Reflexionem!!!

Enguany ha estat el segon curs que hem plantejat la carpeta d’aprenentatge com a eina d’avaluació. El curs passat va ser una novetat, tant pels alumnes com per nosaltres i això va provocar que tinguéssim molts dubtes a l’hora de plantejar-ho, malgrat que finalment el resultat fos prou positiu.

Aquest curs però, ha estat una mica diferent, ja que cada vegada tenim més clar que la carpeta creiem que ha de servir per ajudar als alumnes a reflexionar sobre els seus aprenentatges. Per ells, fer això de manera autònoma encara els resulta molt difícil, és massa abstracte, però hem vist que fent les preguntes adequades es pot arribar a provocar aquesta reflexió. I el que fins ara ens semblava impossible que fessin els nostres alumnes, ara veiem que cada vegada hi som més a prop.

Pel que fa a les propostes de millora pel proper curs, ens plantegem dos possibles canvis. D’una banda presentar la carpeta i el seu objectiu més a l’inici de la tasca i d’una altra, oferir models de carpeta.

Ordenem les idees

Un cop vam recollir totes les carpetes dels alumnes els hi vam retornar revisades. I després entre tots vam fer subcategories per classificar el tipus d’aprenentatge que havien recollit segons fessin referència a “emocions”, “aprenentatges” o “treball en equip”.

Paula Nadia Marc Iker Giovanni Elsa

Anem a l’estudi de gravació!

Un cop vam tenir les cançons, volíem cantar-les d’allò més bé. És per això que la vam ensenyar a la mestra de música de l’escola. I aquí ens vam trobar amb una d’aquelles sorpreses que donen a vegades els projectes, la mestra ens va proposar d’anar a gravar la cançó a un estudi professional que hi ha al poble, propietat d’un pare de l’escola!

Aquest pare primer va fer unes bases fantàstiques per cantar el tema. Després vam anar a gravar, primer en grup i després per solistes! Va ser una experiència increïble i les dues classes estan esperant frisosos sentir-ne el resultat!

CIMG2321 CIMG2433

A – Ja la tenim!

La sessió següent va ser molt intensa, ja que vam dedicar-nos a aparellar les emocions i a fer-les rimar segons el què ens feien sentir. Un cop vam tenir tota la cançó feta vam haver de repassar-la vers per vers, per tal que tots tinguessin el mateix nombre de síl·labes. Aquesta part que d’entrada podia ser feixuga va acabar sent com un joc.

La lletra que ens va quedar és la següent:

Cançó

Un cop vam tenir la cançó acabada la vam enviar a un músic perquè ens en fes la música.

A – Fem rimar les emocions

Com que l’objectiu que ens havíem plantejat era fer una cançó que ens ajudés a conèixer les diferents emocions i a expressar-les, en petits grups vam començar a fer rodolins i rimes amb les paraules que havíem conegut.

Un cop les vam tenir, les vam agrupar segons el què ens deien o l’emoció que tractaven. Això ens va portar a tenir una estructura base per fer la cançó entre tots! La cançó parlaria de les diferents emocions contraposant-les i finalment convidant a tothom a compartir-les.

A – Els detectius de la classe de l’Amor es troben amb problemes

Un cop sabíem el nom de totes les classes, els vam comentar i es van trobar amb la sorpresa que hi havia quatre noms que no sabien què volien dir (solidaritat, empatia, seductors i optimistes). Així doncs, vam escriure quatre cartes a les classes corresponents perquè ens ajudessin.

Vam obtenir quatre respostes ben diferents. Els de la classe de la Solidaritat van venir quatre alumnes a explicar-nos-ho.  Els de l’Empatia van venir tota la classe i ens van fer dos regals, unes ulleres empàtiques i una frase. Els Seductors en van contestar a la mateixa carta i finalment els de la classe dels Optimistes ens van convidar a la seva aula i ens van fer una presentació digital.

Amb tota aquesta informació ja podíem continuar.

CIMG2141CIMG2142CIMG2075

 

A – Anem avançant

A la classe de l’Amor, que tal i com van dir els alumnes, es volien dir així perquè els agradaria estar bé amb el grup-classe, va sorgir la idea de fer una cançó amb moltes emocions. Però un alumne va expressar que creia que no en coneixien gaires.

A partir d’aquí ens vam preguntar com podíem saber més emocions i una altra alumna va explicar que totes les classes de l’escola tenien noms d’emocions, per tant primer podíem buscar aquests noms.

Així que vam començar a fer de detectius i vam anar per tota l’escola apuntant els noms de les classes.

Ens fem nostres les emocions

Per tal de fer-nos nostra l’emoció i el projecte que volíem fer, vam decidir fer una descripció de la nostra emoció com si fos un personatge més de la pel·lícula.

A la classe de l’amor, molts se la imaginaven com una noia alegre i presumida, tota ella de color rosa! Va haver-hi unanimitat absoluta! Una alumna va proposar que el vestit no fos rosa, sinó que fos groc amb estrelletes, va ser una idea que la resta del grup va acollir amb ganes.

Pel que fa a la classe de la tranquil·litat, també se la van imaginar com una noia. En aquest cas d’aspecte afable i reposat. El color que van triar per ella també els havia de transmetre calma, és per això que van triar el carabassa.CIMG2113

CIMG2159

Com que des del present curs no utilitzem llibres de text, no cal dir que vam aprofitar aquesta activitat per treballar el text descriptiu i tot el que se’n deriva.

Quina emoció!

L’objectiu principal del projecte era que els alumnes fossin capaços de reconèixer les seves pròpies emocions. És per això que la nostra base de treball van ser els personatges de la pel·lícula “In side out”.

Primer vam dedicar una sessió a comentar com eren els personatges del film i amb quins se sentien més identificats. Curiosament molts alumnes es veien reflectits en la Ira, potser per aquest motiu van triar ser la classe de “L’amor” i de la “Tranquil·litat”… Sens dubte la tria era un desig de canvi de dos grups amb caràcters forts.

Perquè poguessin tenir sempre presents les diferents emocions, les vam dibuixar i pintar.CIMG2228 CIMG2229