Parlem de l’emoció de la tristesa i sorgeix la pregunta: Per què ploro?

– Ploro perquè s’ha mort la meva mascota.
– Ploro quan em faig mal.
– Ploro quan els pares em renyen.
– Ploro quan miro fotos dels avis que s’han mort.
– Ploro d’alegria.
– Ploro d’emoció mirant pel•lícules.
– Ploro quan m’enfado amb la meva germana…

Una de les respostes que ha sorgit ha estat: “Jo ploro quan la mare talla ceba” i d’aquí en surt una nova pregunta “Per què ens fa plorar la ceba?”.
Aquest dubte serà el repte que ens plantegem.

En aquest instant ens n’adonem que el nostre projecte realment comença a partir d’aquesta pregunta perquè veiem en aquest moment als alumnes com a protagonistes reals del seu aprenentatge, amb ganes de descobrir coses, fer-se preguntes, investigar…
A l’inici de tot aquest procés ens vam marcar un pla de treball però els nostres alumnes amb la formulació d’aquesta pregunta ens van generar la necessitat de canviar-lo. Per tant ens va caldre replantejar-nos i reflexionar cap a on anava el nostre projecte.