pròpia carpeta d’aprenentatge.
Fer-ho no va ser fàcil, i és que els costava molt fer-se a la idea de què havien d’apuntar-hi. Per això els vam donar diversos models de frase del tipus “He après …. perquè…”. Així que conjuntament anàvem repassant tots els passos seguits al llarg del projecte, i si en algun moment un alumne ho creia convenient s’ho apuntava. El més interessant va ser fer una lectura conjunta del què havien apuntat, ja que sovint, després del què havien llegit els preguntàvem “Per què?”. Al principi els costava anar més enllà, però finalment van sortir reflexions molt interessant.
Exemple:
Alumne: He après què és l’empatia.
Mestre: Per què?
Alumne: Perquè he vist que no tenia prou en compte què pensen els altres.
Mestre: Per què?
Alumne: Perquè abans no ho feia i ara estaré millor amb tothom.
Un cop fet els hi vam recollir per repassar-les.
També aquí es van adonar que alguna part del projecte no havia arribat a bon port, com ara els dos jocs del racó de la tranquil·litat.
Arribat en aquest punt, les dues classes ens trobem en el mateix moment del procés. Tots dos grups tenen una cançó i necessiten algú que hi posi música. Els tutors vam posar-nos en contacte amb qui podia fer-nos les cançons i a partir d’aquí, amb els alumnes vam fer un correu electrònic a un músic manresà perquè posés música als nostres inspirats versos. Vam tenir la sort que no només va acceptar de fer-nos les músiques, sinó que va acceptar la proposta dels alumnes de venir a ensenyar-nos-la.
Com ja hem comentat a la part de recerca va sortir el què ens feia estar intranquils i què ens relaxava. Amb aquesta informació, i no perdent de vista que volíem un recurs que ens permetés calmar-nos en qualsevol situació, vam proposar de fer una cançó amb tot allò que havíem dit entre tots, així cantant-la ens podríem relaxar a tot arreu.
Primer vam fer rimes per grups, i després tot el grup classe vam ordenar-ho per tal que tingués sentit. Finalment vam comptar síl·labes per tal de fer coincidir els diferents versos. Aquesta part, que a priori podia ser força feixuga, va acabar resultant sent d’allò més estimulant, ja que els agradava molt buscar paraules amb un nombre determinat de síl·labes que els permetés quadrar el vers.
La sessió següent va ser molt intensa, ja que vam dedicar-nos a aparellar les emocions i a fer-les rimar segons el què ens feien sentir. Un cop vam tenir tota la cançó feta vam haver de repassar-la vers per vers, per tal que tots tinguessin el mateix nombre de síl·labes. Aquesta part que d’entrada podia ser feixuga va acabar sent com un joc.
La lletra que ens va quedar és la següent:
Un cop vam tenir la cançó acabada la vam enviar a un músic perquè ens en fes la música.
Finalment ens vam distribuir les tasques de la següent manera:
Grup 1: Creació d’un joc per tota la classe (van idear un joc basat en una ruleta per quan hi havia símptomes d’esgotament i/o tensió a classe, segons la ruleta s’escoltaria una cançó, farien massatges, un dibuix tipus mandala…).
Grup 2: Creació d’un joc per al racó de la tranquil·litat (van plantejar un joc semblant a l’anterior, però per fer-lo en petit grup).
Grup 3: Recerca de material per al racó (van recollir tot el material que hi havia a la classe, ja fossin contes, jocs, mandales…).
Grup 4: Retolació, decoració i organització del racó (van habilitar i organitzar l’espai per al racó i en van fer els rètols).
La part de recerca la vam entomar tot el grup classe, primer en grups reduïts i després tot el grup-classe en comú. En aquestes estones vam parlar de quan sentíem que no estàvem tranquils. Va ser interessant quan es van adonar que a vegades no estan tranquils per diferents motius (pot ser que estiguin enfadats, molt contents, nerviosos per una situació que no dominen…).
A la classe de l’Amor, que tal i com van dir els alumnes, es volien dir així perquè els agradaria estar bé amb el grup-classe, va sorgir la idea de fer una cançó amb moltes emocions. Però un alumne va expressar que creia que no en coneixien gaires.
A partir d’aquí ens vam preguntar com podíem saber més emocions i una altra alumna va explicar que totes les classes de l’escola tenien noms d’emocions, per tant primer podíem buscar aquests noms.
Així que vam començar a fer de detectius i vam anar per tota l’escola apuntant els noms de les classes.
En el cas de la Classe de la Tranquil·litat, van escollir el nom perquè, tal i com varen verbalitzar, realment tenien ganes de calma.
És per això que, en plantejar l’objectiu del projecte, després de dos dies de conversa sobre què era la tranquil·litat, com se sentien… els alumnes van fer dues propostes:
– Saber detectar quan estan massa nerviosos.
– Trobar recursos per calmar-se en qualsevol situació (a l’escola davant d’un examen o en una discussió al pati… però també a casa, al carrer…).
A partir d’aquí ens vam posar mans a la feina.
Per tal de fer-nos nostra l’emoció i el projecte que volíem fer, vam decidir fer una descripció de la nostra emoció com si fos un personatge més de la pel·lícula.
A la classe de l’amor, molts se la imaginaven com una noia alegre i presumida, tota ella de color rosa! Va haver-hi unanimitat absoluta! Una alumna va proposar que el vestit no fos rosa, sinó que fos groc amb estrelletes, va ser una idea que la resta del grup va acollir amb ganes.
Pel que fa a la classe de la tranquil·litat, també se la van imaginar com una noia. En aquest cas d’aspecte afable i reposat. El color que van triar per ella també els havia de transmetre calma, és per això que van triar el carabassa.
Com que des del present curs no utilitzem llibres de text, no cal dir que vam aprofitar aquesta activitat per treballar el text descriptiu i tot el que se’n deriva.
L’objectiu principal del projecte era que els alumnes fossin capaços de reconèixer les seves pròpies emocions. És per això que la nostra base de treball van ser els personatges de la pel·lícula “In side out”.
Primer vam dedicar una sessió a comentar com eren els personatges del film i amb quins se sentien més identificats. Curiosament molts alumnes es veien reflectits en la Ira, potser per aquest motiu van triar ser la classe de “L’amor” i de la “Tranquil·litat”… Sens dubte la tria era un desig de canvi de dos grups amb caràcters forts.
Perquè poguessin tenir sempre presents les diferents emocions, les vam dibuixar i pintar.
