Vam aprofitar la preparació de la presentació per fer l’avaluació del projecte. Així que ens vam dedicar a  anar repassant pas a pas tot el que havíem fet i convidàvem als alumnes a crear la seva pròpia carpeta d’aprenentatge.

Fer-ho no va ser fàcil, i és que els costava molt fer-se a la idea de què havien d’apuntar-hi. Per això els vam donar diversos models de frase del tipus “He après …. perquè…”. Així que conjuntament anàvem repassant tots els passos seguits al llarg del projecte, i si en algun moment un alumne ho creia convenient s’ho apuntava. El més interessant va ser fer una lectura conjunta del què havien apuntat, ja que sovint, després del què havien llegit els preguntàvem “Per què?”. Al principi els costava anar més enllà, però finalment van sortir reflexions molt interessant.

Exemple:

Alumne: He après què és l’empatia.

Mestre: Per què?

Alumne: Perquè he vist que no tenia prou en compte què pensen els altres.

Mestre: Per què?

Alumne: Perquè abans no ho feia i ara estaré millor amb tothom.

Un cop fet els hi vam recollir per repassar-les.

També aquí es van adonar que alguna part del projecte no havia arribat a bon port, com ara els dos jocs del racó de la tranquil·litat.