Reflexionem!!!

Enguany ha estat el segon curs que hem plantejat la carpeta d’aprenentatge com a eina d’avaluació. El curs passat va ser una novetat, tant pels alumnes com per nosaltres i això va provocar que tinguéssim molts dubtes a l’hora de plantejar-ho, malgrat que finalment el resultat fos prou positiu.

Aquest curs però, ha estat una mica diferent, ja que cada vegada tenim més clar que la carpeta creiem que ha de servir per ajudar als alumnes a reflexionar sobre els seus aprenentatges. Per ells, fer això de manera autònoma encara els resulta molt difícil, és massa abstracte, però hem vist que fent les preguntes adequades es pot arribar a provocar aquesta reflexió. I el que fins ara ens semblava impossible que fessin els nostres alumnes, ara veiem que cada vegada hi som més a prop.

Pel que fa a les propostes de millora pel proper curs, ens plantegem dos possibles canvis. D’una banda presentar la carpeta i el seu objectiu més a l’inici de la tasca i d’una altra, oferir models de carpeta.

Ordenem les idees

Un cop vam recollir totes les carpetes dels alumnes els hi vam retornar revisades. I després entre tots vam fer subcategories per classificar el tipus d’aprenentatge que havien recollit segons fessin referència a “emocions”, “aprenentatges” o “treball en equip”.

Paula Nadia Marc Iker Giovanni Elsa

Però realment, què hem après?

Vam aprofitar la preparació de la presentació per fer l’avaluació del projecte. Així que ens vam dedicar a  anar repassant pas a pas tot el que havíem fet i convidàvem als alumnes a crear la seva pròpia carpeta d’aprenentatge.

Fer-ho no va ser fàcil, i és que els costava molt fer-se a la idea de què havien d’apuntar-hi. Per això els vam donar diversos models de frase del tipus “He après …. perquè…”. Així que conjuntament anàvem repassant tots els passos seguits al llarg del projecte, i si en algun moment un alumne ho creia convenient s’ho apuntava. El més interessant va ser fer una lectura conjunta del què havien apuntat, ja que sovint, després del què havien llegit els preguntàvem “Per què?”. Al principi els costava anar més enllà, però finalment van sortir reflexions molt interessant.

Exemple:

Alumne: He après què és l’empatia.

Mestre: Per què?

Alumne: Perquè he vist que no tenia prou en compte què pensen els altres.

Mestre: Per què?

Alumne: Perquè abans no ho feia i ara estaré millor amb tothom.

Un cop fet els hi vam recollir per repassar-les.

També aquí es van adonar que alguna part del projecte no havia arribat a bon port, com ara els dos jocs del racó de la tranquil·litat.

T – Qui canta els seus mals espanta

Com ja hem comentat a la part de recerca va sortir el què ens feia estar intranquils i què ens relaxava. Amb aquesta informació, i no perdent de vista que volíem un recurs que ens permetés calmar-nos en qualsevol situació, vam proposar de fer una cançó amb tot allò que havíem dit entre tots, així cantant-la ens podríem relaxar a tot arreu.

Primer vam fer rimes per grups, i després tot el grup classe vam ordenar-ho per tal que tingués sentit. Finalment vam comptar síl·labes per tal de fer coincidir els diferents versos. Aquesta part, que a priori podia ser força feixuga, va acabar resultant sent d’allò més estimulant, ja que els agradava molt buscar paraules amb un nombre determinat de síl·labes que els permetés quadrar el vers.

Cançó T

A – Ja la tenim!

La sessió següent va ser molt intensa, ja que vam dedicar-nos a aparellar les emocions i a fer-les rimar segons el què ens feien sentir. Un cop vam tenir tota la cançó feta vam haver de repassar-la vers per vers, per tal que tots tinguessin el mateix nombre de síl·labes. Aquesta part que d’entrada podia ser feixuga va acabar sent com un joc.

La lletra que ens va quedar és la següent:

Cançó

Un cop vam tenir la cançó acabada la vam enviar a un músic perquè ens en fes la música.

Ens fem nostres les emocions

Per tal de fer-nos nostra l’emoció i el projecte que volíem fer, vam decidir fer una descripció de la nostra emoció com si fos un personatge més de la pel·lícula.

A la classe de l’amor, molts se la imaginaven com una noia alegre i presumida, tota ella de color rosa! Va haver-hi unanimitat absoluta! Una alumna va proposar que el vestit no fos rosa, sinó que fos groc amb estrelletes, va ser una idea que la resta del grup va acollir amb ganes.

Pel que fa a la classe de la tranquil·litat, també se la van imaginar com una noia. En aquest cas d’aspecte afable i reposat. El color que van triar per ella també els havia de transmetre calma, és per això que van triar el carabassa.CIMG2113

CIMG2159

Com que des del present curs no utilitzem llibres de text, no cal dir que vam aprofitar aquesta activitat per treballar el text descriptiu i tot el que se’n deriva.