Eines d’avaluació (en construcció)

El projecte que estem a punt de finalitzar ha tingut, per a mi, una pega important,  he tingut la sensació d’haver treballat sempre contra rellotge, i les presses a vegades, no són bones. El fet de pertànyer a la Xarxa de Competències Bàsiques ens obliga a complir uns terminis i a desenvolupar unes tasques amb unes característiques determinades, això  ho valoro positivament, perquè si no fos així, segurament no m’hagués iniciat mai en el treball  per projectes, però al mateix temps, els compliment dels terminis, en  el nostre cas, ha comportat un aspecte negatiu, no poder planificar el nostre projecte com ens hagués agradat. Hem aplicat el projecte  mentre l’anàvem dissenyant i a vegades he entrat a classe amb la sensació de no saber per on començar i la sensació de caos i desorganització ha estat present en més d’una ocasió. Ja ho sé, aquest risc, forma part del joc, però no hi estem acostumats i  tendim a valorar  la nostra feina  en funció del grau de control sobre les situacions que es viuen a l’aula i quan percebem descontrol, ens posem nerviosos i ens sentim insatisfets.

obresUn dels aspectes que crec que es podria millorar si haguéssim disposat de més temps és el de l’avaluació. Pels qui no estem avesats a fer rúbriques d’avaluació ens resulta especialment difícil dissenyar-les, trobar l’eina d’avaluació adequada per l’activitat que estem duent a terme és un repte amb elevat grau de dificultat i ara per ara, la nostra rúbrica d’avaluació encara està en obres, inacabada i pendent de revisió. En aquest sentit, l’existència del grup impulsor ens ha facilitat la feina enormement, la presència dins el grup de companys més experimentats i més hàbils en l’ús d’aquesta eina d’avaluació, ens ha permès tirar endavant.

L’estructura del nostre sistema avaluador a vegades ens obliga a posar notes en uns terminis que no estan d’acord amb la dinàmica de l’aula i en aquest sentit vam haver d’avaluar ela alumnes en les primeres setmanes de desenvolupament de l’optativa, els vam posar una nota corresponent a la segona avaluació  en funció d’una rúbrica amb la que vam avaluar les tasques fetes fins a setmana santa.

També hem volgut registrar la feina dels alumnes mitjançant un registre diari de la seva activitat, però ens falta definir com valorarem de manera global aquestes anotacions  registrades a la nostra llibreta de notes virtual.

Unes altres eines que ens serviran per valorar la tasca dels alumnes seran la pròpia revista “El suro” i  la carpeta d’aprenentatge que estan elaborant cadascun d’ells.

En resum, molts dubtes, incerteses i inseguretats que esperem resoldre ben aviat per poder finalitzar el nostre projecte de manera satisfactòria.

 dubte

Primers passos en l’aplicació del projecte

L’1 de febrprimers passoser ens estrenem a l’optativa «Fem una revista a l’Institut» de tercer d’ESO, tres professors i tretze alumnes, disposats a tirar endavant la publicació d’una revista al nostre centre. El projecte està encara poc definit en el moment d’iniciar aquest repte. Hem definit l’estructura del projecte, l’hem dividit en quatre fases: presentació, investigació, elaboració de la revista i difusió de la publicació. En un primer moment volem que els alumnes ens expliquin com s’informen, que els interessa.. i tot i que som conscients que la manera d’informar-se i els seus interessos són distants dels nostres, en més d’una ocasió, els demanem detalls, perquè anem molt perduts.

Ara cal assentar les bases del funcionament de l’optativa, treballem mitjançant el moodle i el drive, els expliquem que és una carpeta d’aprenentatge, les seves característiques bàsiques i com a primera tasca, els fem fer una presentació personal.

A continuació, han d’investigar, remenar a la xarxa, els facilitem diferents enllaços per ajudar-los en la seva cerca i en l’anàlisi de diferents mitjans de comunicació digitals. Pràcticament tots tendeixen a escollir allò que coneixen i que els agrada, i ens adonem que aquesta activitat no ha acabat de funcionar com haguéssim volgut, enllesteixen molt ràpid i tenen molt clar que els agrada i no dediquen gaire temps a explorar a la xarxa.

Ara toca posar-se d’acord i definir les característiques bàsiques de la revista, aquesta és l’activitat que estem desenvolupant actualment.

Per a nosaltres, els docents, s’afegeix un repte més, el de la docència compartida. Compartim l’aula tres docents d’especialitats diferents, intentem planificar la classe amb el màxim de detall possible, ens repartim les tasques i hi ha una bona entesa, però no hi estem acostumats, no ho hem fet mai i cometem errors..

La docència compartida exigeix un esforç extra, la visió i els coneixements de cadascú són diferents, necessitem parlar, arribar a acords i a vegades no disposem de temps per poder-ho fer, però aprenem uns dels altres i ens acostumen a compartir l’aula amb un/a company/a. Durant el desenvolupament de les sessions, també ens veiem obligats a parlar entre nosaltres i a replantejar-nos la dinàmica de la classe, també hem de fer aclariments als alumnes, a vegades els donem informacions contradictòries o sobreposades.

En resum, els primers passos que estem donant en l’aplicació del nostre projecte, són molt incerts, però  a l’hora, molt enriquidors.

vic3b1eta-1