Reflexionem!!!

Enguany ha estat el segon curs que hem plantejat la carpeta d’aprenentatge com a eina d’avaluació. El curs passat va ser una novetat, tant pels alumnes com per nosaltres i això va provocar que tinguéssim molts dubtes a l’hora de plantejar-ho, malgrat que finalment el resultat fos prou positiu.

Aquest curs però, ha estat una mica diferent, ja que cada vegada tenim més clar que la carpeta creiem que ha de servir per ajudar als alumnes a reflexionar sobre els seus aprenentatges. Per ells, fer això de manera autònoma encara els resulta molt difícil, és massa abstracte, però hem vist que fent les preguntes adequades es pot arribar a provocar aquesta reflexió. I el que fins ara ens semblava impossible que fessin els nostres alumnes, ara veiem que cada vegada hi som més a prop.

Pel que fa a les propostes de millora pel proper curs, ens plantegem dos possibles canvis. D’una banda presentar la carpeta i el seu objectiu més a l’inici de la tasca i d’una altra, oferir models de carpeta.

Ja podem escoltar les cançons!

Finalment ens han arribat les cançons després de passar per l’estudi de gravació, el resultat ha estat magnífic. I per donar repercussió a la feina feta la cançó “Ones de tranquil·litat” sona, la darrera setmana de curs, per tornar a classe després del pati ben relaxats, i la cançó “Sentiments per compartir” servirà per acomiadar els nens i nenes de sisè que aquest any deixen l’escola.

Aquí us deixem les cançons, esperem que les gaudiu!

Ordenem les idees

Un cop vam recollir totes les carpetes dels alumnes els hi vam retornar revisades. I després entre tots vam fer subcategories per classificar el tipus d’aprenentatge que havien recollit segons fessin referència a “emocions”, “aprenentatges” o “treball en equip”.

Paula Nadia Marc Iker Giovanni Elsa

Però realment, què hem après?

Vam aprofitar la preparació de la presentació per fer l’avaluació del projecte. Així que ens vam dedicar a  anar repassant pas a pas tot el que havíem fet i convidàvem als alumnes a crear la seva pròpia carpeta d’aprenentatge.

Fer-ho no va ser fàcil, i és que els costava molt fer-se a la idea de què havien d’apuntar-hi. Per això els vam donar diversos models de frase del tipus “He après …. perquè…”. Així que conjuntament anàvem repassant tots els passos seguits al llarg del projecte, i si en algun moment un alumne ho creia convenient s’ho apuntava. El més interessant va ser fer una lectura conjunta del què havien apuntat, ja que sovint, després del què havien llegit els preguntàvem “Per què?”. Al principi els costava anar més enllà, però finalment van sortir reflexions molt interessant.

Exemple:

Alumne: He après què és l’empatia.

Mestre: Per què?

Alumne: Perquè he vist que no tenia prou en compte què pensen els altres.

Mestre: Per què?

Alumne: Perquè abans no ho feia i ara estaré millor amb tothom.

Un cop fet els hi vam recollir per repassar-les.

També aquí es van adonar que alguna part del projecte no havia arribat a bon port, com ara els dos jocs del racó de la tranquil·litat.

Expliquem el projecte

Com que després de tanta feina estem molt contents dels resultats obtinguts, decidim explicar el nostre projecte a altres cursos. És per això que ens preparem una presentació on es va repassant  tots i cada un dels passos que hem seguit. La presentació ha acabat, com no podia ser d’altra manera, cantant les nostres cançons!CIMG6141 CIMG6137 CIMG6140CIMG6142

Anem a l’estudi de gravació!

Un cop vam tenir les cançons, volíem cantar-les d’allò més bé. És per això que la vam ensenyar a la mestra de música de l’escola. I aquí ens vam trobar amb una d’aquelles sorpreses que donen a vegades els projectes, la mestra ens va proposar d’anar a gravar la cançó a un estudi professional que hi ha al poble, propietat d’un pare de l’escola!

Aquest pare primer va fer unes bases fantàstiques per cantar el tema. Després vam anar a gravar, primer en grup i després per solistes! Va ser una experiència increïble i les dues classes estan esperant frisosos sentir-ne el resultat!

CIMG2321 CIMG2433

Els projectes es tornen a trobar

Arribat en aquest punt, les dues classes ens trobem en el mateix moment del procés. Tots dos grups tenen una cançó i necessiten algú que hi posi música. Els tutors vam posar-nos en contacte amb qui podia fer-nos les cançons i a partir d’aquí, amb els alumnes vam fer un correu electrònic a un músic manresà perquè posés música als nostres inspirats versos. Vam tenir la sort que no només va acceptar de fer-nos les músiques, sinó que va acceptar la proposta dels alumnes de venir a ensenyar-nos-la.

CIMG2134CIMG2119

T – Qui canta els seus mals espanta

Com ja hem comentat a la part de recerca va sortir el què ens feia estar intranquils i què ens relaxava. Amb aquesta informació, i no perdent de vista que volíem un recurs que ens permetés calmar-nos en qualsevol situació, vam proposar de fer una cançó amb tot allò que havíem dit entre tots, així cantant-la ens podríem relaxar a tot arreu.

Primer vam fer rimes per grups, i després tot el grup classe vam ordenar-ho per tal que tingués sentit. Finalment vam comptar síl·labes per tal de fer coincidir els diferents versos. Aquesta part, que a priori podia ser força feixuga, va acabar resultant sent d’allò més estimulant, ja que els agradava molt buscar paraules amb un nombre determinat de síl·labes que els permetés quadrar el vers.

Cançó T

A – Ja la tenim!

La sessió següent va ser molt intensa, ja que vam dedicar-nos a aparellar les emocions i a fer-les rimar segons el què ens feien sentir. Un cop vam tenir tota la cançó feta vam haver de repassar-la vers per vers, per tal que tots tinguessin el mateix nombre de síl·labes. Aquesta part que d’entrada podia ser feixuga va acabar sent com un joc.

La lletra que ens va quedar és la següent:

Cançó

Un cop vam tenir la cançó acabada la vam enviar a un músic perquè ens en fes la música.

A – Fem rimar les emocions

Com que l’objectiu que ens havíem plantejat era fer una cançó que ens ajudés a conèixer les diferents emocions i a expressar-les, en petits grups vam començar a fer rodolins i rimes amb les paraules que havíem conegut.

Un cop les vam tenir, les vam agrupar segons el què ens deien o l’emoció que tractaven. Això ens va portar a tenir una estructura base per fer la cançó entre tots! La cançó parlaria de les diferents emocions contraposant-les i finalment convidant a tothom a compartir-les.