Els alumnes realitzen una autoavaluació.
L’autoavaluació que han fet aquests alumnes és la primera que han realitzat i els ha costat força, perquè tenen tendència a ser poc crítics, ja que s’avaluen molt positivament. Pensem que és perquè no hi estan habituats.
Entre l’equip impulsor hem de debatre com podem millorar l’autoavaluació dels projectes que estem portant a terme a l’escola sobretot en el cicle inicial i d’educació infantil que és on hem vist que hi ha més dificultats.
Es parla amb els alumnes del QUÈ HAN APRÈS?
A nivell oral, cadascú expressa una idea del que ha après amb aquest treball . Es complementa el mapa conceptual amb les respostes que han anat sortint. La mestra ajuda a relacionar i ordenar els conceptes que sortiran al mural.
DE LES EMOCIONS:
-Són coses que podem tenir a vegades.
-N´hi ha de diferents, no són totes iguals.
-Les emocions són en el cap, en el cervell.
-Són coses que sentim.
-No les podem tocar.
-A vegades tens una emoció o una altra. Pots estar enfadat, content…
-Són de colors perquè així sabem què ens passa.
-S´assemblen als nostres sentiments que tenim a dins.
-L´emoció de l´avorriment és de color gris perquè t´avorreixes i no saps què fer.
DEL PER QUÈ ENS FA PLORAR LA CEBA:
-La ceba té sofre i quan la talles puja cap als ulls i plorem.
-La ceba té una mena de líquid que fa picor als ulls.
-El sofre puja als ulls i ploren per defensar-se.
-Si ens posem ulleres de piscina no plorem perquè tenim els ulls protegits.
-També perquè les ulleres de piscina apreten, no queden forats i el sofre no entra.
-Quan tallem la ceba tendra també ens ploren els ulls.
-Les llàgrimes surten de dins els ulls.
-Si tallem la ceba a sota l´aigua no piquen els ulls perquè el sofre no pot pujar, queda a dins l´aigua.
-Hi ha trucs perquè la ceba no piqui però hi ha nens que no els ha funcionat perquè han plorat.
-La ceba també serveix de medicina. Es posa oberta per la meitat a prop del llit i serveix per no tenir tos. El sofre que treu entra als pulmons i ens deixa respirar millor.
En una altra sessió, cada grup explica als seus companys els seu experiment amb les seves conclusions.
Experimentació amb cinc grups.
Per dur a terme aquesta activitat els nens del grup es plantegen què passarà (formulen hipòtesi) i ho escriuen en un full:
1.Tallem una ceba:
Plorarem molt; ens picaran els ulls.
2.Tallem una ceba a sota de l’aigua:
La ceba surarà.
3. Tallem una ceba congelada:
La ceba congelada està molt freda i costarà molt de tallar.
De fora és igual que l´altra que no està congelada.
4. Tallem una ceba amb ulleres de piscina:
Les ulleres de piscina apreten molt i no podrà pujar el fum que pica. És un gas invisible.
5. Tallem una ceba tendra:
Aquesta ceba la té el meu avi a l´hort.
És més petita i no ens farà plorar.
No té tant de líquid a dins.
Realitzen l’experiment i després en treuen unes conclusions. Una vegada finalitzats tots els experiments cada grup escriu el procés de la realització de l’experiment, el què ha passat i el per què ha passat.
Abans de començar aquest treball, cal que es posin d’acord (treball cooperatiu) per distribuir-se la feina i les tasques.
QUÈ HA PASSAT I PER QUÈ?
Aquestes són les conclusions a les que han arribat els alumnes.
Referent a l’experiment de la ceba congelada:
No ens han picat els ulls perquè el suc de la ceba es refreda i no pot pujar.
En quan a la ceba normal:
La ceba ens ha fet plorar els ulls perquè el sofre que surt quan la talles puja i fa que caiguin les llàgrimes. Els ulls ploren per protegir-se.
Amb la ceba a dins l´aigua:
No hem plorat perquè aquest gas que té a dins la ceba, no pot volar, es barreja amb
l´aigua. Fa com les mosques, quan se´ls mullen les ales no poden volar.
Quan ens posem les ulleres de piscina:
Cap nen/a del grup ha plorat perquè les ulleres de piscina estan tancades i el sofre de la ceba no pot entrar.
L´Arnau porta ulleres i sí que ha plorat. Això passa perquè les seves ulleres tenen forats pels costats.
Amb la ceba tendra:
Hem plorat però més poc, perquè la ceba es més petita.
Amb mig grup classe cada alumne explica la informació que ha trobat i d’on l’ha extreta, entre tots es sintetitza a nivell oral una sola explicació que resumeix el que ha dit cadascú.
S’elabora un mapa conceptual del procés d’aprenentatge que es va fent.
Els nens exposen que hi ha diferents solucions per no plorar a l’hora de tallar la ceba i es decideix de posar-ho a la pràctica. Sorgeixen tres propostes:
1. Tallar-la sota l’aigua.
2. Tallar una ceba congelada.
3. Tallar una ceba amb ulleres de piscina.
En la conversa un alumne comenta que ell va a l’hort a ajudar al seu avi i que a vegades arrenca cebes. Parlem de com són aquestes cebes i ens n’adonem que són cebes tendres.
Els fem la pregunta de si creuen que aquesta ceba també ens farà plorar. Decidim afegir-ho a la llista d’experiments per comprovar-ho.
Els alumnes donen resposta a la pregunta formulada el dia anterior (hipòtesi de treball).
Es debat entre els alumnes com es pot investigar tot el que s’ha exposat en el mural. Es queda d’acord amb que poden trobar informació a partir de diferents fonts: preguntar a familiars, llibres, internet, anar a la biblioteca… i caldrà que portin a l’escola la informació trobada.
Parlem de l’emoció de la tristesa i sorgeix la pregunta: Per què ploro?
– Ploro perquè s’ha mort la meva mascota.
– Ploro quan em faig mal.
– Ploro quan els pares em renyen.
– Ploro quan miro fotos dels avis que s’han mort.
– Ploro d’alegria.
– Ploro d’emoció mirant pel•lícules.
– Ploro quan m’enfado amb la meva germana…
Una de les respostes que ha sorgit ha estat: “Jo ploro quan la mare talla ceba” i d’aquí en surt una nova pregunta “Per què ens fa plorar la ceba?”.
Aquest dubte serà el repte que ens plantegem.
En aquest instant ens n’adonem que el nostre projecte realment comença a partir d’aquesta pregunta perquè veiem en aquest moment als alumnes com a protagonistes reals del seu aprenentatge, amb ganes de descobrir coses, fer-se preguntes, investigar…
A l’inici de tot aquest procés ens vam marcar un pla de treball però els nostres alumnes amb la formulació d’aquesta pregunta ens van generar la necessitat de canviar-lo. Per tant ens va caldre replantejar-nos i reflexionar cap a on anava el nostre projecte.
Per continuar amb la motivació que tenen els alumnes per descobrir qui ha enviat el sac, els nens de la classe troben al matí, una carta enganxada a la pissarra escrita per la Sara la protagonista del conte El Cap Màgic en la que els relata les diferents emocions sentides per ella.
Recordem les aventures de la Sara en el conte i fem un repàs de la sessió anterior. Tot seguit, relacionem les emocions viscudes per part de cada alumne el dia que ens va arribar el sac utilitzant un joc que ha fet EI5 per treballar les emocions.
El joc consisteix en presentar sis pots de vidre transparents amb boletes de plastilina. Cada color representa una emoció: groc (alegria), verd (calma), vermell (ràbia), negre (por), blau (tristesa) i rosa (amor).
Presentem als alumnes unes imatges on s’expressen diferents emocions. Les classifiquen segons el color de les boles de cada pot.
Els nens expressen en veu alta les seves emocions agafant el pot corresponent.
• TINC POR QUAN…
• TINC RÀBIA QUAN…
Tot seguit ho escriuen.
Som un grup de mestres de diferents cicles de l’escola Josep Madrenys de Vilobí d’Onyar amb inquietuds i ganes d’aprendre una nova manera de fer diferent.
Som una escola de dues línies, situada en un poble d’uns 3000 habitants, a la comarca de la Selva.
Fa uns cinc anys que el nostre claustre va decidir treure el llibre de medi i com a conseqüència endinsar-nos al treballar per projectes.
Veiem que la societat avança molt ràpid i volem que els nostres alumnes aprenguin d’una manera més significativa, funcional i crítica i s’adaptin en un futur de canvis constants.
Es fa la lectura en veu alta del conte que hi havia a dins el sac.
Es treballa oralment la comprensió, vocabulari i es fa incidència amb les emocions del personatge.
