Rúbrica provisional d’avaluació
Respon
Primers passos en l’aplicació del projecte
L’1 de febr
er ens estrenem a l’optativa «Fem una revista a l’Institut» de tercer d’ESO, tres professors i tretze alumnes, disposats a tirar endavant la publicació d’una revista al nostre centre. El projecte està encara poc definit en el moment d’iniciar aquest repte. Hem definit l’estructura del projecte, l’hem dividit en quatre fases: presentació, investigació, elaboració de la revista i difusió de la publicació. En un primer moment volem que els alumnes ens expliquin com s’informen, que els interessa.. i tot i que som conscients que la manera d’informar-se i els seus interessos són distants dels nostres, en més d’una ocasió, els demanem detalls, perquè anem molt perduts.
Ara cal assentar les bases del funcionament de l’optativa, treballem mitjançant el moodle i el drive, els expliquem que és una carpeta d’aprenentatge, les seves característiques bàsiques i com a primera tasca, els fem fer una presentació personal.
A continuació, han d’investigar, remenar a la xarxa, els facilitem diferents enllaços per ajudar-los en la seva cerca i en l’anàlisi de diferents mitjans de comunicació digitals. Pràcticament tots tendeixen a escollir allò que coneixen i que els agrada, i ens adonem que aquesta activitat no ha acabat de funcionar com haguéssim volgut, enllesteixen molt ràpid i tenen molt clar que els agrada i no dediquen gaire temps a explorar a la xarxa.
Ara toca posar-se d’acord i definir les característiques bàsiques de la revista, aquesta és l’activitat que estem desenvolupant actualment.
Per a nosaltres, els docents, s’afegeix un repte més, el de la docència compartida. Compartim l’aula tres docents d’especialitats diferents, intentem planificar la classe amb el màxim de detall possible, ens repartim les tasques i hi ha una bona entesa, però no hi estem acostumats, no ho hem fet mai i cometem errors..
La docència compartida exigeix un esforç extra, la visió i els coneixements de cadascú són diferents, necessitem parlar, arribar a acords i a vegades no disposem de temps per poder-ho fer, però aprenem uns dels altres i ens acostumen a compartir l’aula amb un/a company/a. Durant el desenvolupament de les sessions, també ens veiem obligats a parlar entre nosaltres i a replantejar-nos la dinàmica de la classe, també hem de fer aclariments als alumnes, a vegades els donem informacions contradictòries o sobreposades.
En resum, els primers passos que estem donant en l’aplicació del nostre projecte, són molt incerts, però a l’hora, molt enriquidors.
Eines per prendre decisions
L’equip de treball format per un grup de persones diferents, que impartim diferents matèries a diferents nivells, hem de pensar, triar, desenvolupar i implementar a l’aula un projecte. Tenim diferents habilitats i això és positiu perquè podem complementar-nos. Uns són més creatius i altres més pragmàtics i això significa que arribem a recollir diverses idees i diferents maneres de concretar i dur a la pràctica cadascuna d’aquestes idees. Totes són igual de vàlides però cal decidir-se per una. Aquesta decisió ha de ser consensuada, crec que en aquest punt hi ha consens! Segur que entre tots se’ns acudeixen diverses raons que justifiquen la necessitat del consens, però jo diria què el motiu més important és que tots hem de treballar plegats en la mateixa idea.
D’altra banda, s’afegeix la dificultat de la disponibilitat del temps. Tots tenim una llarga llista de tasques professionals i personals per dur a terme. Per tant, afegir una tasca més a tota la resta implica que el temps de trobada i d’intercanvi és fa molt curt, especialment quan tots participem activament.
Tot plegat ens obliga a utilitzar diverses estratègies per prendre decisions. Per tant, hem treballat de la següent manera:
- A les reunions:
- Exposar i comentar idees.
- Triar la idea que desenvoluparem.
- Compartir les dificultats sorgides a l’implementar el projecte amb els alumnes, i valorar com s’han resolt.
- Reflexionar sobre allò que ha funcionat amb els alumnes i el perquè ha funcionat.
En aquestes reunions no hem aplicat de manera explícita cap de les tècniques de presa de decisions en grup que hi ha establertes. Hem aplicat l’esperit col·laborador i de respecte de tots i cadascú de nosaltres.
- De manera individual i “On-line” compartint documents al drive:
- Fent i compartint l’ordre del dia de cadascuna de les reunions.
- Fent i compartint les actes de les reunions.
- Elaborant graelles de tasques i l’assignació d’aquestes als membres de l’equip.
- Compartir tots aquells documents relacionats amb el projecte.
- Alguns d’aquests documents compartits s’han valorat a les reunions.
- Altres d’aquests documents compartits s’han anat elaborant amb les diferents aportacions de cadascú de nosaltres.
Aquestes són les eines que utilitzem per decidir i fer les tasques necessàries per desenvolupar el nostre projecte. A més, ho fem en els terminis que ens imposa l’aplicació del projecte: “Fem una revista a l’institut?”, en el marc d’una optativa a 3r d’ESO que va començar l’1 de febrer i que acabarà a final de curs.
Per què han triat els alumnes fer la revista escolar
Clica la imatge per a veure els resultats de l’enquesta
El primer dia de febrer comencem l’optativa «Fem una revista a l’Institut» de tercer d’ESO, amb la il·lusió d’encetar una nova matèria i variades expectatives per part dels alumnes. Des d’aquest moment els professors volem tenir una idea dels motius de la seva tria. Hem pensat que l’enquesta ens ajudaria a perfilar una mica millor el projecte, donat que no està encara molt definit.
Si cliqueu a la imatge podreu comprovar que la majoria publiquen materials en aplicacions tals com Instagram, Twitter. Pinterest i altres.
És significatiu comprovar com aquesta petita mostra d’alumnes segueix la tendència actual, majoritària entre el jovent, d’informar-se preferentment mitjançant Internet dels temes del seu interès, en detriment de la televisió.
La part més interessant i que ens ha d’ajudar a l’hora de concretar els continguts de la revista són els temes que, probablement, es convertiran en futures seccions de la revista: música, videojocs, notícies locals i de l’institut, esports,….
Qui som?
L’equip impulsor de l’Institut Pere Ribot està format per professorat de diversos departaments amb metodologies de treball a l’aula, diferents fins ara. Alguns de nosaltres vam començar aquesta formació al curs passat i d’altres s’han afegit enguany. Tots però coincidim que no és fàcil establir i definir tasques en grup i que treballar en xarxa requereix, constància, esforç,reflexió, autodisciplina i visió global.Tot i així, els que ja hem portat a terme activitats i projectes competencials considerem que val la pena introduir poc a poc, petits canvis metodològics.
La majoria pensem que treballar plegats ha suposat un enriquiment personal i professional atès que hem compartit coneixements i hem après d’altres company/es. Això ha comportat emprar diferents aplicacions i recursos en xarxa, que fins ara no utlitzavem. El fet de compartir ens ha facilitat molt el treball grupal i la presentació de les carpetes d’aprenentatge.
Ara com ara, ens adonem que hem apropat mirades i que la nostra metodologia ja no és tant diferent. Continuarem doncs treballant amb il•lusió i esperança de millorar la nostra tasca docent i ens agradaria engrescar a la majoria del claustre a iniciar-se amb el treball col•laboratiu i competencial.
Treball en equip
Els professors/es membres de l’Equip Impulsor juntament amb les Coordinadores de la Xarxa de Competències Bàsiques del nostre centre hem estat treballant en equip durant un parell de sessions per dissenyar quin seria el projecte d’aquest curs: “Fem una revista a l’institut?”.
Dissenyar i definir aquest projecte ha estat un procés laboriós, atès que s’ha obert debat en cadascun dels temes que s’han tractat, no només pel que fa al contingut del projecte, (quin és el producte final que ha de presentar l’alumnat), sinó també pel que fa a aspectes metodològics (objectiu i seqüenciació de les tasques) i recursos utilitzats (adequació de les aplicacions i programes informàtics amb els quals es treballarà). Així mateix, un dels temes de debat més rellevants va sorgir al voltant de la idea de presentar a l’alumnat un projecte molt obert, és a dir, que fos el mateix alumnat qui prengués qualsevol decisió en el procés de creació de la revista (“què es vol presentar”, “com s’ha de presentar”,…) sense gaires directrius prèvies. Naturalment, d’aquesta manera s’incentiva el desenvolupament de la iniciativa i l’autonomia de l’alumnat, però alhora pot crear massa dispersió, confusió i pèrdua de temps si l’alumnat no hi està familiaritzat. Finalment, es va optar per presentar un projecte de caire obert però tenint en compte les pautes establertes en la carpeta d’aprenentatge.
L’experiència de treballar en equip ha estat positiva atès que ens ha permès fomentar la participació dels membres del grup, i per tant la creativitat i l’enriquiment d’idees: a partir d’uns plantejaments inicials, se’n formulen uns altres, fins a arribar a un acord. Tanmateix, durant aquest procés de diàleg ens hem adonat de la dificultat d’arribar a un consens i d’establir dinàmiques que afavoreixin la pressa de decisions. Possiblement aquest inconvenient serà el que es trobarà l’alumnat quan hagi de treballar en el seu projecte “Fem una revista a l’institut?”. Per tant, el nostre repte hauria de ser aconseguir crear dinàmiques de grup que facilitin la seva tasca, i que al mateix temps l’alumnat sigui capaç de reproduir en un nou context de treball en equip. Amb aquesta finalitat, nosaltres hem elaborat el document: “Creació de l’equip” per l’alumnat en el qual s’explica com crear un grup, els rols que s’han de repartir, els pactes (normes de funcionament) i com organitzar els documents del grup.