Ja estem a final de curs i és moment de posar notes, per avaluar els nostres alumnes farem servir la rúbrica que hem consensuat entre els tres professors que hem dut a terme aquest projecte. Ens ha faltat temps, ara els alumnes estan molt engrescats i amb ganes de publicar i aportar noves idees per la revista. També ha queda pendent fer-ne una bona difusió….continuarà
El projecte que estem a punt de finalitzar ha tingut, per a mi, una pega important, he tingut la sensació d’haver treballat sempre contra rellotge, i les presses a vegades, no són bones. El fet de pertànyer a la Xarxa de Competències Bàsiques ens obliga a complir uns terminis i a desenvolupar unes tasques amb unes característiques determinades, això ho valoro positivament, perquè si no fos així, segurament no m’hagués iniciat mai en el treball per projectes, però al mateix temps, els compliment dels terminis, en el nostre cas, ha comportat un aspecte negatiu, no poder planificar el nostre projecte com ens hagués agradat. Hem aplicat el projecte mentre l’anàvem dissenyant i a vegades he entrat a classe amb la sensació de no saber per on començar i la sensació de caos i desorganització ha estat present en més d’una ocasió. Ja ho sé, aquest risc, forma part del joc, però no hi estem acostumats i tendim a valorar la nostra feina en funció del grau de control sobre les situacions que es viuen a l’aula i quan percebem descontrol, ens posem nerviosos i ens sentim insatisfets.
Un dels aspectes que crec que es podria millorar si haguéssim disposat de més temps és el de l’avaluació. Pels qui no estem avesats a fer rúbriques d’avaluació ens resulta especialment difícil dissenyar-les, trobar l’eina d’avaluació adequada per l’activitat que estem duent a terme és un repte amb elevat grau de dificultat i ara per ara, la nostra rúbrica d’avaluació encara està en obres, inacabada i pendent de revisió. En aquest sentit, l’existència del grup impulsor ens ha facilitat la feina enormement, la presència dins el grup de companys més experimentats i més hàbils en l’ús d’aquesta eina d’avaluació, ens ha permès tirar endavant.
L’estructura del nostre sistema avaluador a vegades ens obliga a posar notes en uns terminis que no estan d’acord amb la dinàmica de l’aula i en aquest sentit vam haver d’avaluar ela alumnes en les primeres setmanes de desenvolupament de l’optativa, els vam posar una nota corresponent a la segona avaluació en funció d’una rúbrica amb la que vam avaluar les tasques fetes fins a setmana santa.
També hem volgut registrar la feina dels alumnes mitjançant un registre diari de la seva activitat, però ens falta definir com valorarem de manera global aquestes anotacions registrades a la nostra llibreta de notes virtual.
Unes altres eines que ens serviran per valorar la tasca dels alumnes seran la pròpia revista “El suro” i la carpeta d’aprenentatge que estan elaborant cadascun d’ells.
En resum, molts dubtes, incerteses i inseguretats que esperem resoldre ben aviat per poder finalitzar el nostre projecte de manera satisfactòria.
El passat dijous 10 de març vam visitar amb les alumnes del nostre projecte la redacció de la revista “Capgròs” de Mataró.
Abans de visitar la redacció, vam preparar la visita amb els alumnes a partir de les pautes i els consells del document, com es fa una entrevista, van elaborar una bateria de preguntes per fer durant la visita, per poder recollir el màxim d’informació possible. La revista Capgròs, és una revista que es distribueix de manera gratuïta entre els comerços de la zona i que es finança a través de la publicitat que apareix en les seves pàgines. A més de l’edició en paper, de la qual han renovat el format i l’estructura fa molt poc, compten també amb una edició digital. La visita va ser molt interessant, tant per nosaltres com pels alumnes i molt profitosa. Ens van explicar el funcionament de la revista, la distribució de les tasques entre els diferents professionals que hi treballen, les diferents fases de l’elaboració de la revista i la importància de treballar en equip i de manera coordinada.
Un cop a classe, vam fer una posada en comú i entre tots vam elaborar un document on vam recollir les idees que els alumnes van considerar útils per elaborar la seva pròpia revista.
L’1 de febr
er ens estrenem a l’optativa «Fem una revista a l’Institut» de tercer d’ESO, tres professors i tretze alumnes, disposats a tirar endavant la publicació d’una revista al nostre centre. El projecte està encara poc definit en el moment d’iniciar aquest repte. Hem definit l’estructura del projecte, l’hem dividit en quatre fases: presentació, investigació, elaboració de la revista i difusió de la publicació. En un primer moment volem que els alumnes ens expliquin com s’informen, que els interessa.. i tot i que som conscients que la manera d’informar-se i els seus interessos són distants dels nostres, en més d’una ocasió, els demanem detalls, perquè anem molt perduts.
Ara cal assentar les bases del funcionament de l’optativa, treballem mitjançant el moodle i el drive, els expliquem que és una carpeta d’aprenentatge, les seves característiques bàsiques i com a primera tasca, els fem fer una presentació personal.
A continuació, han d’investigar, remenar a la xarxa, els facilitem diferents enllaços per ajudar-los en la seva cerca i en l’anàlisi de diferents mitjans de comunicació digitals. Pràcticament tots tendeixen a escollir allò que coneixen i que els agrada, i ens adonem que aquesta activitat no ha acabat de funcionar com haguéssim volgut, enllesteixen molt ràpid i tenen molt clar que els agrada i no dediquen gaire temps a explorar a la xarxa.
Ara toca posar-se d’acord i definir les característiques bàsiques de la revista, aquesta és l’activitat que estem desenvolupant actualment.
Per a nosaltres, els docents, s’afegeix un repte més, el de la docència compartida. Compartim l’aula tres docents d’especialitats diferents, intentem planificar la classe amb el màxim de detall possible, ens repartim les tasques i hi ha una bona entesa, però no hi estem acostumats, no ho hem fet mai i cometem errors..
La docència compartida exigeix un esforç extra, la visió i els coneixements de cadascú són diferents, necessitem parlar, arribar a acords i a vegades no disposem de temps per poder-ho fer, però aprenem uns dels altres i ens acostumen a compartir l’aula amb un/a company/a. Durant el desenvolupament de les sessions, també ens veiem obligats a parlar entre nosaltres i a replantejar-nos la dinàmica de la classe, també hem de fer aclariments als alumnes, a vegades els donem informacions contradictòries o sobreposades.
En resum, els primers passos que estem donant en l’aplicació del nostre projecte, són molt incerts, però a l’hora, molt enriquidors.
