Vídeo de la conferència de Xavier Martínez-Celorrio.
Vídeo de la taula rodona.
Vídeo de les conclusions.
Vídeo de l’acte final.
La perspectiva de projectes aporta un marc transdisciplinari que permet atènyer millor la personalització dels aprenentatges, facilitadora d’una escola d’òptims, oberta a la vida real i més equitativa. Hi ha evidències empíriques que demostren l’efectivitat d’aquesta perspectiva sobre el model tradicional d’ensenyament, en el sentit que la seva pràctica correcta genera més equitat.
14
13
11
12
10
9
7
8
5
6
4
hdr
2
1
Aquest serà el punt de partida d’aquesta jornada, que pretèn, també, fer visibles algunes de les pràctiques de centres de la xarxa que tenen com a objectiu generar aquestes aprenentatges valuosos i autèntics. El fet de pertànyer a una xarxa docent entre iguals, com la Xarxa de Competències Bàsiques, empeny a crear espais pedagògics en el si de cada centre i a aprendre dels altres centres en un context de formació contínua entre iguals, que combina l’acció i la reflexió, amb la finalitat de consolidar projectes educatius transformadors i basats en el treball en equip de tots els agents de la comunitat educativa.
Quin tipus d’escola permet atendre la creixent diversitat individual? El sociòleg Xavier Martínez-Celorrio, convidat a aquesta jornada, reflexionarà sobre la dificultat de “mantenir un format escolar pensat per a l’escolarització de masses enmig d’un món complex i multicultural que demana una profunda transformació de les escoles com a centres de descobriment (…) Ni cap alumne és inútil ni incapaç, ni cap escola hauria de penalitzar el dret a l’error com a oportunitat d’aprenentatge.
Un emmarcament escolar acollidor, afectiu i exigent amb l’aprenentatge valuós és un tipus d’escola d’òptims que maximitza l accelera el potencial de cadascú. Si l’emmarcament escolar és capaç de flexibilitzar el temps i els espais, més viable serà la personalització de metes d’èxit i progrés per a cada alumne”.
L’actual currículum, amb un caràcter obert i no enciclopèdic, i les noves ordres d’avaluació proporcionen un marc de possibilitats per crear aprenentatges competencials que es poden adquirir per múltiples vies i estratègies, una pedagogia flexible que s’adiu als interessos i motivacions, no només dels alumnes, sinó també dels docents.
Des de fa 16 anys, la Xarxa de Competències Bàsiques (Xarxa Cb) aplega docents amb voluntat de repensar els processos d’ensenyament i aprenentatge en els seus centres, per mitjà de processos de formació entre iguals i en xarxa, amb vistes a compartir i a enriquir-se mútuament.
Enguany la xarxa està formada per 450 centres, tant de primària com de secundària, de diferents territoris, i implica uns 5000 docents.
La societat evoluciona i cada vegada més hem de preparar els nostres alumnes per donar respostes innovadores en una societat canviant i en evolució constant. Si l’objectiu és afavorir que l’aprenentatge escolar sigui útil per a formar ciutadans i ciutadanes crítics, amb opinió pròpia, autònoms i que siguin capaços de resoldre els nous reptes en cooperació amb els altres, el model que presenta els aprenentatges de manera fragmentada per disciplines s’ha de revisar i s’ha de tendir cap a enfocaments globalitzats.
La constitució d’equips impulsors per a la millora en el si de cada centre ha estat una de les eines per compartir reptes, neguits i experiències i ha propiciat la creació d’espais pedagògics. El fet de formar part d’una xarxa també ha permès compartir aquests processos entre centres i enriquir-se mútuament.
Canvi o transformació? Sols o acompanyats? Comencem uns quants? Aquest vídeo recull alguns testimonis sobre el valor de la formació entre iguals en el si de la Xarxa de competències bàsiques.
