T – Qui canta els seus mals espanta

Com ja hem comentat a la part de recerca va sortir el què ens feia estar intranquils i què ens relaxava. Amb aquesta informació, i no perdent de vista que volíem un recurs que ens permetés calmar-nos en qualsevol situació, vam proposar de fer una cançó amb tot allò que havíem dit entre tots, així cantant-la ens podríem relaxar a tot arreu.

Primer vam fer rimes per grups, i després tot el grup classe vam ordenar-ho per tal que tingués sentit. Finalment vam comptar síl·labes per tal de fer coincidir els diferents versos. Aquesta part, que a priori podia ser força feixuga, va acabar resultant sent d’allò més estimulant, ja que els agradava molt buscar paraules amb un nombre determinat de síl·labes que els permetés quadrar el vers.

Cançó T

T – Ens organitzem!

A partir dels dos objectius que ens vam plantejar (reconèixer quan estem nerviosos i tenir les eines per canalitzar les emocions) vam fer diferents propostes per assolir-los:

– Racó de la tranquil·litat (un espai on trobem jocs, llibres i activitats per relaxar-se).

– Joc de la tranquil·litat per a la classe (un joc breu que puguem fer junts i ens permeti trencar moments de tensió).

– Joc de la tranquil·litat per grup reduït (un joc similar a l’anterior, que puguem fer en petit grup al racó de la tranquil·litat).

– Recerca “Què li passa al nostre cos quan no estem tranquils? I quan ho estem?” (per saber quins canvis notem quan ens alterem i quan ens calmem).

Els alumnes es van distribuir en grups, segons l’apartat en que tenien ganes de treballar. La part de recerca no la va entomar cap grup, però els interessava, com podíem fer-ho…?

 

A – Anem avançant

A la classe de l’Amor, que tal i com van dir els alumnes, es volien dir així perquè els agradaria estar bé amb el grup-classe, va sorgir la idea de fer una cançó amb moltes emocions. Però un alumne va expressar que creia que no en coneixien gaires.

A partir d’aquí ens vam preguntar com podíem saber més emocions i una altra alumna va explicar que totes les classes de l’escola tenien noms d’emocions, per tant primer podíem buscar aquests noms.

Així que vam començar a fer de detectius i vam anar per tota l’escola apuntant els noms de les classes.

T – Que arribi la tranquil·litat…si us plau…

En el cas de la Classe de la Tranquil·litat, van escollir el nom perquè, tal i com varen verbalitzar, realment tenien ganes de calma.

És per això que, en plantejar l’objectiu del projecte, després de dos dies de conversa sobre què era la tranquil·litat, com se sentien… els alumnes van fer dues propostes:

– Saber detectar quan estan massa nerviosos.

– Trobar recursos per calmar-se en qualsevol situació (a l’escola davant d’un examen o en una discussió al pati… però també a casa, al carrer…).

A partir d’aquí ens vam posar mans a la feina.