Museu Egipci - Bloc 1

Museu Egipci - Bloc 2

Museu Egipci - Bloc 3

Oudjat

Un cop assentades les bases, el plantejament canvia amb la realització dels anomenats “blocs de continguts” de les matèries (“fase I”). Aquests proporcionaran uns coneixements mínims necessaris per portar a terme un producte final vinculat i permetran assolir algunes competències específiques d’aquestes assignatures, plenament integrades en el projecte. El grau d’assoliment de coneixements serà avaluat amb la realització de tasques de les diferents matèries (individuals o col·lectives) i prova competencial final de dues d’elles.

Continguts de ciències socials, estructurats en dos blocs:

• “Geografia i història del país del Nil”: geografia i paisatge d’Egipte, el riu Nil (crescudes, irrigació, agricultura), etapes i fets de la història d’Egipte (períodes, principals faraons, poders del faraó).
• “La vida a l’antic Egipte”: economia, societat vertical, vida quotidiana, arquitectura domèstica i monumental, art (pintura i escultura).

Continguts de ciències experimentals:

• “Els animals a l’antic Egipte, creences, mitologia, i ecosistemes”. El regne animal com intermediari amb les divinitats, enfocament que determina la seva gran rellevància per a l’antiga cultura del Nil i dona peu a estudiar de manera més àmplia continguts curriculars de biologia.
• La religió egípcia (deïtats, mites i éssers llegendaris), classificació dels éssers vius, els vertebrats (característiques i grups).

Continguts de tecnologia:

• El museu egipci:  en aquest cas, els alumnes un cop coneguin les eines bàsiques i la feina de taller (normativa d’ús, dinàmiques de treball…), es dedicaran a la construcció de les primeres peces que s’exposaran al museu.

Altres continguts serien de matemàtiques (fraccions egípcies i geometria), els de llengua quedarien en gran mesura per a la preparació del producte final (redacció dels guions i exposicions orals).

L’organització d’aquesta fase determina diversos torns, tres en concret, en els quals cada un dels grups – classe treballa una d’aquestes parcel·les amb l’especialista corresponent a raó de 8 sessions dobles (16 h. lectives). Després toca rotar, de manera que els tres grups al final hauran treballat el mateix, tot el que es considera necessari per formar als guies del museu i constructors de les peces que conté. A efectes del professorat que l’imparteix, aquest fa doncs tres vegades les mateixes classes amb els mateixos continguts i activitats en cada torn.

La realització de diverses tasques, algunes novament qualificables i d’altres, avaluables, i una prova escrita de tipus “competencial” dels continguts de naturals i socials, aportaran la nota necessària per avaluar el progrés en cada matèria. En aquest sentit l’enfocament serà totalment “formatiu”, les activitats avaluables tindran un termini d’entrega després del qual arribarà la correcció “qualitativa”, amb nota provisional o sense, del docent, el qual en la seva retroacció o “feedback” (comentaris al moodle o classroom) indicarà a l’alumne els errors o aspectes de la tasca hauria de millorar, esperant doncs una segona entrega perfeccionada d’aquesta per a la nota definitiva. Es potencia així una idea d’avaluació “formativa” amb participació activa de l’alumnat, més conscient del propi progrés a partir dels seus errors (autoregulació del propi aprenentatge).

Desenvoluparem una mica més aquest apartat en l’article dedicat a l’avaluació del projecte.

Museu egipci - Bloc 0 a

Museu egipci - Bloc 0 b

Papiro I

Papiro II

 El projecte es desenvolupa durant 10 – 11 setmanes (depenent dels dies festius o sortides que puguin afectar a les classes) a raó de 10 hores fixes setmanals (dos al dia). Inclou doncs les tres de ciències socials, les d’experimentals, les dues de tecnologia, una de llengua i una altra de matemàtiques. Tot integrant dins la matèria “projectes”, referent per l’alumnat en els seu marc horari.

Al llarg d’aquest lapse temporal el projecte passa per diferents fases, la primera de les quals (“fase 0”) el contextualitza en sí a partir de certs elements i aprenentatges necessaris per poder-lo entendre des de l’inici.

Si bé en els projectes que aquests alumnes faran a 2n i 3r d’ESO es plantejarà un punt de partida basat en diferents recursos textuals, iconogràfics o cinematogràfics a analitzar o debatre (plantejament de preguntes) per tal d’introduir-los en la temàtica, a 1r, degut a la gran diversitat d’alumnat a tot nivell, el plantejament és menys ambiciós a la vegada que més realista. Es tracta del primer projecte per a un alumnat que mesos abans encara estudiava a l’educació primària amb dinàmiques de treball que poden ser similars o no al que faran a l’institut des d’aquest punt (molts d’ells ni tan sols estudiaven en el nostre sistema educatiu).

Aquesta fase s’enfoca doncs a la presentació del projecte, el seu desenvolupament i el que serà el repte final a superar, així com una més que necessària contextualització de la civilització egípcia. Es dediquen un parell de sessions a tal efecte, amb presentacions de diapositives i debat a l’aula. No tindria sentit començar a parlar d’aquesta mil·lenària cultura amb un transcendental pes en la història universal sense saber sense ubicar-la en l’espai i sobretot, en el temps. Tampoc començar a parlar del passat sense definir la història com a ciència a la vegada que com a successió de fets i maneres de viure anteriors o molt anteriors a nosaltres.

Així doncs es treballen a continuació durant diverses sessions conceptes com les fonts històriques primàries i secundàries, directes o indirectes, com es mesura el temps històric (amb les diferents unitats temporals), quines són les etapes de la història, i també, un breu estudi de la prehistòria, les primeres civilitzacions fluvials, i el naixement de l’escriptura. Alguns d’aquests conceptes ja s’han treballat durant l’educació primària i es podrien  considerar plenament assolits, tanmateix el majoritari i particular perfil del nostre alumnat (divers, nouvingut en gran percentatge, disruptiu o amb necessitats especials específiques) no ho garanteix. Sol quedar bastant palès un important dèficit de coneixements previs.

El professorat, sigui quina sigui la seva especialitat, imparteix aquest bloc en el grup del qual és referent de manera simultània als altres companys i companyes de projectes. L’alumnat treballa ja aquesta part amb el seu chromebook des de l’entorn virtual “Google Classroom” (abans Moodle), on a part dels recursos per treballar continguts, començarà a fer les primeres activitats, algunes de les quals simplement qualificables (pot ser “fet o no fet”) mentre que la gran majoria ja seran avaluables. A més també, farà un primer tast del que serà part del producte final amb una pràctica de fabricació casolana de papir al taller.