Què hem après?

Es parla amb els alumnes del QUÈ HAN APRÈS?
A nivell oral, cadascú expressa una idea del que ha après amb aquest treball . Es complementa el mapa conceptual amb les respostes que han anat sortint. La mestra ajuda a relacionar i ordenar els conceptes que sortiran al mural.

DE LES EMOCIONS:
-Són coses que podem tenir a vegades.
-N´hi ha de diferents, no són totes iguals.
-Les emocions són en el cap, en el cervell.
-Són coses que sentim.
-No les podem tocar.
-A vegades tens una emoció o una altra. Pots estar enfadat, content…
-Són de colors perquè així sabem què ens passa.
-S´assemblen als nostres sentiments que tenim a dins.
-L´emoció de l´avorriment és de color gris perquè t´avorreixes i no saps què fer.

DEL PER QUÈ ENS FA PLORAR LA CEBA:
-La ceba té sofre i quan la talles puja cap als ulls i plorem.
-La ceba té una mena de líquid que fa picor als ulls.
-El sofre puja als ulls i ploren per defensar-se.
-Si ens posem ulleres de piscina no plorem perquè tenim els ulls protegits.
-També perquè les ulleres de piscina apreten, no queden forats i el sofre no entra.
-Quan tallem la ceba tendra també ens ploren els ulls.
-Les llàgrimes surten de dins els ulls.
-Si tallem la ceba a sota l´aigua no piquen els ulls perquè el sofre no pot pujar, queda a dins l´aigua.
-Hi ha trucs perquè la ceba no piqui però hi ha nens que no els ha funcionat perquè han plorat.
-La ceba també serveix de medicina. Es posa oberta per la meitat a prop del llit i serveix per no tenir tos. El sofre que treu entra als pulmons i ens deixa respirar millor.

Què he après 3

Què he après 4

Per què la ceba ens fa plorar?

Els alumnes donen resposta a la pregunta formulada el dia anterior (hipòtesi de treball).

mural  pq ceba fa plorar

Es debat entre els alumnes com es pot investigar tot el que s’ha exposat en el mural. Es queda d’acord amb que poden trobar informació a partir de diferents fonts: preguntar a familiars, llibres, internet, anar a la biblioteca… i caldrà que portin a l’escola la informació trobada.

Estic trist i ploro quan…

Parlem de l’emoció de la tristesa i sorgeix la pregunta: Per què ploro?

– Ploro perquè s’ha mort la meva mascota.
– Ploro quan em faig mal.
– Ploro quan els pares em renyen.
– Ploro quan miro fotos dels avis que s’han mort.
– Ploro d’alegria.
– Ploro d’emoció mirant pel•lícules.
– Ploro quan m’enfado amb la meva germana…

Una de les respostes que ha sorgit ha estat: “Jo ploro quan la mare talla ceba” i d’aquí en surt una nova pregunta “Per què ens fa plorar la ceba?”.
Aquest dubte serà el repte que ens plantegem.

En aquest instant ens n’adonem que el nostre projecte realment comença a partir d’aquesta pregunta perquè veiem en aquest moment als alumnes com a protagonistes reals del seu aprenentatge, amb ganes de descobrir coses, fer-se preguntes, investigar…
A l’inici de tot aquest procés ens vam marcar un pla de treball però els nostres alumnes amb la formulació d’aquesta pregunta ens van generar la necessitat de canviar-lo. Per tant ens va caldre replantejar-nos i reflexionar cap a on anava el nostre projecte.