Eines per a compartir

Les diferents agrupacions de treball entre alumnes&alumnes, professors/es&professors/es i professors/es&alumnes participants en el projecte ha comportat la utilització de diverses plataformes per a compartir documents.

  • Professors/es & professors/es

L’equip d’impulsor ha proporcionat, consensuat i elaborat els documents que el projecte requereix. S’ha compartit amb tots els membres una carpeta de Google Drive on el documents de la tasca 1 quedaven a l’abast de tots, es podien revisar i publicar amb facilitat. Es una plataforma que ens resulta versàtil i que la majoria dels docents de l’equip estem habituats a utilitzar.

  • Professors/es & alumnes

Els tres professors/es que han implementat el projecte han necessitat una plataforma on compartir els documents generats per l’equip impulsor amb els alumnes i, també, on recollir els documents generats pels alumnes, publicar-los i compatir-los amb l’equip impulsor i amb la Xarxa. En aquest cas es va apostar per crear el curs de Moodle “Fem una revista a l’institut”, espai que ham compartit els 13 alumnes de l’optativa amb els professors/es de l’equip impulsor, els quals disposen de permisos d’edició. A diferència de les carpetes de Google Drive, ha permès mostrar els documents ordenadament i amb la cronologia adequada.Captura de 2016-05-20 11:56:06

  • Alumnes & alumnes

Per elaborar el projecte els alumnes han de treballar en gran grup, atès que es vol elaborar només una revista. Tots els documents que es necessiten crear i compartir s’han generat en la carpeta de Google Drive de l’equip impulsor i s’han enllaçat amb diferents permisos en el curs de Moodle.

Per exemple, es pretenia compartit els correus i les carpetes d’aprenentatge entre els participants de l’optativa. A tal efecte els professors van crear el document alumnes i professors a la carpeta Drive de l’equip impulsor. Aquest document es va fer públic i amb permisos d’edició i, posteriorment, es va enllaçar al curs de Moodle de manera que quedés l’accés restringit als usuaris del curs. Tan alumnes com professors van poder enllaçar personalment els correus i les carpetes d’aprenentatges.

D’aquesta manera també s’han elaborat els documents que recullen la pluja d’idees, les propostes i els acords del Consell de redacció dels alumnes per a la elaboració de la revista.

consell de redaccióEl Consell de redacció

Per elaborar els continguts de la revista, els alumnes s’han repartit en seccions, treballant en petit grup. Per organitzar els documents de treball han creat carpetes compartides en Google Drive.

seccions

Les maneres diferents d’organitzar-nos en han reforçat a tots, alumnes i mestres, en la COMPETÈNCIA DIGITAL

Dinàmica dels alumnes

Bloc classe

Ja ens trobem a l’últim terç de l’optativa de la revista i podem fer alguns comentaris sobre el que ha estat i continua estant la manera de treballar i relacionar-se dels alumnes a l’aula.

Des del primer dia hem disposat d’una aula amb ordinadors. En aquest espai hem de conviure 13 alumnes i, novetat per a ells, 3 professors. En l’article “Primers passos en l’aplicació del projecte” una de les professores de l’optativa explica perfectament quins han estat els problemes de la docència compartida. Es clar que un alumne es pot sentir desorientat davant informacions contradictòries per part dels docents. Des de la seva perspectiva algunes aparents contradiccions poden resultar enriquidores. En ocasions opinions diverses poden esdevenir complementàries i aportar riquesa a algunes qüestions. Molts dels continguts d’aquesta optativa requereixen punts de vista diferents, cosa que estimula el debat, el raonament, l’argumentació, els acords,….

En conversa amb les companyes d’optativa i segons el meu punt de vista jo distingiria dues etapes en la dinàmica dels alumnes a l’aula:

  • Presentació, eines bàsiques per a treballar i investigació

  • Creació de grups, proposta de revista i treball per seccions (organització i elaboració de la revista)

En la primera etapa, la sessió tipus incloïa una presentació prèvia de la feina a realitzar que s’havia de registrar a la carpeta d’aprenentatge. Varem decidir a partir de la 3a setmana, que les orientacions de la sessió es farien a la part davantera de l’aula, fent una rotllana, donat que davant dels ordinadors molts alumnes perdien l’atenció amb facilitat. Es poden consultar les tasques en aquest enllaç.

Segons es pot comprovar a la temporització al llarg de 5 setmanes (de la 2a a la 6a) vàrem ser “víctimes del calendari” ja que en aquest temps treballàvem 1 hora a la setmana, cosa que provocava molta desconnexió per part dels alumnes de la feina feta i per fer. Era fàcil que d’una setmana a l’altre s’oblidessin dels seus deures.

Algunes de les feines que requerien un cert domini en la interrelació entre documents de treball se’ls hi feien feixugues.

En aquesta etapa vàrem començar a fer les primeres presentacions en públic i acordar les preguntes que s’havien de realitzar en la interessant visita al Capgròs de Mataró.

Una segona etapa, l’actual, en la que l’interès dels alumnes és elevat: ells han decidit quines seccions i continguts de la revista-bloc volen treballar. Penso que a poc a poc i en general es van acostumant a treballar tenint en compte l’opinió dels altres. L’expressió més destacada d’això són els consells de redacció on cada secció presenta el seu treball perquè sigui sotmès a l’aprovació dels seus companys, acceptant si s’escau els suggeriments que el consell aprovi. Es clar que hi ha alumnes que no acaben d’acomplir del tot els compromisos que adquireixen.

En tot cas la revista-bloc ja està en marxa i estic convençut que ells valoren molt positivament l’experiència. Nosaltres, tot i la incertesa que comentava una de les meves companyes, també ho considerem així.

IMG_0396

El consell de redacció de la revista en acció

El Suro

suro1

La revista “El Suro” de l’INS Pere Ribot veu la llum el març de 2016 com a resultat del curs de competències bàsiques. Aquesta revista està realitzada pels alumnes de l’optativa de tercer d’eso “Fem una revista a l’institut” que, tot i que al principi va costar una mica, han acabat implicant-se per a dur-la a terme. Han estat els mateixos alumnes els que han decidit les seccions que haurien d’incloure, repartint-se les tasques de cada secció depenent dels seus gustos personals.

Si vols fer-li una ullada solament has de fer clic a la imatge

Distribució de responsabilitats a la revista

Els alumnes que treballen en el projecte ja en saben una mica d’això de fer una revista i han acordat i decidit alguns aspectes, imprescindibles per tirar endavant la revista:

  • el nom de la revista: EL SURO  Revista oficial de l’institut Pere Ribot
  • el format: BLOG
  • les seccions: noticies d’actualitat, música, esports, cultura, videojocs, salut, festes i activitats a l’institut, fotografia i passatemps.

Captura de 2016-05-18 11:14:23

Un cop definides i consensuades les seccions que tindrà la nostra revista, els alumnes s’han distribuït la responsabilitat i la feina d’omplir de contingut cadascuna de les seccions. Cada alumne participa en dues seccions de la revista. L’assignació de seccions l’han fet segons els seus interessos.

A més, hi ha uns alumnes que tenen la responsabilitat del disseny de la revista, per tant, tota la resta hauran de col·laborar-hi per unificar el disseny de totes les seccions.

Des de l’inici del projecte per treballar de manera col·laborativa s’han utilitzat eines com el google drive per compartir els documents de les diferents tasques que es van realitzant. Aquí trobareu el document que recull la distribució de les seccions.

Visita a la redacció de la revista Capgròs de Mataró

El passat dijous 10 de març vam visitar amb les alumnes del nostre projecte la redacció de la revista “Capgròs” de Mataró.

IMG_20160310_111521699

Abans de visitar la redacció, vam preparar la visita amb els alumnes a partir de les pautes i els consells del document, com es fa una entrevista, van elaborar una bateria de preguntes  per fer durant la visita, per poder recollir el màxim d’informació possible. La revista Capgròs, és una revista que es distribueix de manera gratuïta entre els comerços de la zona i que es finança a través de la publicitat que apareix en les seves pàgines. A més de l’edició en paper, de la qual han renovat el format i l’estructura fa molt poc, compten també amb una edició digital. La visita va ser molt interessant, tant per nosaltres com pels alumnes i molt profitosa. Ens van explicar el funcionament de la revista, la distribució de les tasques entre els diferents professionals que hi treballen,  les diferents fases de l’elaboració de la revista i la importància de treballar en equip i de manera coordinada.

IMG_20160310_111551598 Un cop a classe, vam fer una posada en comú i entre tots vam elaborar un document on vam recollir les idees que els alumnes van considerar útils per elaborar la seva pròpia revista.

Primers passos en l’aplicació del projecte

L’1 de febrprimers passoser ens estrenem a l’optativa «Fem una revista a l’Institut» de tercer d’ESO, tres professors i tretze alumnes, disposats a tirar endavant la publicació d’una revista al nostre centre. El projecte està encara poc definit en el moment d’iniciar aquest repte. Hem definit l’estructura del projecte, l’hem dividit en quatre fases: presentació, investigació, elaboració de la revista i difusió de la publicació. En un primer moment volem que els alumnes ens expliquin com s’informen, que els interessa.. i tot i que som conscients que la manera d’informar-se i els seus interessos són distants dels nostres, en més d’una ocasió, els demanem detalls, perquè anem molt perduts.

Ara cal assentar les bases del funcionament de l’optativa, treballem mitjançant el moodle i el drive, els expliquem que és una carpeta d’aprenentatge, les seves característiques bàsiques i com a primera tasca, els fem fer una presentació personal.

A continuació, han d’investigar, remenar a la xarxa, els facilitem diferents enllaços per ajudar-los en la seva cerca i en l’anàlisi de diferents mitjans de comunicació digitals. Pràcticament tots tendeixen a escollir allò que coneixen i que els agrada, i ens adonem que aquesta activitat no ha acabat de funcionar com haguéssim volgut, enllesteixen molt ràpid i tenen molt clar que els agrada i no dediquen gaire temps a explorar a la xarxa.

Ara toca posar-se d’acord i definir les característiques bàsiques de la revista, aquesta és l’activitat que estem desenvolupant actualment.

Per a nosaltres, els docents, s’afegeix un repte més, el de la docència compartida. Compartim l’aula tres docents d’especialitats diferents, intentem planificar la classe amb el màxim de detall possible, ens repartim les tasques i hi ha una bona entesa, però no hi estem acostumats, no ho hem fet mai i cometem errors..

La docència compartida exigeix un esforç extra, la visió i els coneixements de cadascú són diferents, necessitem parlar, arribar a acords i a vegades no disposem de temps per poder-ho fer, però aprenem uns dels altres i ens acostumen a compartir l’aula amb un/a company/a. Durant el desenvolupament de les sessions, també ens veiem obligats a parlar entre nosaltres i a replantejar-nos la dinàmica de la classe, també hem de fer aclariments als alumnes, a vegades els donem informacions contradictòries o sobreposades.

En resum, els primers passos que estem donant en l’aplicació del nostre projecte, són molt incerts, però  a l’hora, molt enriquidors.

vic3b1eta-1

Eines per prendre decisions

lluvia_de_ideasL’equip de treball format per un grup de persones diferents, que impartim diferents matèries a diferents nivells, hem de pensar, triar, desenvolupar i implementar a l’aula un projecte. Tenim diferents habilitats i això és positiu perquè podem complementar-nos. Uns són més creatius i altres més pragmàtics i això significa que arribem a recollir diverses idees i diferents maneres de concretar i dur a la pràctica cadascuna d’aquestes idees. Totes són igual de vàlides però cal decidir-se per una. Aquesta decisió ha de ser consensuada, crec que en aquest punt hi ha consens! Segur que entre tots se’ns acudeixen diverses raons que justifiquen la necessitat del consens, però jo diria què el motiu més important és que tots hem de treballar plegats en la mateixa idea.

D’altra banda, s’afegeix la dificultat de la disponibilitat del temps. Tots tenim una llarga llista de tasques professionals i personals per dur a terme. Per tant, afegir una tasca més a tota la resta implica que el temps de trobada i d’intercanvi és fa molt curt, especialment quan tots participem activament.

Tot plegat ens obliga a utilitzar diverses estratègies per prendre decisions. Per tant, hem treballat de la següent manera:

  • A les reunions:
    • Exposar i comentar idees.
    • Triar la idea que desenvoluparem.
    • Compartir les dificultats sorgides a l’implementar el projecte amb els alumnes, i valorar com s’han resolt.
    • Reflexionar sobre allò que ha funcionat amb els alumnes i el perquè ha funcionat.

En aquestes reunions no hem aplicat de manera explícita cap de les tècniques de presa de decisions en grup que hi ha establertes. Hem aplicat l’esperit col·laborador i de respecte de tots i cadascú de nosaltres.

  • De manera individual i “On-line” compartint documents al drive:

Aquestes són les eines que utilitzem per decidir i fer les tasques necessàries per desenvolupar el nostre projecte. A més, ho fem en els terminis que ens imposa l’aplicació del projecte: “Fem una revista a l’institut?”, en el marc d’una optativa a 3r d’ESO que va començar l’1 de febrer i que acabarà a final de curs.

Per què han triat els alumnes fer la revista escolar

 

business graph, chart, diagram, barClica la imatge per a veure els resultats de l’enquesta

El primer dia de febrer comencem l’optativa «Fem una revista a l’Institut» de tercer d’ESO, amb la il·lusió d’encetar una nova matèria i variades expectatives per part dels alumnes. Des d’aquest moment els professors volem tenir una idea dels motius de la seva tria. Hem pensat que l’enquesta ens ajudaria a perfilar una mica millor el projecte, donat que no està encara molt definit.

Si cliqueu a la imatge podreu comprovar que la majoria publiquen materials en aplicacions tals com Instagram, Twitter. Pinterest i altres.

És significatiu comprovar com aquesta petita mostra d’alumnes segueix la tendència actual, majoritària entre el jovent, d’informar-se preferentment mitjançant Internet dels temes del seu interès, en detriment de la televisió.

La part més interessant i que ens ha d’ajudar a l’hora de concretar els continguts de la revista són els temes que, probablement, es convertiran en futures seccions de la revista: música, videojocs, notícies locals i de l’institut, esports,….