Creant ciutadans crítics

Tenint en compte que el projecte consisteix a plantejar propostes de millora de les ciutats del futur, cada grup cooperatiu obté múltiples solucions possibles a la pregunta inicial plantejada. Al llarg de tot el projecte, els alumnes van adquirint coneixements, a través de diferents activitats competencials, per tal de poder reflexionar i treure les seves pròpies conclusions relacionades amb les ciutats del futur.

Per tal d’arribar al producte final, en el projecte es planteja una seqüència d’activitats, seguint un fil conductor, on els alumnes reflexionen sobre les ciutats del passat, les del present i, per últim, les del futur. Tota la informació que necessiten per arribar a crear el producte final la reben de les diferents sortides realitzades, del quadern d’aprenentatge, material audiovisual, tallers, enquestes realitzades als familiars i recerca per la xarxa.

Per guiar l’alumnat en aquest aprenentatge, l’eina utilitzada és el quadern d’equip. En aquest quadern, hi ha diferents apartats: objectius de l’equip, compromisos personals, normes de treball de l’equip, rols i funcions, kpsi i un diari de cada sessió del projecte on reflexionen què han après, què han fet bé, què han de millorar, valoracions i què han de tenir en compte per a la propera sessió.

Tot aquest projecte l’hem elaborat durant el curs de la Xarxa de Competències 2018-2019. El curs estava format per professorat de diferents àmbits on cadascú va aportar els seus coneixements. Entre tots vam decidir quin eren els objectius d’aprenentatge, les competències i els continguts treballats durant el projecte i els vam redactar en un document. A més a més, també vam consensuar els criteris i els indicadors d’avaluació, els continguts, la temporització i descripció del projecte. 

Una vegada finalitzat el projecte, podem valorar que és un projecte que ha motivat l’alumnat, han après, s’han conscienciat de la problemàtica actual de les ciutats i també han plantejat possibles actuacions per tal de millorar les ciutats tant a nivell individual com a nivell del nucli familiar. El procés i el resultat del projecte ha estat molt satisfactori, però hem proposat petites millores per al proper any. Les millores més significatives són: suprimir un taller i ampliar el temps per poder crear el producte final, i una major implicació de les famílies (convidar les famílies a presenciar la presentació de la campanya electoral creada pels fills i filles).

 

Com treballem

La metodologia emprada majoritàriament durant el projecte de 2n d’ESO és una metodologia en grups cooperatius, grups heterogenis formats per quatre alumnes i en algun cas per cinc depenent del número d’alumnes total per grup/classe. Els grups cooperatius estan reflexionats i creats pel professorat tenint en compte perfil, característistiques i tipologia de cadascun dels membres del grup. Aquests grups treballen de forma autònoma i s’autoassignen els diferents rols, com també reben un suport constant per part del professorat (descobriment guiat). Els rols són els següents: coordinador, secretari, ajudant, responsable de material i portaveu.

Altres metodologies utilitzades depenent de la tipologia de l’activitat ha estat en grans grups (2A i 2B) en les dues sortides: Ruta per la Barcelona medieval (Barcelona centre) i cursa d’orientació en Sant Pere Màrtir (Esplugues de Llobregat).

L’espai i distribució dels grups cooperatius ha estat en diferents aules i espais (aules ordinàries i aules d’informàtica), emprant una agrupació de taules de forma circular per afavorir el diàleg, la comunicació i l’intercanvi de coneixement entre els membres del grup.

Buscant la ciutat del futur

El leit motiv d’aquest projecte, com ja anticipa el seu títol, Ciutats del 2050, és que els alumnes de 2n d’ESO, mitjançant l’adquisició d’estratègies de treball cooperatiu, i un cop interpretat el context actual a partir d’una anàlisi històrica, siguin capaços d’elaborar una campanya divulgativa, que reculli les propostes de millora per tal de viure en una ciutat sostenible.

Aquest objectiu es treballarà dins l’àmbit social, lingüístic, d’educació física, digital i personal i social, mitjançant activitats de reflexió i coneixements previs sobre el reptes de l’actual Barcelona (KPSI i vídeos explicatius), tallers (El dret a l’habitatge i L’energia en joc) i sortida a Sant Pere Màrtir: Barcelona skyline fins arribar a elaborar el producte final, que és la creació d’una futura campanya electoral on els alumnes representen el paper de regidors de diferents àmbits i fan propostes de com volen la seva ciutat del futur.

Finalment, tots els coneixements que els alumnes adquiriran i compartiran s’avaluaran mitjançant rúbriques d’autoavaluació, avaluació i coavaluació, que se centraran, per una banda, en el treball cooperatiu i les reflexions sobre el procés d’aprenentatge individual i grupal i, per l’altra, en l’anàlisi de l’organització social, ambiental, urbanística i cultural de la Barcelona medieval, la reflexió sobre els problemes de les ciutats actuals, i el plantejament de propostes de ciutat de futur a l’any 2050  a nivell ambiental, urbanístic. social i cultural i la seva divulgació.

COM AVALUEM EL PROJECTE?

Aquest projecte ha estat implementat per professors i professores de diferents matèries. Per facilitat la tasca del professorat i donar més importància al projecte, s’ha avaluat a l’alumnat en cada matèria.

L’avaluació de l’activitat impulsada des del departament de llengua castellana es fa mitjançant una rúbrica que els alumnes empren per tal de valorar les intervencions de cada un dels companys.

L’avaluació de la part en llengua anglesa és mitjançant una rúbrica que farà servir el professor per valorar el producte final. Aquesta rúbrica valorarà la creativitat, el contingut i  el nivell de la llengua anglesa. Durant el projecte els alumnes valoren el seu treball a final de casa sessió i en acabar el projecte els alumnes també fan servir una full de co-avaluació per grups per valorar la seva contribució i nivell d’aprenentatge durant aquest projecte.

Des de l’àmbit artístic cada alumne s’autoavalua mitjançant una rúbrica els seus nivells d’assoliment de les competències planificades així com també el grau d’implicació el l’activitat i el nivell d’acabat del seu cartell electoral.

Des d’educació física, s’avaluen diversos aspectes: la capacitat de participar en l’elaboració d’un espot publicitari i un pòster de campanya electoral, saber transmetre un missatge utilitzant els recursos expressius del propi cos i la utilització de diferents recursos d’edició de vídeo, so, i tractament de la imatge audio-visual. Tot això es duu a terme amb rúbriques mitjançant la co-avaluació.

Des de la matèria de ciències socials, s’avalua com els alumnes analitzen els fets i fenòmens socials a partir de la informació obtinguda de fonts diverses tenint en compte les diferents percepcions i valors que emanen dels drets humans, i com formen una opinió pròpia. A més, s’avalua l’exercitació de l’alumnat en les eines democràtiques de la participació, el diàleg, el respecte, el pacte i la votació, les quals fan possible el funcionament del Parlament de Catalunya i de tots els parlaments democràtics, i com aquests contribueixen a la formació de ciutadans responsables i participatius en la nostra societat. Per acabar, el joc de rol on els alumnes fan de diputats i simulen la sessió d’investidura del president de la Generalitat al Parlament de Catalunya també té un paper important en l’avaluació del projecte.

Finalment, des de filosofia, s’ha avaluat la capacitat de seleccionar, analitzar i interpretar la informació relacionada amb les característiques del seu partit polític mitjançant la recerca amb el mòbil. També s’ha avaluat la capacitat de definir les bases i trets identitaris de la seva formació política democràtica. Tot això amb l’ajuda de rúbriques i amb co-avaluació.

STUDENTS’ VOICE

Per saber què en pensen els alumnes del projecte, els hem fet algunes preguntes en anglès:

  • Do you think we have achieved the objectives?
  • Is this project meaningful for you?
  • What about the timing?
  • Do you like working in groups?
  • Do you think students with special needs work better in groups?
  • What’s the negative part for you in this project? And the best part?
  • What do you think about the school trip to the Parliament of Catalonia?

Els podeu escoltar en el següent vídeo:

 

LA VEU DELS ALUMNES

La veu dels alumnes és essencial per adonar-nos de si l’activitat els ha sigut útil i els ha ajudat a assolir els objectius plantejats. D’aquesta manera, nosaltres recollim les seves opinions i ens ajuden a replantejar-nos i millorar la qualitat i competència de l’activitat.

Un aspecte que els ha agradat molt és el fet de poder-se avaluar entre iguals, fent-los reflexionar de manera conscient dels errors de manera constructiva i posant en valor la tasca realitzada (l’exposició oral). Així, no sempre és el mestre qui fa veure els errors i els aspectes a millorar, sinó que són les paraules dels companys/es més propers que els ajuden a reflexionar sobre la pròpia tasca.

 

PRODUCTE FINAL

El producte final del nostre projecte d’expressió oral: “Sé parlar, sé explicar” esdevé en una exposició oral individual davant de la resta del grup classe.

L’activitat es presenta a l’aula, explicant l’objectiu que es pretén i els criteris d’avaluació amb l’ajuda de les rúbriques. També, es treballen els continguts i els suports visuals que utilitzaran durant el discurs. La preparació d’aquesta activitat es realitza amb l’ajuda i la col·laboració de les famílies prèviament informades.

Segons el nivell en qui s’implementa el contingut de l’activitat varia:

  • Els petits d’educació infantil (EI3, EI) expliquen el llibre viatger o un conte. Com a suport visual utilitzen els llibres/contes.
  • Els alumnes de cicle inicial, expliquen vivències personals. Utilitzen com a suport visual, una cartolina amb fotos o dibuixos preparada per ells/es.
  • Els alumnes de cicle mitjà, en una caixa gran on guarden els seus petits tresors (objectes personals) que ajudaran a la seva exposició.

Finalment, es concreta el dia de la presentació.

AVALUACIÓ

Una vegada finalitzada l’exposició oral, la resta dels companys/es que durant el discurs tenen la rúbrica per poder valorar el producte final i posen en comú, les seves valoracions: els companys/es fan comentaris positius i constructius sobre els punts que a millorar. D’aquesta manera, l’alumne que ha exposat rep directament un feedback sobre l’exposició realitzada.

La mestra durant l’exposició té una graella d’observació amb diferents ítems per valorar a l’alumne/a paral·lelament.

IMPLEMENTACIÓ

L’activitat d’avaluació millorada l’hem portat a terme als diferents cicles seguint la mateixa línia per dur a terme l’exposició oral.

En primer lloc, hem fet partícips als alumnes de com havia de ser la preparació de l’activitat. L’exposició oral l’han de treballar a casa amb les famílies amb les pautes que des de l’escola se’ls ha donat.

Seguidament, els hem explicat els objectius que volem aconseguir i els criteris d’avaluació que havien d’assolir per tal de realitzar la tasca amb èxit.

A continuació l’organització de l’aula per realitzar l’activitat consisteix en crear un clima càlid i afectuós col·locats en rotllana, donant protagonisme a la persona que exposa.

Per últim, a partir de la realització de l’activitat, d’una banda, a les mestres ens ha sigut d’ajuda anar seguint la rúbrica creada per tal de realitzar una avaluació més acurada. D’altra banda, ens hem adonat que l’activitat d’avaluació els ha fet conscients d’allò que fan bé i del que podrien millorar a partir de la rúbrica d’autoavaluació i de coavaluació.