CLAUSUREM EL PROJECTE.

Finalment arribem al final del projecte i aconseguim resoldre el repte plantejat, llavors  pensem la manera com podem clausurar-lo. Ho podem fer de moltes formes: l’exposem als companys de l’altre nivell i del cicle, fem una representació de màgia,  la visualització d’un truc de màgia d’altre nen de l’escola, una exposició de la feina i murals realitzats al llarg del projecte … És important fer difusió de tot el que s’ha treballat ja que  permet reforçar tot el que s’ha après.

canvi2

CONCLUSIÓ.

El treball  d’aquest projecte requeria pensar i fer. No és possible plantejar la nostra feina educativa des de la teoria dels llibres o des de les explicacions descontextualitzades de la mestra, ni des de l’acció per l’acció.

Calia que fos una interacció directa (necessitàvem  veure, tocar, produir, transformar… ) per captar les respostes i això no es pot fer des de les explicacions d’altres. I intencionada, perquè no respon al simple desig de tocar per tocar, sinó que tenim un objectiu i una finalitat.

S’han pogut desenvolupar les capacitats dels alumnes, enfrontar-los als dubtes que se’ls plantejaven. Amb tot això hem pogut veure un canvi metodològic important on els nens i nenes s’han mostrat motivats i divertits amb les tasques que es plantejaven. Tot i que al ser alumnes de cicle inicial el procés i la realització de la carpeta d’aprenentatges s’ha realitzat de manera guiada pel mestre. La interrelació d’àrees curriculars i el treball cooperatiu ha afavorit que els alumnes desenvolupin les seves competències respectant el seu ritme d’aprenentatge i els seus interessos.

De cara a fer un altre projecte, potser estaria bé la realització d’una rúbrica amb els alumnes que els doni la possibilitat d’autoregular-se i ser conscients de forma explicita del que es vol arribar a aprendre.