Poc a poc ens adonem que els esquelets tenen diferents mides.
Fem hipòtesis sobre l’edat que poden tenir i introduïm la taula de creixement.
Aprofitem aquest treball per inventar un nom i un personatge. Fem descripcions a l’àrea de llengua i establim relacions familiars.
Després d’aquest treball i relacionant-ho amb matemàtiques. Vam determinar quins esquelets podien pujar a les diferents atraccions del nostre parc imaginari i quins acompanyats.
Aquest projecte ha estat molt ben rebut per part dels infants de primer. Principalment perquè ha partit de les seves inquietuds.
Valoren que han après molt al voltant d’aquest tema; els ha permès conèixer els canvis evolutius que es produeixen en el seu cos.
Alhora també han gaudit explicant als altres els propis processos i, la importància d’aprendre a cuidar el seu cos.
Les mestres també hem valorat molt positivament el funcionament i evolució d’aquest projecte.
Entenem l’avaluació com un procés continu. Abarca des del moment en què es recullen les primeres idees prèvies fins a la darrera valoració del producte final.
Existeixen moments que permeten als alumnes ser conscients del moment d’aprenentatge en que es troben. Regular el seu propi procés d’aprenentatge i, en el cas necessari, rebre les ajudes i suports necessaris.
Diverses propostes d’avaluació que durem a terme seran: l’observació i recull de dades durant tot el procés, les evidències de les activitats generades, les exposicions orals de les maquetes i, sobretot, les aportacions durant les converses diàries dels alumnes.
Entenem com a producte final el recull i cloenda d’un projecte estès en el temps; que ha generat diversos interrogants, dubtes, debats, curiositats i molts reptes.
Entre tots els infants, en assemblea, vam acordar l’elaboració d’una maqueta de la boca per poder observar la morfologia i les característiques de la dentició de llet.
Aquesta es realitzarà de nou, a partir de l’observació natural de les boques dels alumnes i el modelatge amb plastilina i oueres.
Un cop elaborades totes les maquetes les posem en comú, les observem i valorem.
En aquest espai sorgeixen de nou, preguntes, dilemes i controvèrsies que generen noves preguntes que ens permeten fomentar la introducció de noves situacions d’aprenentatge.
Mitjançant aquest projecte ens hem apropat a un aprenentatge autèntic on els neguits dels infants ens tornen a situar en un fet quotidià. Viure el present que ens envolta, un regal del dia a dia.
El punt de partida d’aquesta tasca es genera a partir de les converses del matí amb els alumnes. En aquestes es formulen moltes preguntes/repte que donen lloc a les propostes d’activitats que es duran a terme al llarg del projecte.
En cas cas, va donar lloc a diverses activitats com:
La metodologia principal parteix d’una situació quotidiana de la classe de primer. Els alumnes mostren curiositat per saber per què cauen les dents i com és que en surten de noves, i com és aquest procés molt característic d’aquesta etapa evolutiva.
Valorem que és un projecte adaptable a qualsevol nivell educatiu.
L’entenem com una programació oberta on es pot posar, treure i rectificar qualsevol activitat (com canviar l’ordre d’aquestes). El ritme i la seva evolució ve determinada pels desitjos i motivacions que té l’alumnat. Així doncs, poden variar, sempre que segueixin el cicle d’aprenentatge: exploració d’idees prèvies, introducció de nous continguts, estructuració de coneixements, activitats d’aplicació.
La seva veu ha estat en tot moment el punt d’arrancada de tot el projecte. Se’ls ha vist molt motivats i entre ells s’ha creat un feedback que ha enriquit els uns als altres.
Al ser un tema poc proper i poc palpable ha fet que un grup de nens amb mancances de llenguatge (comprensió i expressió) quedessin més desconnectats. S’ha fet el que s’ha pogut per connectar-los a nivell visual i experimental, però tot i així creiem que no l’hem pogut resoldre prou bé.
Les gravacions que hem fet de les converses han sigut la part fonamental de l’avaluació.
L’observació directa , el recull de dades i les fotos han complementat aquest procés d’avaluació.
Per acabar el mapa conceptual i el dossier també són una eina per veure com interaccionen amb aquest material i ens dóna informació del què han après.
