Reflexionem!!!

Enguany ha estat el segon curs que hem plantejat la carpeta d’aprenentatge com a eina d’avaluació. El curs passat va ser una novetat, tant pels alumnes com per nosaltres i això va provocar que tinguéssim molts dubtes a l’hora de plantejar-ho, malgrat que finalment el resultat fos prou positiu.

Aquest curs però, ha estat una mica diferent, ja que cada vegada tenim més clar que la carpeta creiem que ha de servir per ajudar als alumnes a reflexionar sobre els seus aprenentatges. Per ells, fer això de manera autònoma encara els resulta molt difícil, és massa abstracte, però hem vist que fent les preguntes adequades es pot arribar a provocar aquesta reflexió. I el que fins ara ens semblava impossible que fessin els nostres alumnes, ara veiem que cada vegada hi som més a prop.

Pel que fa a les propostes de millora pel proper curs, ens plantegem dos possibles canvis. D’una banda presentar la carpeta i el seu objectiu més a l’inici de la tasca i d’una altra, oferir models de carpeta.

Ordenem les idees

Un cop vam recollir totes les carpetes dels alumnes els hi vam retornar revisades. I després entre tots vam fer subcategories per classificar el tipus d’aprenentatge que havien recollit segons fessin referència a “emocions”, “aprenentatges” o “treball en equip”.

Paula Nadia Marc Iker Giovanni Elsa

Però realment, què hem après?

Vam aprofitar la preparació de la presentació per fer l’avaluació del projecte. Així que ens vam dedicar a  anar repassant pas a pas tot el que havíem fet i convidàvem als alumnes a crear la seva pròpia carpeta d’aprenentatge.

Fer-ho no va ser fàcil, i és que els costava molt fer-se a la idea de què havien d’apuntar-hi. Per això els vam donar diversos models de frase del tipus “He après …. perquè…”. Així que conjuntament anàvem repassant tots els passos seguits al llarg del projecte, i si en algun moment un alumne ho creia convenient s’ho apuntava. El més interessant va ser fer una lectura conjunta del què havien apuntat, ja que sovint, després del què havien llegit els preguntàvem “Per què?”. Al principi els costava anar més enllà, però finalment van sortir reflexions molt interessant.

Exemple:

Alumne: He après què és l’empatia.

Mestre: Per què?

Alumne: Perquè he vist que no tenia prou en compte què pensen els altres.

Mestre: Per què?

Alumne: Perquè abans no ho feia i ara estaré millor amb tothom.

Un cop fet els hi vam recollir per repassar-les.

També aquí es van adonar que alguna part del projecte no havia arribat a bon port, com ara els dos jocs del racó de la tranquil·litat.

Anem a l’estudi de gravació!

Un cop vam tenir les cançons, volíem cantar-les d’allò més bé. És per això que la vam ensenyar a la mestra de música de l’escola. I aquí ens vam trobar amb una d’aquelles sorpreses que donen a vegades els projectes, la mestra ens va proposar d’anar a gravar la cançó a un estudi professional que hi ha al poble, propietat d’un pare de l’escola!

Aquest pare primer va fer unes bases fantàstiques per cantar el tema. Després vam anar a gravar, primer en grup i després per solistes! Va ser una experiència increïble i les dues classes estan esperant frisosos sentir-ne el resultat!

CIMG2321 CIMG2433

A – Ja la tenim!

La sessió següent va ser molt intensa, ja que vam dedicar-nos a aparellar les emocions i a fer-les rimar segons el què ens feien sentir. Un cop vam tenir tota la cançó feta vam haver de repassar-la vers per vers, per tal que tots tinguessin el mateix nombre de síl·labes. Aquesta part que d’entrada podia ser feixuga va acabar sent com un joc.

La lletra que ens va quedar és la següent:

Cançó

Un cop vam tenir la cançó acabada la vam enviar a un músic perquè ens en fes la música.

A – Fem rimar les emocions

Com que l’objectiu que ens havíem plantejat era fer una cançó que ens ajudés a conèixer les diferents emocions i a expressar-les, en petits grups vam començar a fer rodolins i rimes amb les paraules que havíem conegut.

Un cop les vam tenir, les vam agrupar segons el què ens deien o l’emoció que tractaven. Això ens va portar a tenir una estructura base per fer la cançó entre tots! La cançó parlaria de les diferents emocions contraposant-les i finalment convidant a tothom a compartir-les.

T – Dos grups de jocs, dos pel racó i tots a la recerca!

Finalment ens vam distribuir les tasques de la següent manera:

Grup 1: Creació d’un joc per tota la classe (van idear un joc basat en una ruleta per quan hi havia símptomes d’esgotament i/o tensió a classe, segons la ruleta s’escoltaria una cançó, farien massatges, un dibuix tipus mandala…).

Grup 2: Creació d’un joc per al racó de la tranquil·litat (van plantejar un joc semblant a l’anterior, però per fer-lo en petit grup).

Grup 3: Recerca de material per al racó (van recollir tot el material que hi havia a la classe, ja fossin contes, jocs, mandales…).

Grup 4: Retolació, decoració i organització del racó (van habilitar i organitzar l’espai per al racó i en van fer els rètols).

La part de recerca la vam entomar tot el grup classe, primer en grups reduïts i després tot el grup-classe en comú. En aquestes estones vam parlar de quan sentíem que no estàvem tranquils. Va ser interessant quan es van adonar que a vegades no estan tranquils per diferents motius (pot ser que estiguin enfadats, molt contents, nerviosos per una situació que no dominen…).

CIMG2165CIMG2176CIMG2143CIMG2183CIMG2153CIMG2144

T – Ens organitzem!

A partir dels dos objectius que ens vam plantejar (reconèixer quan estem nerviosos i tenir les eines per canalitzar les emocions) vam fer diferents propostes per assolir-los:

– Racó de la tranquil·litat (un espai on trobem jocs, llibres i activitats per relaxar-se).

– Joc de la tranquil·litat per a la classe (un joc breu que puguem fer junts i ens permeti trencar moments de tensió).

– Joc de la tranquil·litat per grup reduït (un joc similar a l’anterior, que puguem fer en petit grup al racó de la tranquil·litat).

– Recerca “Què li passa al nostre cos quan no estem tranquils? I quan ho estem?” (per saber quins canvis notem quan ens alterem i quan ens calmem).

Els alumnes es van distribuir en grups, segons l’apartat en que tenien ganes de treballar. La part de recerca no la va entomar cap grup, però els interessava, com podíem fer-ho…?

 

Cada classe pren un camí diferent!

Si bé nosaltres, com a tutors, teníem clar quin era l’objectiu principal del projecte (reconèixer i aprendre a gestionar les nostres emocions), també teníem molt clar que cada grup havia de troba la seva manera d’arribar-hi, així com podien també podien aparèixer nous objectius. És per això que a partir d’ara els dos projectes prenen dos camins diferents, però paral·lels, que mirarem d’anar-vos explicant.

A partir d’aquest punt les entrades de la classe de la tranquil·litat seran “T” i les de l’amor seran “A”.