L’1 de febr
er ens estrenem a l’optativa «Fem una revista a l’Institut» de tercer d’ESO, tres professors i tretze alumnes, disposats a tirar endavant la publicació d’una revista al nostre centre. El projecte està encara poc definit en el moment d’iniciar aquest repte. Hem definit l’estructura del projecte, l’hem dividit en quatre fases: presentació, investigació, elaboració de la revista i difusió de la publicació. En un primer moment volem que els alumnes ens expliquin com s’informen, que els interessa.. i tot i que som conscients que la manera d’informar-se i els seus interessos són distants dels nostres, en més d’una ocasió, els demanem detalls, perquè anem molt perduts.
Ara cal assentar les bases del funcionament de l’optativa, treballem mitjançant el moodle i el drive, els expliquem que és una carpeta d’aprenentatge, les seves característiques bàsiques i com a primera tasca, els fem fer una presentació personal.
A continuació, han d’investigar, remenar a la xarxa, els facilitem diferents enllaços per ajudar-los en la seva cerca i en l’anàlisi de diferents mitjans de comunicació digitals. Pràcticament tots tendeixen a escollir allò que coneixen i que els agrada, i ens adonem que aquesta activitat no ha acabat de funcionar com haguéssim volgut, enllesteixen molt ràpid i tenen molt clar que els agrada i no dediquen gaire temps a explorar a la xarxa.
Ara toca posar-se d’acord i definir les característiques bàsiques de la revista, aquesta és l’activitat que estem desenvolupant actualment.
Per a nosaltres, els docents, s’afegeix un repte més, el de la docència compartida. Compartim l’aula tres docents d’especialitats diferents, intentem planificar la classe amb el màxim de detall possible, ens repartim les tasques i hi ha una bona entesa, però no hi estem acostumats, no ho hem fet mai i cometem errors..
La docència compartida exigeix un esforç extra, la visió i els coneixements de cadascú són diferents, necessitem parlar, arribar a acords i a vegades no disposem de temps per poder-ho fer, però aprenem uns dels altres i ens acostumen a compartir l’aula amb un/a company/a. Durant el desenvolupament de les sessions, també ens veiem obligats a parlar entre nosaltres i a replantejar-nos la dinàmica de la classe, també hem de fer aclariments als alumnes, a vegades els donem informacions contradictòries o sobreposades.
En resum, els primers passos que estem donant en l’aplicació del nostre projecte, són molt incerts, però a l’hora, molt enriquidors.
