Cap on volem anar

Per nosaltres ha estat tot un repte iniciar aquest projecte amb una metodologia de treball que, sobre el paper, es veu molt clara sobretot quan llegeixes experiències d´altres companys/es. Però en el moment de portar-ho a terme amb els nostres alumnes, ens ha costat sortir dels esquemes del “projecte tradicional”.

El fet de formar part del curs de formació de Xarxa de Competències Bàsiques ens ha portat a reflexionar sobre  la metodologia que emprem a la nostra escola en referència al treball per projectes.

Aquestes petites consideracions que hem anat fent al llarg de les diferents sessions amb l’equip impulsor ens han fet replantejar la nostra manera de treballar dins i fora de l’aula.

Abans per treballar un projecte triàvem un tema i el desenvolupàvem a partir de classes més magistrals. Partíem dels interessos dels alumnes però no participaven de manera activa. Transmetíem molts conceptes, sense relacionar-los massa entre ells i no trobàvem mai el moment de finalitzar el projecte. Es treballava molt dins l’aula.

Ara partim d’una pregunta sobre un tema i investiguem fins a resoldre-la amb grups cooperatius. Els alumnes descobreixen els diferents conceptes i participen de manera activa en el seu procés d’aprenentatge. Fem més sortides a l’entorn i venen experts a ajudar-nos a resoldre qüestions plantejades pels alumnes.

El que valorem positivament és el fet de fer entrar als alumnes en un context d´investigació i experimentació on els aprenentatges es van ampliant i consolidant a mesura que avança el treball . Hem pogut comprovar l´augment de la motivació per part dels nens/es i ,al mateix temps ,també per part de la mestra.

Per acabar, el treball realitzat des de la xarxa ha provocat a la nostra escola, aquest tercer trimestre, que tots els projectes s’hagin desenvolupat a partir d’una pregunta formulada pels alumnes, basada en la metodologia d’investigació i treball cooperatiu. Ens ha ajudat molt el material que ens ha facilitat la xarxa per poder portar a terme el projecte.

Estem molt il·lusionats i els alumnes valoren molt positivament la nova manera de treballar i això és el més important per nosaltres per seguir avançant cap aquesta línia de treball!!!!!

Reflexions

En aquest article us volem explicar alguns entrebancs que van sorgir al llarg del desenvolupament  d’aquest  projecte i algunes solucions que volem adoptar de cares al curs vinent.

  • Vam tenir el primer problema només de començar. Ens va costar formular la pregunta d’inici del projecte perquè  volíem que aquesta sorgís a partir de la lectura d’un llibre que tenien els nens. Vam modificar la pregunta moltes vegades.També ens vam adonar que els objectius que ens vam proposar a l’inici del nostre treball no s’ajustaven al nostre propòsit de fer un projecte d’investigació i també els vam haver de modificar.
  • L’horari de la classe va ser una limitació. Realitzant el projecte purament a les hores de medi i algunes de català, es feia molt llarg i costava d’enllaçar les diferents sessions. Creiem que cal realitzar un treball més globalitzat, relacionant les diferents àrees i treballant de manera interdisciplinar, ja que així l’aprenentatge esdevé més significatiu, funcional i vivencial. El curs vinent a l’escola es treballarà sense llibre de català i castellà d’aquesta manera el projecte es podrà desenvolupar també dins aquestes àrees.
  • Al ser una mestra a l’aula  la majoria de sessions, hem trobat dificultats per atendre les necessitats de tots els nostres alumnes, ja que no són classes magistrals i la mestra ha de fer el seguiment de cada grup cooperatiu. Pensem que per poder portar a terme aquest tipus de treball es fa imprescindible que hi hagi dos mestres a l’aula sempre que es pugui.
  • No hem tingut prou hores per coordinar-nos, per programar, per parlar sobre el projecte, per aquest motiu de cares al curs vinent hem reestructurat les hores d’exclusiva buscant més reunions on es pugui parlar del treball que s’està realitzant sobre els projectes: incorporant més claustres i cicles pedagògics , perquè la metodologia que s’empra  requereix un treball en equip.

Parlem de la carpeta d’aprenentatge

Al voltant de la carpeta d’aprenentatge és on se’ns han generat més dubtes. Sortir del típic dossier de fitxes i elaborar un recull de treballs més personalitzats i significatius per l’alumne ens ha costat molt.

Hem fet reflexionar als alumnes sobre els aprenentatges que anaven realitzant a nivell oral , però ens ha faltat que quedés plasmat a la carpeta d’una manera més clara a través de dietaris, coavaluacions…

La carpeta d’aprenentatge que han fet els alumnes ha estat sobretot una recopilació d’activitats o tasques realitzades,  sense que hagin estat seleccionades i sense que hi hagi hagut una reflexió per part de l’alumne sobre les evidències que calia recollir, seleccionar i presentar per elaborar la carpeta. Però sí que els alumnes han reflexionat sobre el  “Què han après? “  i  “Com ho han après?”.

Els alumnes no han sigut conscients de que estaven fent una carpeta d’aprenentatge perquè no s’ha transmès la seva finalitat que és la d’avaluar el seu propi procés  d’aprenentatge.

De cares al curs vinent es presentarà a l’inici del projecte i es farà que l’alumne sigui més partícip a l’hora de confeccionar la carpeta.

Una altra dificultat que hem tingut és que avaluar amb una nota quantitativa a final de curs a través de la carpeta és difícil. Cal tenir molt clar com treballa cada alumne en grup i individualment i sobretot és molt important l’observació diària i les anotacions que la mestra va fent al llarg de totes les sessions del projecte. Caldrà però que l’alumne s’adoni que va aprenent i ell mateix s’anirà autoavaluant, haurà d’anar fent l’exercici de veure, de comprovar què està aprenent.

Ens queda per tant encara molt de debat a fer i moltes coses a provar i aprendre en quan a la carpeta d’aprenentatge!!!

Ens autoavaluem

Els alumnes realitzen una autoavaluació.

L’autoavaluació que han fet aquests  alumnes és la primera que han realitzat i els ha costat força, perquè tenen tendència a ser poc crítics, ja que s’avaluen molt positivament. Pensem que és perquè no hi estan habituats.

Entre l’equip impulsor hem de debatre com podem millorar l’autoavaluació dels projectes que estem portant a terme a l’escola sobretot en el cicle inicial i d’educació infantil que és on hem vist que hi ha més dificultats.

autoavaluacio

Què hem après?

Es parla amb els alumnes del QUÈ HAN APRÈS?
A nivell oral, cadascú expressa una idea del que ha après amb aquest treball . Es complementa el mapa conceptual amb les respostes que han anat sortint. La mestra ajuda a relacionar i ordenar els conceptes que sortiran al mural.

DE LES EMOCIONS:
-Són coses que podem tenir a vegades.
-N´hi ha de diferents, no són totes iguals.
-Les emocions són en el cap, en el cervell.
-Són coses que sentim.
-No les podem tocar.
-A vegades tens una emoció o una altra. Pots estar enfadat, content…
-Són de colors perquè així sabem què ens passa.
-S´assemblen als nostres sentiments que tenim a dins.
-L´emoció de l´avorriment és de color gris perquè t´avorreixes i no saps què fer.

DEL PER QUÈ ENS FA PLORAR LA CEBA:
-La ceba té sofre i quan la talles puja cap als ulls i plorem.
-La ceba té una mena de líquid que fa picor als ulls.
-El sofre puja als ulls i ploren per defensar-se.
-Si ens posem ulleres de piscina no plorem perquè tenim els ulls protegits.
-També perquè les ulleres de piscina apreten, no queden forats i el sofre no entra.
-Quan tallem la ceba tendra també ens ploren els ulls.
-Les llàgrimes surten de dins els ulls.
-Si tallem la ceba a sota l´aigua no piquen els ulls perquè el sofre no pot pujar, queda a dins l´aigua.
-Hi ha trucs perquè la ceba no piqui però hi ha nens que no els ha funcionat perquè han plorat.
-La ceba també serveix de medicina. Es posa oberta per la meitat a prop del llit i serveix per no tenir tos. El sofre que treu entra als pulmons i ens deixa respirar millor.

Què he après 3

Què he après 4

Experimentem amb la ceba

Experimentació amb cinc grups.

Per dur a terme aquesta activitat els nens del grup es plantegen què passarà (formulen hipòtesi) i ho escriuen en un full:

1.Tallem una ceba:

Plorarem molt; ens picaran els ulls.

2.Tallem una ceba a sota de l’aigua:

La ceba surarà.

3. Tallem una ceba congelada:

La ceba congelada està molt freda i costarà molt de tallar.

De fora és igual que l´altra que no està congelada.

4. Tallem una ceba amb ulleres de piscina:

Les ulleres de piscina apreten molt i no podrà pujar el fum que pica. És un gas invisible.

5. Tallem una ceba tendra:

Aquesta ceba la té el meu avi a l´hort.
És més petita i no ens farà plorar.
No té tant de líquid a dins.

Realitzen l’experiment i després en treuen unes conclusions. Una vegada finalitzats tots els experiments cada grup escriu el procés de la realització de l’experiment, el què ha passat i el per què ha passat.

Abans de començar aquest treball, cal que es posin d’acord (treball cooperatiu) per distribuir-se la feina i les tasques.

ceba normal

ceba aigua 3

ceba congelada

ulleres piscina

ceba tendra
QUÈ HA PASSAT I PER QUÈ?

Aquestes són les conclusions a les que han arribat els alumnes.

Referent a l’experiment de la ceba congelada:
No ens han picat els ulls perquè el suc de la ceba es refreda i no pot pujar.

En quan a la ceba normal:
La ceba ens ha fet plorar els ulls perquè el sofre que surt quan la talles puja i fa que caiguin les llàgrimes. Els ulls ploren per protegir-se.

Amb la ceba a dins l´aigua:
No hem plorat perquè aquest gas que té a dins la ceba, no pot volar, es barreja amb
l´aigua. Fa com les mosques, quan se´ls mullen les ales no poden volar.

Quan ens posem les ulleres de piscina:
Cap nen/a del grup ha plorat perquè les ulleres de piscina estan tancades i el sofre de la ceba no pot entrar.
L´Arnau porta ulleres i sí que ha plorat. Això passa perquè les seves ulleres tenen forats pels costats.

Amb la ceba tendra:
Hem plorat però més poc, perquè la ceba es més petita.

Ordenem la informació

Amb mig grup classe cada alumne explica la informació que ha trobat i d’on l’ha extreta, entre tots es sintetitza a nivell oral una sola explicació que resumeix el que ha dit cadascú.
S’elabora un mapa conceptual del procés d’aprenentatge que es va fent.

mural 4 tot el mural

Els nens exposen que hi ha diferents solucions per no plorar a l’hora de tallar la ceba i es decideix de posar-ho a la pràctica. Sorgeixen tres propostes:

1. Tallar-la sota l’aigua.
2. Tallar una ceba congelada.
3. Tallar una ceba amb ulleres de piscina.

En la conversa un alumne comenta que ell va a l’hort a ajudar al seu avi i que a vegades arrenca cebes. Parlem de com són aquestes cebes i ens n’adonem que són cebes tendres.

Els fem la pregunta de si creuen que aquesta ceba també ens farà plorar. Decidim afegir-ho a la llista d’experiments per comprovar-ho.

Per què la ceba ens fa plorar?

Els alumnes donen resposta a la pregunta formulada el dia anterior (hipòtesi de treball).

mural  pq ceba fa plorar

Es debat entre els alumnes com es pot investigar tot el que s’ha exposat en el mural. Es queda d’acord amb que poden trobar informació a partir de diferents fonts: preguntar a familiars, llibres, internet, anar a la biblioteca… i caldrà que portin a l’escola la informació trobada.

Estic trist i ploro quan…

Parlem de l’emoció de la tristesa i sorgeix la pregunta: Per què ploro?

– Ploro perquè s’ha mort la meva mascota.
– Ploro quan em faig mal.
– Ploro quan els pares em renyen.
– Ploro quan miro fotos dels avis que s’han mort.
– Ploro d’alegria.
– Ploro d’emoció mirant pel•lícules.
– Ploro quan m’enfado amb la meva germana…

Una de les respostes que ha sorgit ha estat: “Jo ploro quan la mare talla ceba” i d’aquí en surt una nova pregunta “Per què ens fa plorar la ceba?”.
Aquest dubte serà el repte que ens plantegem.

En aquest instant ens n’adonem que el nostre projecte realment comença a partir d’aquesta pregunta perquè veiem en aquest moment als alumnes com a protagonistes reals del seu aprenentatge, amb ganes de descobrir coses, fer-se preguntes, investigar…
A l’inici de tot aquest procés ens vam marcar un pla de treball però els nostres alumnes amb la formulació d’aquesta pregunta ens van generar la necessitat de canviar-lo. Per tant ens va caldre replantejar-nos i reflexionar cap a on anava el nostre projecte.