Arribem al final, la tasca feta pels alumnes a la revista el Suro és molt interessant i variada. Hem pensat de demanar la seva opinió sobre la feina feta per tal de tancar el cercle, ja que vàrem començar l’optativa demanant-los per què la triaven. L’enquesta té el següent aspecte.
També hem demanat als alumnes que facin l’autoavaluació de la seva feina, que és un dels ítems que forma part de la rúbrica de l’avaluació final, tal i com s’indica a l’article corresponent d’aquest bloc.
Ja ens trobem a l’últim terç de l’optativa de la revista i podem fer alguns comentaris sobre el que ha estat i continua estant la manera de treballar i relacionar-se dels alumnes a l’aula.
Des del primer dia hem disposat d’una aula amb ordinadors. En aquest espai hem de conviure 13 alumnes i, novetat per a ells, 3 professors. En l’article “Primers passos en l’aplicació del projecte” una de les professores de l’optativa explica perfectament quins han estat els problemes de la docència compartida. Es clar que un alumne es pot sentir desorientat davant informacions contradictòries per part dels docents. Des de la seva perspectiva algunes aparents contradiccions poden resultar enriquidores. En ocasions opinions diverses poden esdevenir complementàries i aportar riquesa a algunes qüestions. Molts dels continguts d’aquesta optativa requereixen punts de vista diferents, cosa que estimula el debat, el raonament, l’argumentació, els acords,….
En conversa amb les companyes d’optativa i segons el meu punt de vista jo distingiria dues etapes en la dinàmica dels alumnes a l’aula:
Presentació, eines bàsiques per a treballar i investigació
Creació de grups, proposta de revista i treball per seccions (organització i elaboració de la revista)
En la primera etapa, la sessió tipus incloïa una presentació prèvia de la feina a realitzar que s’havia de registrar a la carpeta d’aprenentatge. Varem decidir a partir de la 3a setmana, que les orientacions de la sessió es farien a la part davantera de l’aula, fent una rotllana, donat que davant dels ordinadors molts alumnes perdien l’atenció amb facilitat. Es poden consultar les tasques en aquest enllaç.
Segons es pot comprovar a la temporització al llarg de 5 setmanes (de la 2a a la 6a) vàrem ser “víctimes del calendari” ja que en aquest temps treballàvem 1 hora a la setmana, cosa que provocava molta desconnexió per part dels alumnes de la feina feta i per fer. Era fàcil que d’una setmana a l’altre s’oblidessin dels seus deures.
Algunes de les feines que requerien un cert domini en la interrelació entre documents de treball se’ls hi feien feixugues.
En aquesta etapa vàrem començar a fer les primeres presentacions en públic i acordar les preguntes que s’havien de realitzar en la interessant visita al Capgròs de Mataró.
Una segona etapa, l’actual, en la que l’interès dels alumnes és elevat: ells han decidit quines seccions i continguts de la revista-bloc volen treballar. Penso que a poc a poc i en general es van acostumant a treballar tenint en compte l’opinió dels altres. L’expressió més destacada d’això són els consells de redacció on cada secció presenta el seu treball perquè sigui sotmès a l’aprovació dels seus companys, acceptant si s’escau els suggeriments que el consell aprovi. Es clar que hi ha alumnes que no acaben d’acomplir del tot els compromisos que adquireixen.
En tot cas la revista-bloc ja està en marxa i estic convençut que ells valoren molt positivament l’experiència. Nosaltres, tot i la incertesa que comentava una de les meves companyes, també ho considerem així.
El consell de redacció de la revista en acció
Clica la imatge per a veure els resultats de l’enquesta
El primer dia de febrer comencem l’optativa «Fem una revista a l’Institut» de tercer d’ESO, amb la il·lusió d’encetar una nova matèria i variades expectatives per part dels alumnes. Des d’aquest moment els professors volem tenir una idea dels motius de la seva tria. Hem pensat que l’enquesta ens ajudaria a perfilar una mica millor el projecte, donat que no està encara molt definit.
Si cliqueu a la imatge podreu comprovar que la majoria publiquen materials en aplicacions tals com Instagram, Twitter. Pinterest i altres.
És significatiu comprovar com aquesta petita mostra d’alumnes segueix la tendència actual, majoritària entre el jovent, d’informar-se preferentment mitjançant Internet dels temes del seu interès, en detriment de la televisió.
La part més interessant i que ens ha d’ajudar a l’hora de concretar els continguts de la revista són els temes que, probablement, es convertiran en futures seccions de la revista: música, videojocs, notícies locals i de l’institut, esports,….