PLANIFICACIÓ

El projecte d’aquest curs realitzat en l’aula de 2n s’anomena: Què li passa al  nostre hort? Aquesta pregunta sorgeix a partir de l’observació de l’hort per par dels alumnes a l’inici de curs, on el veuen descuidat després de les vacances d’estiu. Aquesta pregunta anirà guiant tot el curs del projecte. D’aquesta manera engeguem l’hort i treballem el contingut curricular de les plantes.

Arriba la Verdisa, un personatge fet d’hortalisses, que demana ajuda per fer funcionar l’hort. Preguntem què saben de l’hort en un conversa per tal de saberels coneixements previs dels i les alumnes. Amb totes les seves aportacions, els mestres confeccionem un índex o guió de treball sobre el projecte, tenint en compte els objectius que es volen treballar al llarg del mateix.

Cada dilluns ens reunim per tal de programar i adaptar les diferents activitats que es van plantejant i arribem a acords referents a l’ organització del grup, el paper dels alumnes, i el paper dels mestres que formen part del projecte.

Escalfem motors

Vam demanar a l’alumnat sobre què volien aprendre més coses. Després d’una pluja d’idees i d’una votació, van acabar escollint “Els indis americans”. Així també es va definir que seriem la classe dels indis durant tot el curs 2018-2019.

Inicialment vam parlar de què entenien ells per indis. Vam veure, segons les aportacions i les primeres idees dels nens, que no tothom entenia el mateix del concepte “indis”. Això va posar de relleu una situació molt interessant, ja que degut a la diversitat cultural present a l’aula, ens vam trobar amb tres conceptes que ells englobaven sota la paraula “indi” (indis sud-americans, indis nord-americans i “indis de l’Índia”). El pas següent va ser decidir quins volíem treballar, i van triar els indis nord-americans.

L’objectiu ha estat investigar com vivien els indis, quines tradicions tenien i si s’assembla o no, a la nostra manera de viure.

Per tal de fomentar la participació dels alumnes, atès que era alumnat de 7 i 8 anys, vam començar explicant el conte “El petit Sioux”. L’objectiu del conte va ser afavorir un context en el qual els alumnes poguessin generar preguntes sobre allò què volien aprendre. Aquest conte tracta d’un nen indi que vol aprendre a caçar bisons. A partir d’aquí es van generar unes preguntes:

  • Què és un bisó?
  • Menjaven bisons?

Segons anàvem avançant, s’anaven generant més preguntes que recollíem i penjàvem a la classe a la vista de tothom.

El projecte va quedar emmarcat, principalment, dins l’Àmbit de coneixement del medi natural i social.

 

PLANIFICACIÓ: Com ens organitzem?

Per tal de dur a terme un lideratge compartit, la Comissió de l’Eix ha estat l’encarregada de coordinar i organitzar les diferents propostes i iniciatives. Com en aquesta comissió hi ha representants de tots quatre cicles, la comunicació ha estat força fluida.

A partir d’aquí, ens hem anat reunint per tal d’unificar criteris i traspassar a les aules les diferents tasques a dur a terme.

           

ENS ORGANITZEM

ENS ORGANITZEM!
“Bé nois, ja tenim el nostre tema, però això només és el principi. Pensem quines preguntes
tenim entorn d’això. No podem investigar la fotografia en un sentit tan ample, hem de tenir
clar: què vull descobrir? Què vull aconseguir? I per això és important que ens plantegem
preguntes… però no s’hi val qualsevol pregunta, hem d’intentar que siguin preguntes obertes
que ens permetin indagar, que no només sigui una recerca d’informació concreta”.
Bé doncs una vegada decidit el tema, es van formular diferents preguntes supervisades per la
mestra per tal que fossin obertes i productives i a partir de les quals els infants poguessin
construir les seves explicacions. És important saber què volem saber per tal de guiar i planificar
la investigació.
Van sorgir preguntes molt diferents, algunes de caire més tancat i altres ja amb caràcter més
obert i indagador:
– Perquè al principi les imatges eren en blanc i negre i ara en color?
– Què són els megapíxels?

– Com funciona una càmera?
– Qui i a on es va inventar la fotografia?
– Per què als animals se’ls hi veuen els ulls brillants?
– Què s’ha de tenir en compte per fer una bona foto?
Quan ja les vam tenir totes, vam fer una tria i les vam agrupar per blocs en funció de les seves
similituds. El resultat va ser aquest:

Per començar

Aquest curs, igual que l’anterior, el projecte a realitzar ha estat escollit pels mestres. Després de molt pensar, de mirar el currículum i reflexionar sobre quin tema no es treballava amb gaire a l’escola, vam decidir que el projecte aniria sobre “electricitat i magnetisme”. Mitjançant el projecte treballaríem les àrees de medi natural i de llengua catalana. I seria implementat pels tutors amb l’ajuda de l’equip impulsor del centre.

Per començar, un cop escollit el tema a treballar per part dels tutors i amb l’aprovació de l’equip impulsor, ens vam posar d’acord per planificar el projecte. Vam fer grups de treball  entre els mestres i vam decidir les tasques que hauria de realitzar cada grup:

  • Un es va encarregar d’escollir els continguts a treballar, els criteris d’avaluació i els objectius.
  • Un segon va fer cerca de vídeos relacionats amb l’electricitat i el magnetisme.
  • Un tercer es va encarregar de fer rúbriques i activitats d’avaluació.
  • Un quart, de buscar experiments per fer a classe.
  • I el cinquè, del càlcul de materials que necessitaríem i d’anar-los a comprar.

Els tutors de 5è van col·laborar amb tots els grups de treball per tal que el projecte anés ben encaminat.

Per tal de començar el projecte dins l’aula vam ensenyar als alumnes dos “connecta” que prèviament havien construït els tutors. D’aquesta manera els nens es van engrescar i quan els vam proposar si volien fer un, de seguida van mostrar-se molt interessats. Així que el nostre repte era: Com es construeix un “connecta”?

 

Planificació: projecte “Un museu egipci a Cornellà” (1r ESO – Institut de Cornellà)

 

El projecte que presentem es basa en un estudi minuciós de la civilització egípcia a través de la creació d’un museu d’aquesta mil·lenària cultura en el qual l’alumnat de 1r d’ESO construirà les peces exposades a la vegada que farà de guia per als visitants. Es marca un objectiu d’aprenentatge “autèntic” dins un context “real” de fabricació d’unes peces de museu més preparació d’uns guions a partir de recerca. Aquesta serà d’informació general i específica per construir també els guions de les exposicions orals sobre unes peces que explicaran diferents aspectes de la civilització egípcia en el recorregut museogràfic.

El disseny del projecte parteix de l’equip de projectes de 1r d’ESO format per un/a especialista de cada una de les matèries que hi intervenen de forma completa: ciències socials, ciències experimentals i tecnologia, un dels quals esdevé coordinador de l’equip a la vegada que també és coordinador de nivell de 1r d’ESO, amb “fil directe” amb la coordinació pedagògica del centre (lideratge distribuït, distribució igualment de rols).

L’efoncament interdisciplinar d’aquest muntatge requereix en primer lloc una coordinació regular dels membres de l’equip plasmada en l’hora setmanal destinada a tal efecte amb ordre del dia proposat pel coordinador més, especialment, altres estones fora d’aquesta de forma presencial o no (que en realitat seran les que consumiran més hores). A través d’aquest contacte regular, es van gestant des de l’embrió i primeres fases del projecte fins a la culminació del mateix, a partir de la seva posada en pràctica per primer cop aquest pot ser modificat de manera puntual els anys successius amb alguns retocs i noves aportacions (projectes “vius”).

Planificació

CICLE INICIAL

L’etapa de primària  té establerts quatre eixos per treballar el projecte interdisciplinari cada any, a escollir entre: ciències-tecnologia, art i literatura, esports (olimpíada) i el nostre entorn (barri, municipi, ciutat, …).

Aquest any, el cicle inicial farà el projecte de ciències-tecnologia relacionant les TIC amb la part emocional de cadascun dels nostres alumnes. Al Carnaval, tota l’escola farà una disfressa sobre un àmbit tecnològic; al cicle inicial treballem els emojis, com a eix vertebrador del projecte. A partir d’aquí, aprofitarem el treball dels emojis per a relacionar-ho amb la intel·ligència emocional.

Realitzarem el projecte durant 25 sessions. Per la tipologia del projecte ho agruparem tot en una setmana, la qual es veuran involucrades totes les àrees del currículum i per tant hi participaran tots els mestres que formen part del Cicle Inicial.

Les activitats es duran a terme pels tres tutors, pels mestres especialistes (anglès i castellà) i amb l’ajuda de la mestra d’educació especial. Moltes de les activitats seran inter-cicle on formarem grups heterogenis aprofitant-nos de la diversitat que tenim a les classes i a les emocions de cadascun dels nostres alumnes.

Tot i que el tema del projecte és científic-tecnològic i es treballaran continguts en relació a aquest bloc, tindrà molta rellevància les intel·ligències múltiples (intrapersonal, interpersonal, corporal-cinestèsica, musical, naturalista, visual-espacial i lògic-espacial).

El mestre acompanyarà a l’alumne alimentant la seva indagació, afavorint aprenentatges significatius i autonomia.

Els continguts treballats són:

  • Confegim la nostra disfressa de Carnestoltes sobre els emojis.
  • Coneixem la diversitat familiar.
  • Aprenem a expressar els nostres sentiments a través de “La caixa de les emocions”.
  • Experimentem i observem les reaccions químiques amb l’elaboració del Slime.
  • Representem a través d’un teatre el valor de la tolerància.
  • Aprenem a treballar en equip.
  • Reflexionem sobre diferents problemàtiques del dia a dia.
  • Duem a terme activitats d’orientació espacial i expressió corporal.
  • Aprenem llenguatges alternatius amb el codi Morse.
  • Desenvolupem l’autonomia amb cerca d’informació en grup.
  • Relacionem les noves tecnologies amb activitats didàctiques; jocs cooperatius amb la pissarra digital, observació de les imatges 3D amb elaboració pròpia,…
  • Utilitzem el rellotge com a instrument per a mesurar el temps.
  • Posem en pràctica el treball cooperatiu amb jocs de pati.
  • Coneixem altres emocions mitjançant el conte de “Inside Out”

Escollim el projecte

El projecte el vam engegar a partir del visionat del documental “Camino a la escuela”. A partir d’aquest documental van sorgir moltes preguntes i comentaris entre els nens i nenes (quan triguen els nens i nenes dels diferents països en arribar a les seves escoles, per on han d’anar, si ho fan sols…….) A partir d’aquesta conversa ens apropem a la nostra realitat i parlem sobre quins són els mitjans de transport que fem servir per venir a l’escola i quan temps triguem a fer-ho nosaltres.

COLÒNIES A SANT JULIÀ

Des de fa dos cursos, el grup de segon marxa de colònies a Sant Julià de Vilatorta, una població que es troba a Osona.

El nostre projecte gira al voltant d’aquesta activitat i neix conjuntament amb l’escola Bell Puig. Els nostres alumnes investiguen sobre la població de Sant Julià de Vilatorta i els alumnes de l’escola Bell Puig confirmen si les nostres recerques són correctes.

Un cop els nens de segon van de colònies a aquesta població ens trobem tots i amb una gimcana ens expliquen les característiques principals de la seva població.

PLANIFICACIÓ: CONSTRUÏM UNA CIUTAT!

 

PLANIFICACIÓ

  1. Recerca de motivacions

– I si decorem la nostra aula com el curs passat?: Una nena planteja a la resta de companys i companyes de tornar a decorar l’aula amb algun element fet per cadascú del grup-classe, de la mateixa manera que van fer el curs passat. Aprofitem aquesta proposta per parlar d’allò que ens agrada. Finalment, els infants arriben a l’acord de fer estrelles amb el nom de cada infant per penjar-les pel sostre de l’aula. Aquesta idea té relació amb el tema del projecte del curs passat “Investiguem la Lluna”.

  1. Elecció del tema i tria del títol

 I si fem una ciutat sota les estrelles?: Els infants, després de realitzar l’activitat anterior, es mostren molt engrescats a seguir pensant en fer alguna cosa més per l’aula. Realitzem una conversa, guiada per la mestra, on, finalment, amb el conjunt de propostes fetes es decideix fer una ciutat a sota les estrelles que havíem penjat, d’aquesta manera podríem jugar amb ella un cop feta.

  1. Planificació de la construcció de la ciutat

Com són les ciutats? Conversa de tot allò que té una ciutat i de què ens agradaria que tingués la nostra ciutat. Ho anotem a la pissarra.