El sentit últim de la feina era fer màquines per jugar. Ara ha arribat el moment. Des de l’inici hem pensat que hi havien de jugar els alumnes que les havien fet però sobretot que les havien de compartir i ensenyar. Això també donava valor a la feina feta i obligava a fer-la ben feta. S’hi jugaven el prestigi!

El divendres a la tarda les baixem al pati i primer els de cicle superior hi juguen de manera lliure. Al cap d’una estona baixen alumnes de cicle mitjà i d’inicial i els grans els acompanyen i els ensenyen com s’hi juga.

No se’ns va acudir que tot es podia acabar amb una gran xocolatada. L’any que ve, si hi tornem, ens hi podem pensar.

enllaç amb altres fotografies de l’exposició