Cada capítol es representa plàsticament en DINA3 i es pinta amb aquarel·les (amb llapis de colors aquarel·lables).
Una vegada s’han acabat les il·lustracions, comencen a redactar el rodolí.
Pengem el resultat!
El mestre o la mestra fa una lectura en veu alta del llibre. Capítol per capítol es fa una conversa col·lectiva sobre el que passa, així com es donen idees de com es pot il·lustrar. També s’intenta resumir a nivell oral amb tres o quatre frases cada capítol.
Una vegada s’ha fet la lectura de tot el llibre, amb les converses col·lectives, es recorden els títols dels diferents capítols i es tria per part de l’alumnat quin capítol s’il·lustrarà de forma individual.
Es demana als alumnes quines coses creuen que són importants per construir l’auca.
Un cop tancats els tallers de llengua els mestres de cicle mitjà ens reunim per discutir com ha anat. Valorem que a nivell plàstic i de llenguatge el taller d’auca proporciona a l’alumnat de cicle mitjà una manera de poder seqüenciar una història de manera visual i explicar-la en frases curtes, senzilles i amb sentit.
Observem que en relació amb el treball de llengua que es fa al taller, és cert, que s’està barrejant en petit grup alumnat d’edats diferents. Això fa que la maduresa en el desenvolupament del llenguatge no sigui la mateixa i per tant ens trobem que per crear un rodolí, l’alumnat de tercer, es mostra més insegur.
Als grups de quart, es fa la proposta de llegir un llibre col·lectivament a l’aula i transformar-lo en auca. El llibre en aquest cas és: “Tramuntana a la granja”. Poden aplicar els coneixements adquirits al taller d’auca i crear un document de rúbrica.
Als grups de tallers de llengua es troben barrejats alumnat de tercer i de quart. Els alumnes de tercer manifesten que els costa una miqueta fer rodolins. Els alumnes de quart es troben més còmodes fent-los.
Utilitzem diferents tècniques per fer un treball de creació de rodolins: de cada vinyeta pensarem dues paraules que rimin, a partir d’aquí, intentarem fer els rodolins; intentem fer rodolins per parelles; intentem agafar paraules claus dels textos per fer els rodolins; alguns surten a passejar al passadís, diuen que caminant s’inspiren més.
Ens trobem amb alumnes que expliquen una història a cada vinyeta. Sobretot a la primera sessió del taller troben difícil fer un rodolí. A la segona i a la tercera sessió tot rutlla millor.
Surten els primers dubtes: Es poden fer bafarades a les vinyetes de les auques? Bona pregunta.
Com que tenim la biblioteca pública Vapor Vell al mateix edifici de la nostra escola, ens van prestar alguns llibres de còmics per observar i fer una comparació entre les auques i els còmics. Recordem que a una auca hi ha vinyetes i rodolins. Ens adonem que no ha quedat tan clar com ens pensàvem.
Amb l’activitat que estem desenvolupant ens agradaria trobar-nos amb que els alumnes van descobrint la importància d’explicar una història en la que es barregen imatge i text. Pensem que el fet d’introduir la imatge en el procés d’explicació d’un conte fa que l’activitat pugui arribar a tot l’alumnat.
Tenim la sort de comptar amb la visita i conferència d’en Jordi Sales. És il·lustrador de llibres de text i contes i , a més a més, pare d’alumnes de la nostra escola. Ens explica quines eines utilitza per il·lustrar les històries i quin procés segueix..
Conferència d’en Jordi Sales amb els alumnes de cicle mitjà.
Ja sabem que una auca és una història explicada amb vinyetes i que utilitza rodolins com a text per explicar aquestes vinyetes.
Expliquem als alumnes que ells i elles també hauran de fer una auca. No serà de tema lliure. Serà partint d’un llibre de contes que hem fet servir ja una vegada. El coneixen. Vam triar un conte d’aquest llibre per fer el comiat d’una mestra. Van llegir per a ella: ” Un avi surt de casa en sabatilles”. El llibre es titula: “Inventari de contes”.
Havíen de triar entre un d’aquests contes: “Diccionari de colors”, “Un avi surt de casa en sabatilles” i ” La Mar i l’Ona”.
Encara que als tallers de llengua i a d’altres tallers fins al moment s’ha estat fent una autoavaluació per part dels alumnes, entenem que seria molt positiu pactar la rúbrica d’una auca amb ells.
Partint de l’esperit de treball que volem emprar als tallers de llengua ( visual, manipulatiu i experimental) volem fer servir el taller de llengua relacionat amb la construcció d’una auca com a punt de partida per poder fer una rúbrica sobre aquest mateix taller.
-Què és una auca?. Es preguntàven els alumnes, el primer dia que van sentir aquesta paraula al taller. La primera tasca va ser buscar al diccionari què significava aquella paraula que no havíen sentit mai.
A partir de l’interés que suscita aquesta paraula en els alumnes, ells mateixos van fent preguntes per aconseguir saber alguna cosa més. Van descobrint que és una història explicada en vinyetes i el que s’escriu per explicar-la és un rodolí. – És el mateix que un còmic doncs!. Assegura un altre. A partir d’aquesta afirmació es generen d’altres discussion i reflexions.
Mirem una auca molt relacionada amb l’escola.
Auca de la biblioteca