Reflexionem!!!

Enguany ha estat el segon curs que hem plantejat la carpeta d’aprenentatge com a eina d’avaluació. El curs passat va ser una novetat, tant pels alumnes com per nosaltres i això va provocar que tinguéssim molts dubtes a l’hora de plantejar-ho, malgrat que finalment el resultat fos prou positiu.

Aquest curs però, ha estat una mica diferent, ja que cada vegada tenim més clar que la carpeta creiem que ha de servir per ajudar als alumnes a reflexionar sobre els seus aprenentatges. Per ells, fer això de manera autònoma encara els resulta molt difícil, és massa abstracte, però hem vist que fent les preguntes adequades es pot arribar a provocar aquesta reflexió. I el que fins ara ens semblava impossible que fessin els nostres alumnes, ara veiem que cada vegada hi som més a prop.

Pel que fa a les propostes de millora pel proper curs, ens plantegem dos possibles canvis. D’una banda presentar la carpeta i el seu objectiu més a l’inici de la tasca i d’una altra, oferir models de carpeta.

T – Ens organitzem!

A partir dels dos objectius que ens vam plantejar (reconèixer quan estem nerviosos i tenir les eines per canalitzar les emocions) vam fer diferents propostes per assolir-los:

– Racó de la tranquil·litat (un espai on trobem jocs, llibres i activitats per relaxar-se).

– Joc de la tranquil·litat per a la classe (un joc breu que puguem fer junts i ens permeti trencar moments de tensió).

– Joc de la tranquil·litat per grup reduït (un joc similar a l’anterior, que puguem fer en petit grup al racó de la tranquil·litat).

– Recerca “Què li passa al nostre cos quan no estem tranquils? I quan ho estem?” (per saber quins canvis notem quan ens alterem i quan ens calmem).

Els alumnes es van distribuir en grups, segons l’apartat en que tenien ganes de treballar. La part de recerca no la va entomar cap grup, però els interessava, com podíem fer-ho…?

 

A – Els detectius de la classe de l’Amor es troben amb problemes

Un cop sabíem el nom de totes les classes, els vam comentar i es van trobar amb la sorpresa que hi havia quatre noms que no sabien què volien dir (solidaritat, empatia, seductors i optimistes). Així doncs, vam escriure quatre cartes a les classes corresponents perquè ens ajudessin.

Vam obtenir quatre respostes ben diferents. Els de la classe de la Solidaritat van venir quatre alumnes a explicar-nos-ho.  Els de l’Empatia van venir tota la classe i ens van fer dos regals, unes ulleres empàtiques i una frase. Els Seductors en van contestar a la mateixa carta i finalment els de la classe dels Optimistes ens van convidar a la seva aula i ens van fer una presentació digital.

Amb tota aquesta informació ja podíem continuar.

CIMG2141CIMG2142CIMG2075