A partir de tot allò après a totes les activitats i centrats en donar-li resposta a la pregunta: QUÈ LI PASSA AL NOSTRE HORT?
Els alumnes de 2n han recollit tota la informació en un lapbook i han fet una exposició amb les famílies per explicar-los tot el què hem après!
Atès que aquest grup estava a les beceroles del treball cooperatiu, volíem fomentar aquest aspecte. Per tant, el producte final ha estat una suma dels sub-productes realitzats a nivell grupal.
Així mateix, la realització del projecte els ha permès conèixer la realitat dels indis americans actualment.
Els diversos grups han realitzat exposicions orals per a compartir amb la resta de la classe com a grups d’experts sobre els diferents aspectes que ha triat investigar cada grup. Això ha permès generar noves preguntes de manera que els grups d’experts podien continuar investigant sobre aquells aspectes que havien passat desapercebuts pel grup o fins i tot, obrir establir noves tesis sobre allò investigat.
A l’acabar el projecte es va compartir amb les famílies a través de la web de l’escola una mostra del treball realitzat.
Com a colofó final, la Comissió va proposar dur a terme una Setmana Cultural l’última setmana del curs, que a banda de lligar-la amb la temàtica del projecte, servís de tancament i celebració de tota la feina feta.
Així doncs, aquesta Setmana Verda va consistir en el següent:
Durant tota la jornada les famílies van participar, col·laborar i gaudir de les diferents activitats amb els seus fills i filles.
Si voleu veure més cosetes cliqueu AQUÍ.
La informació va quedar recollida en un dossier final com una mena d’enciclopèdia especialitzada en fotografia amb totes les dades i respostes que van aconseguir i se’l va emportar cada alumne/a.
I aquí teniu el resultat del treball realitzat durant tot els projecte. Aquests jocs tan xulos els van fer ells!
A la construcció de les peces al taller amb materials senzills “de primera mà” (especialment cartró) s’hi dedica força temps. Punt àlgid del treball col·laboratiu, aquesta part com hem vist s’inclou d’inici en el bloc de continguts de l’assignatura de tecnologia (“fase I”) durant tres torns (un per grup – classe): 8 sessions dobles cada un, 48 h. lectives, cinc setmanes, una mica més potser. A continuació, els tres grups classe es fusionen en dues aules en les que durant un altre torn de 8 sessions dobles i amb l’acompanyament dels tres especialistes, cercaran la informació necessària per explicar la maqueta o reproducció o aquell aspecte de la cultura i civilització egípcia que deriva de la peça (“fase II”, redacció dels guions + recerca). Novament, la cooperació entre els participants serà la clau del seu èxit.
L’organització inicial parteix d’un primer guió “de grup” (a partir d’un model pautat) que determinarà la seqüència d’intervencions dels membres i les informacions que transmetran als visitants. Es tracta d’un document “viu”, compartit amb permisos d’edició entre els membres del grup, totalment revisable un cop els alumnes escriuen els seus guions individuals. Determina, a partir d’unes pautes bàsiques, una presentació, un desenvolupament, i una cloenda a partir d’idees conclusives. Cal mencionar en aquest sentit com es dediquen també un parell de sessions d’aquest torn a treballar les “bones exposicions orals” (pautes, consells i exemples).
L’eina d’organització principal dels grups (i també en últim terme avaluativa), que determina els rols i recull les evidències diàries del treball fet, és un altre document que anomenem “quadern d’equip”. Aquest deixa constància a mode de diari dels progressos de l’alumnat per superar el repte a la vegada que documenta els progressos. S’utilitza tant durant el procés constructiu de les peces com durant la preparació dels guions, serveix a l’alumnat per establir un pla d’equip (rols, objectius col·lectius inicials, compromisos personals, idees clau per als guions…), un diari de sessions amb la feina feta per cadascú, una valoració del treball i producció diària a través d’una taula – rúbrica (auto i coavaluació) senzilla amb tres ítems, una autoavaluació final col·lectiva dins de cada grup (compromisos mantiguts, fites assolides…), valora objectius d’equip (treball i funcionament) establerts a l’inici.
L’inici d’aquest document “de capçalera” per a cada grup determina rols i funcions a desenvolupar tant en la part constructiva (al taller) com creativa (guions):
Aquesta seria la distribució ideal de rols amb un funcionament que lògicament poques vegades s’aconsegueix que funcioni a la perfecció. Correspon als membres de l’equip l’autogestió i valoració del compliment o no d’aquestes funcions, que han de consignar en el quadern.
Amb la finalització del redactat de guions i els últims assajos culmina la fase de preparació del museu (“fase II”) i comença la de les pròpies visites (“fase III”). Durant cinc dies, alguns en sessió doble o triple, els alumnes expliquen les peces del museu als visitants, es convida en aquest cas a les diverses escoles d’educació primària amb les quals l’institut té una relació d’adscripció. Una d’aquestes visites, enfocada a les famílies, es fa en horari vespertí. Aquests factors, exposicions públiques davant futurs alumnes de secundària i les pròpies famílies, dota als guies del museu de l’autoconfiança i responsabilitat necessària i els empodera competencialment de cara a la superació d’un repte que finalment assoleixen en general amb força solvència. La valoració de les exposicions orals dels alumnes per part del professorat de projectes es fa a partir de rúbrica.
El producte final (“fases II i III”) consisteix en la superació d’un repte proposat a l’alumnat a l’inici del projecte en les sessions de presentació que ha de tenir el màxim de repercussió fora de les parets del centre. Aquest en els nivells superiors a 1r a l’institut procura tenir encara més dimensió quan parteix d’una persona o col·lectiu extern que fa “l’encàrrec” i explica a l’alumnat a través de quin mitjà es posarà en pràctica i es podrà difondre l’esforç individual i col·lectiu, de quina manera es farà visible. Aquesta persona o persones participaran a més de forma activa en la part avaluativa valorant l’assoliment o no del repte. Als projectes de 1r però, donat que constitueixen el contacte inicial amb una manera de treballar integrada, globalitzada i indisciplinar que requereix entre els nanos força cooperació, eximim a l’alumnat d’aquest factor intentant evitar una possible pressió extra quan estan fent les seves primeres passes. Els reptes a superar són doncs plantejats pel exclusivament pel professorat.
En el cas del museu egipci, es proposa la creació d’un espai museogràfic de difusió dels aspectes més rellevants de la mil·lenària cultura del país del Nil. Sent el primer projecte també, es portarà a la pràctica en el propi centre i no pas en un espai exterior per dotar també a l’alumnat de la màxima confiança. El producte anirà dirigit a altres centres educatius, famílies i membres de la comunitat educativa i públic en general. El professorat de projectes proposa la construcció de les peces del museu, maquetes o reproduccions d’elements icònics o monuments emblemàtics del patrimoni egipci, disposades en un recorregut fix en diferents aules i replans de l’institut. L’alumnat (els diferents grups de quatre de les tres classes) farà de guies del museu explicant la peça o peces, el seu significat i relació amb la civilització del Nil, i com i amb quins materials l’han construït. Es procura que siguin els mateixos constructors els que després redactin i aprenguin un guió per explicar la peça que han fet fent la precisa cerca d’informació.
La majoria de peces a construir solen ser fixes cada any amb alguns canvis segons nous interessos de l’alumnat, col·laboració amb professorat d’altres matèries, o la dificultat que pot implicar la seva fabricació en algun cas. El recorregut habitual, amb algun afegit doncs segons el curs, presenta un mapa “en relleu” de l’antic Egipte (mural), ecosistemes i fases de les crescudes del Nil (maqueta de fusta + bomba d’aigua per reproduir el curs del riu), els símbols de poder del faraó (ceptre, flagell, doble corona, reproduccions), l’escriptura: jeroglífics, papir i pedra Rosetta (reproduccions, la de la Rosetta amb les dimensions originals), els grups socials (societat fortament jerarquitzada, vídeo narrat fet amb tècnica de “stop motion”), les piràmides (maquetes amb tetrabricks de sucs a mode de carreus aportats per l’alumnat), l’esfinx de Gizeh (maqueta a escala feta amb paper de diari i cola), el sarcòfag (reproducció) i la momificació (pràctica amb una salsitxa), la religió i els mites (mural), el temple d’Abu Simbel (maqueta amb fang), columnes amb capitells “palmiformes” i obelisc (reproduccions), i l’arpa i la flauta (reproducció més actuació en viu, col·laboració amb la professora i matèria de música). A part, un grup amb disfresses i maquillatge, dona la benvinguda a “l’entrada” del museu i explica als visitants el que aniran a veure.
Durant l’última edició i com a novetat respecte a les anteriors, l’alumnat va dissenyar, pintar i fabricar diverses xapes amb elements icònics de la cultura egípcia i el nom del museu i l’institut. Aquestes posteriorment van ser obsequiades com a record als visitants (col·laboració de projectes amb la professora i matèria d’educació visual i plàstica).
El producte final d’aquest projecte, era fer una exposició oberta sobre l’obra de Josep Ma Jujol, a l’alumnat de l’escola Espai-3 i a les famílies del centre.
En el cas de la ruta de l’alumnat, els alumnes de 3r feien de guies turístiques i conduien a la resta de companys/es per totes les parades relacionades amb l’obra de Josep Ma Jujol. T
ot plegat acompanyat del tríptic realitzat pels nens i nenes de 4t.
Cliqueu aquí per veure el tríptic.
CICLE INICIAL
Amb tota la feina treballada hem elaborat i representat un teatre per curs on hem tingut en compte emocions com l’empatia, l’alegria, la tristesa, la por, l’emprenyament, … A més, hem volgut relacionar-ho amb el valor principal treballat durant el curs, la tolerància.
Arribem al final. És l’hora de concloure i exposar els resultats i compartir tot allò que hem après.
Els alumnes fan per grups un guió amb la informació del seu transport inventat i s’han preparat com exposar-ho davant la resta de companys i companyes de l’aula. Estaven molt il·lusionats amb la seva creació i fins i tot havien elaborat un bitllet per fer servir el transport acordant entre tots i totes el preu públic.
Posteriorment a l’exposició a la resta de grups, els nens i nenes de primer van anar a la classe de P5 ja que en aquest grup havien engegat un projecte sobre la cura del planeta o medi ambient mitjançant el personatge de la Kirima (una foca que fa un viatge al voltant del món per buscar una solució al problema de desglaç del seu hàbitat i els alumnes l’ajuden en aquest camí aportant solucions).
L’alumnat de primer ha compartit la informació sobre el seu transport ecològic i com aquest contribueix a la cura del nostre planeta.
També cada alumne ha confegit el seu llibre d’aprenentatge on ha pogut reflectir el seu treball.
