Finalment ens han arribat les cançons després de passar per l’estudi de gravació, el resultat ha estat magnífic. I per donar repercussió a la feina feta la cançó “Ones de tranquil·litat” sona, la darrera setmana de curs, per tornar a classe després del pati ben relaxats, i la cançó “Sentiments per compartir” servirà per acomiadar els nens i nenes de sisè que aquest any deixen l’escola.
Aquí us deixem les cançons, esperem que les gaudiu!
Vam aprofitar la preparació de la presentació per fer l’avaluació del projecte. Així que ens vam dedicar a anar repassant pas a pas tot el que havíem fet i convidàvem als alumnes a crear la seva pròpia carpeta d’aprenentatge.
Fer-ho no va ser fàcil, i és que els costava molt fer-se a la idea de què havien d’apuntar-hi. Per això els vam donar diversos models de frase del tipus “He après …. perquè…”. Així que conjuntament anàvem repassant tots els passos seguits al llarg del projecte, i si en algun moment un alumne ho creia convenient s’ho apuntava. El més interessant va ser fer una lectura conjunta del què havien apuntat, ja que sovint, després del què havien llegit els preguntàvem “Per què?”. Al principi els costava anar més enllà, però finalment van sortir reflexions molt interessant.
Exemple:
Alumne: He après què és l’empatia.
Mestre: Per què?
Alumne: Perquè he vist que no tenia prou en compte què pensen els altres.
Mestre: Per què?
Alumne: Perquè abans no ho feia i ara estaré millor amb tothom.
Un cop fet els hi vam recollir per repassar-les.
També aquí es van adonar que alguna part del projecte no havia arribat a bon port, com ara els dos jocs del racó de la tranquil·litat.
Com que després de tanta feina estem molt contents dels resultats obtinguts, decidim explicar el nostre projecte a altres cursos. És per això que ens preparem una presentació on es va repassant tots i cada un dels passos que hem seguit. La presentació ha acabat, com no podia ser d’altra manera, cantant les nostres cançons!
Arribat en aquest punt, les dues classes ens trobem en el mateix moment del procés. Tots dos grups tenen una cançó i necessiten algú que hi posi música. Els tutors vam posar-nos en contacte amb qui podia fer-nos les cançons i a partir d’aquí, amb els alumnes vam fer un correu electrònic a un músic manresà perquè posés música als nostres inspirats versos. Vam tenir la sort que no només va acceptar de fer-nos les músiques, sinó que va acceptar la proposta dels alumnes de venir a ensenyar-nos-la.
Com ja hem comentat a la part de recerca va sortir el què ens feia estar intranquils i què ens relaxava. Amb aquesta informació, i no perdent de vista que volíem un recurs que ens permetés calmar-nos en qualsevol situació, vam proposar de fer una cançó amb tot allò que havíem dit entre tots, així cantant-la ens podríem relaxar a tot arreu.
Primer vam fer rimes per grups, i després tot el grup classe vam ordenar-ho per tal que tingués sentit. Finalment vam comptar síl·labes per tal de fer coincidir els diferents versos. Aquesta part, que a priori podia ser força feixuga, va acabar resultant sent d’allò més estimulant, ja que els agradava molt buscar paraules amb un nombre determinat de síl·labes que els permetés quadrar el vers.
Finalment ens vam distribuir les tasques de la següent manera:
Grup 1: Creació d’un joc per tota la classe (van idear un joc basat en una ruleta per quan hi havia símptomes d’esgotament i/o tensió a classe, segons la ruleta s’escoltaria una cançó, farien massatges, un dibuix tipus mandala…).
Grup 2: Creació d’un joc per al racó de la tranquil·litat (van plantejar un joc semblant a l’anterior, però per fer-lo en petit grup).
Grup 3: Recerca de material per al racó (van recollir tot el material que hi havia a la classe, ja fossin contes, jocs, mandales…).
Grup 4: Retolació, decoració i organització del racó (van habilitar i organitzar l’espai per al racó i en van fer els rètols).
La part de recerca la vam entomar tot el grup classe, primer en grups reduïts i després tot el grup-classe en comú. En aquestes estones vam parlar de quan sentíem que no estàvem tranquils. Va ser interessant quan es van adonar que a vegades no estan tranquils per diferents motius (pot ser que estiguin enfadats, molt contents, nerviosos per una situació que no dominen…).
A partir dels dos objectius que ens vam plantejar (reconèixer quan estem nerviosos i tenir les eines per canalitzar les emocions) vam fer diferents propostes per assolir-los:
– Racó de la tranquil·litat (un espai on trobem jocs, llibres i activitats per relaxar-se).
– Joc de la tranquil·litat per a la classe (un joc breu que puguem fer junts i ens permeti trencar moments de tensió).
– Joc de la tranquil·litat per grup reduït (un joc similar a l’anterior, que puguem fer en petit grup al racó de la tranquil·litat).
– Recerca “Què li passa al nostre cos quan no estem tranquils? I quan ho estem?” (per saber quins canvis notem quan ens alterem i quan ens calmem).
Els alumnes es van distribuir en grups, segons l’apartat en que tenien ganes de treballar. La part de recerca no la va entomar cap grup, però els interessava, com podíem fer-ho…?
En el cas de la Classe de la Tranquil·litat, van escollir el nom perquè, tal i com varen verbalitzar, realment tenien ganes de calma.
És per això que, en plantejar l’objectiu del projecte, després de dos dies de conversa sobre què era la tranquil·litat, com se sentien… els alumnes van fer dues propostes:
– Saber detectar quan estan massa nerviosos.
– Trobar recursos per calmar-se en qualsevol situació (a l’escola davant d’un examen o en una discussió al pati… però també a casa, al carrer…).
A partir d’aquí ens vam posar mans a la feina.
Si bé nosaltres, com a tutors, teníem clar quin era l’objectiu principal del projecte (reconèixer i aprendre a gestionar les nostres emocions), també teníem molt clar que cada grup havia de troba la seva manera d’arribar-hi, així com podien també podien aparèixer nous objectius. És per això que a partir d’ara els dos projectes prenen dos camins diferents, però paral·lels, que mirarem d’anar-vos explicant.
A partir d’aquest punt les entrades de la classe de la tranquil·litat seran “T” i les de l’amor seran “A”.
Els tutors de 3r de l’escola Pompeu Fabra del Pont de Vilomara, des de ja fa tres anys, participem a la XCB. Des d’aquest espai, intentarem reflectir com hem anat realitzant el projecte interdisciplinari que fem aquest curs.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=76_VE420hEQ[/youtube]
Com que el tema de curs d’enguany al centre són les emocions, la primera setmana de classes vam triar un nom pels grups. Així doncs, després de visualitzar un fragment de la pel·lícula “In side out” de Pixar, vam comentar quines emocions coneixíem a part de les que surten al film. Aleshores vam triar-ne una per classe perquè ens representés.
Finalment vam decidir que seriem les classes de la “Tranquil·litat” i de “L’Amor”!!!