Com vam treballar i com vam motivar l’alumnat?

Com vam treballar?

Vam dividir la classe en 6 grups i vam recordar que treballaríem, novament, i com s’havia fet durant tot el curs, mitjançant grups cooperatius. Així que vam recordar els rols i la funció de cadascun d’ells.

El títol del projecte finalment va ser “Connecta i enlluerna” i vam treballar temes com l’electricitat, els circuits elèctrics, el magnetisme… Començant des de zero, ja que prèvia pluja d’idees vam veure que sabien molt poquetes coses sobre aquests temes.

 

Com vam motivar l’alumnat?

Com ja hem comentat en apartats anteriors, els tutors vam mostrar als alumnes dos “connecta”. Un era sobre l’aparell digestiu i l’altre, sobre diferents tipus de botigues i els aliments que es poden comprar en aquestes. Els vam deixar jugar i ja es van il·lusionar. Volien fer-ne un i saber com funcionava el joc. Els vam explicar que aquest seria el producte final a realitzar per acabar el projecte. Farien un per grups, així que s’havien de posar d’acord sobre el tema del que tractaria el joc. I d’aquesta manera va començar tot: van escollir els grups de treball i es van repartir els rols que farien durant les dues primeres setmanes de feina.

Per començar

Aquest curs, igual que l’anterior, el projecte a realitzar ha estat escollit pels mestres. Després de molt pensar, de mirar el currículum i reflexionar sobre quin tema no es treballava amb gaire a l’escola, vam decidir que el projecte aniria sobre “electricitat i magnetisme”. Mitjançant el projecte treballaríem les àrees de medi natural i de llengua catalana. I seria implementat pels tutors amb l’ajuda de l’equip impulsor del centre.

Per començar, un cop escollit el tema a treballar per part dels tutors i amb l’aprovació de l’equip impulsor, ens vam posar d’acord per planificar el projecte. Vam fer grups de treball  entre els mestres i vam decidir les tasques que hauria de realitzar cada grup:

  • Un es va encarregar d’escollir els continguts a treballar, els criteris d’avaluació i els objectius.
  • Un segon va fer cerca de vídeos relacionats amb l’electricitat i el magnetisme.
  • Un tercer es va encarregar de fer rúbriques i activitats d’avaluació.
  • Un quart, de buscar experiments per fer a classe.
  • I el cinquè, del càlcul de materials que necessitaríem i d’anar-los a comprar.

Els tutors de 5è van col·laborar amb tots els grups de treball per tal que el projecte anés ben encaminat.

Per tal de començar el projecte dins l’aula vam ensenyar als alumnes dos “connecta” que prèviament havien construït els tutors. D’aquesta manera els nens es van engrescar i quan els vam proposar si volien fer un, de seguida van mostrar-se molt interessats. Així que el nostre repte era: Com es construeix un “connecta”?

 

Projecte de Robòtica de l’escola Sant Francesc d’Assís

 

 

Títol del projecte: LA ROBÒTICA

Cicle on es porta a terme: Cicle Mitjà.

Curs: 4t

 

 

 

PLANIFICACIÓ

 

FASE INICIAL FASE DE DESENVOLUPAMENT FASE PER CONCLOURE
  • Escollir un tema entre tots els alumnes.
  • Què sabem del tema escollit?
  • Formar grups de treballs.
  • Què volem saber del tema escollit?
  • Recerca d’informació fora i dins de l’escola.
  • Preparació de murals de cada grup de treball.
  • Exposició dels murals.
  • Visualització de vídeos.
  • Què hem après del tema escollit?
  • Opinió sobre el que més els ha agradat del projecte i possibles canvis o millores.

 

Metodologia del projecte de l’escola Sant Francesc d’Assís

 

ACTIVITATS COM ES PORTA A TERME?
1. Escollir un tema entre tots els alumnes.

 

 

 

2. Què sabem del tema escollit?

–          Els alumnes diuen temes que els interessa per aprendre. A partir de votacions, surt el tema de la robòtica.

–          El fet d’escollir el tema entre tots, fa que s’hagi fet una metodologia on es parteixi dels interessos dels alumnes i així poder augmentar la seva motivació i curiositat cap aquest.

–          Els alumnes escriuen idees que tenen sobre el tema i a continuació les comparteixen amb els altres, llegint-les. És una metodologia que permet compartir els coneixements i aprendre dels altres.

 

 

METODOLOGIA DE LA FASE DE DESENVOLUPAMENT

 

ACTIVITATS COM ES PORTA A TERME?
1. Formar grups de treballs.

 

2.  Què volem saber del tema escollit?

 

 

 

 

 

3.  Recerca d’informació fora i dins de l’escola.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

4.  Preparació de murals de cada grup de treball.

 

 

 

 

5.  Exposició dels murals.

 

 

 

 

 

6.  Visualització de vídeos

–          Els alumnes, ells mateixos, formen grups de treballs. En ser 26 alumnes, es fan grups de 4 o 5 alumnes. En total hi ha 6 grups de treball.

–          Cada grup de treball decideix què vol aprendre de la robòtica, amb alguna orientació prèvia per part de la mestra. Tots els alumnes anoten la seva qüestió i la dels altres grups. Així és una metodologia més significativa o propera.

 

–          Per buscar informació del que volen aprendre, es deixa un marge de temps per buscar informació fora de l’escola. Quan arriba el dia acordat per portar-la, cada grup de treball anota quina informació té i què necessita tenir. Aquesta informació que no tenen, la busquen als ordinadors de l’escola. És una metodologia on s’ha de ser capaç de buscar informació, comprendre-la, resumir-la i saber explicar-la.

–          A partir de fitxes amb curiositats de la robòtica, els nens i les nenes han de respondre-les, buscant la informació als ordinadors o a les tabletes de l’escola.

 

–          Cada grup de treball, confecciona un mural amb la informació de la seva pregunta de l’activitat què volem saber. Quan l’acaben, decideixen què dirà cadascú i finalment, amb una rúbrica amb aspectes a tenir en compte per l’exposició, fan un assaig. És una metodologia que es potencia el treball en equip i el aprendre a aprendre.

 

–          Cada grup de treball fa l’exposició del seu mural a la resta de la classe. Per sorteig, se sap quin grup li toca exposar. Mentre exposen, tenen la rúbrica per recordar com ho han de fer i també el full on han anotat quina informació diu cada nen o nena. És una metodologia que es potencia el treball en equip.

–          Quan acaben l’exposició, cada grup omple la rúbrica amb aportacions de la mestra i la resta del grup classe. És una metodologia on implica l’autoavaluació i la coavaluació.

 

–          Els alumnes, per cada vídeo que veuen, descriuen el que han vist. És una metodologia per saber redactar el que van aprenent o observant.

 

 

METODOLOGIA DE LA FASE FINAL

 

ACTIVITATS COM ES PORTA A TERME?
1.  Què hem après del tema escollit?

 

 

 

 

2.  Opinió sobre el que més els ha agradat del projecte i possibles canvis o millores.

–          Quan un grup de treball acaba la seva exposició, tots els alumnes escriuen el que han après fent una llista de conclusions o idees. Poden consultar el mural o preguntar al grup de l’exposició si alguna cosa volen recordar i escriure-la. És una metodologia que implica que els alumnes prenguin consciència del que van aprenent, recopilació de coneixements nous, de quina informació els interessa i de l’escolta atenta.

 

–          Els alumnes escriuen i verbalitzen què els ha agradat del projecte i propostes per millorar o d’activitats que no han pogut realitzar. És una metodologia per treballar la veu dels alumnes i que el mestre/a faci una autoreflexió del projecte realitzat.

 

Implementació del projecte a l’escola Sant Francesc d’Assís

 

IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE

 

ACTIVITATS TRIMESTRE ON ES PORTA

A TERME

SESSIONS I AGRUPAMENT D’ALUMNES
Escollir un tema  

Segon trimestre

A la sessió de la tutoria, en gran grup.
Què sabem?
Formar grups de treball
Què volem saber?
Recerca d’informació Segon i tercer trimestre A sessions on es poden fer servir les tabletes i els ordinadors, amb la meitat dels alumnes.
Preparació dels murals i de l’exposició     Segon i tercer trimestre Sessions amb gran grup, especialment la de medi, català i tutoria.
Exposició dels murals  

 

Tercer trimestre

 

Sessions amb gran grup de diverses àrees. Al llarg de dues setmanes exposen els grups.
Visualització de vídeos A la sessió de català i en gran grup
Què hem après? Tot seguit de fer les exposicions dels murals, en gran grup.
Opinar sobre el projecte: la veu dels alumnes Sessió de tutoria, en gran grup, quan s’acabin les exposicions dels murals.

 

 

 

La veu dels alumnes de l’escola Sant Francesc d’Assís

Una vegada finalitzada l’activitat del què hem après de la robòtica, els nens i les nenes escriuen i responen preguntes.

A continuació, els alumnes diuen en veu alta les seves opinions.

Es pot veure en aquest vídeo que s’adjunta.

Àmbit, dimensions i competències que s’avaluen

 

ÀMBIT DE CONEIXEMENT DE MEDI

 

DIMENSIÓ MÓN ACTUAL DIMENSIÓ TECNOLOGIA I VIDA QUOTIDIANA DIMENSIÓ CIUTADANIA
COMPETÈNCIA 1   Plantejar-se preguntes sobre el medi, utilitzar estratègies de cerca de dades i analitzar resultats per trobar respostes. COMPETÈNCIA 9

Utilitzar materials de manera eficient amb coneixements científics i criteris tecnològics, per resoldre situacions quotidianes.

 

COMPETÈNCIA 12

Participar en la vida col·lectiva a partir de valors democràtics, per millorar la convivència i per afavorir un entorn més just i solidari.

 

AVALUACIÓ DEL PROJECTE DE LA ROBÒTICA : TIPUS D’AVALUACIÓ

 

Es porta a terme una avaluació formadora (alumnes) i formativa (mestra), on es té en compte tot el procés d’ensenyament-aprenentatge de forma contínua i significativa, a partir de la recollida de dades de les diferents activitats realitzades.

  • Els alumnes són conscients del seu procés d’aprenentatge i es van autoregulant per portar a terme les activitats amb els criteris a tenir en compte per realitzar-les correctament.
  • Els alumnes porten a terme, per valorar la COMPETÈNCIA 9, una autoavaluació, en activitats de corregir les seves pròpies com la de buscar informació amb les tabletes i ordinadors.
  • Els alumnes també porten a terme, per valorar la COMPETÈNCIA 12, una autoregulació i autoavaluació per realitzar els murals, distribuir informació i valorar la seva exposició, a partir de rúbriques.
  • Els alumnes porten a terme una coavaluació quan formen part de valorar les altres exposicions.
  • La mestra valora el grau d’assoliment de les activitats de visualització de vídeos de robots, del què han après de la robòtica i de com han treballat en grup.

Avaluació: projecte “Un museu egipci a Cornellà” (1r ESO – Institut de Cornellà)

 

Amb un muntatge tan elaborat, la part avaluativa (“fase IV”) pot resultar un xic feixuga i laboriosa pel professorat ja que requereix força coordinació. Aquesta per a l’alumne és en primer lloc formativa, com s’ha explicat en els articles sobre implementació. Les diferents tasques en els blocs de contingut amb retroacció del professor i possibilitat de millora, repercutiran en la nota de les diferents matèries així com també, en la global del projecte. Una prova final de tipus “competencial” complementará les qualificacions.

Cal remarcar que per imperatiu “legal” (informes de notes parcials, d’avaluacions finals ordinària i extraordinària encara concebuts per “matèries”) i de cara a fer viables possibles recuperacions, la valoració de resultats es concep des de dues vessants:

  • Avaluació de les matèries: per separat, qualificació que anirà reflectida en el butlletí de notes parcials del trimestre corresponent. En el cas de les ciències socials i experimentals, la mitjana de totes les tasques realitzades en els blocs de contingut sumada a la de la prova d’examen competencial, aportarà la nota de matèria. En el cas de la tecnologia, en aquest projecte es cenyeix a la feina feta en el taller.
  • L’enfocament anterior és el preceptiu de moment en el sistema educatiu però no l’adequat per valorar de manera globalitzada el progrés en un projecte (dificulta per exemple la valoració el treball cooperatiu). Per tal motiu, un altre informe o butlletí, en aquest cas redactat a nivell intern i entregat a les famílies juntament amb el informes de notes parcials del trimestre, recollirà les evidències que valoraran els progressos en el global del projecte. “L’informe de projectes” desglossa diferents parcel·les que es ponderen de cara a la qualificació global: treball, participació, actitud i implicació (als blocs d’introducció i continguts, 10 %), mitjana d’activitats dels blocs de continguts (20 %), proves competencials de ciències socials i naturals (20 %), el treball en equip pel producte final (construcció de les peces, preparació, coordinació, guions individuals i d’equip, 30 %), i les exposicions individuals com a guies del museu també pel producte final (20 %, valorades a diari amb rúbrica).

Els instruments i elements d’avaluació són per tant diversos: avaluació de les tasques més proves competencials per les matèries, avaluació a través de l’eina “quadern d’equip” (que inclou auto i coavaluació a diari de l’alumnat, se n’ha parlat amb detall a un dels articles sobre producte final), guions de grup i individuals per explicar les peces del museu. De forma complementària, es valora també la realització de fotografies per part dels diferents grups que documentin el procés constructiu de les peces i especialment, les reflexions finals sobre l’aprofitament del projecte que els alumnes han de fer en la seva “carpeta d’aprenentatge” (que per ells és un “Google Sites” estructurat amb pàgines per les diferents matèries i vinculat al seu compte de correu).

Producte final: projecte “Un museu egipci a Cornellà” (1r ESO – Institut de Cornellà). Execució

 

  A la construcció de les peces al taller amb materials senzills “de primera mà” (especialment cartró) s’hi dedica força temps. Punt àlgid del treball col·laboratiu, aquesta part com hem vist s’inclou d’inici en el bloc de continguts de l’assignatura de tecnologia (“fase I”) durant tres torns (un per grup – classe): 8 sessions dobles cada un, 48 h. lectives, cinc setmanes, una mica més potser. A continuació, els tres grups classe es fusionen en dues aules en les que durant un altre torn de 8 sessions dobles i amb l’acompanyament dels tres especialistes, cercaran la informació necessària per explicar la maqueta o reproducció o aquell aspecte de la cultura i civilització egípcia que deriva de la peça (“fase II”, redacció dels guions + recerca). Novament, la cooperació entre els participants serà la clau del seu èxit.

 L’organització inicial parteix d’un primer guió de grup” (a partir d’un model pautat) que determinarà la seqüència d’intervencions dels membres i les informacions que transmetran als visitants. Es tracta d’un document “viu”, compartit amb permisos d’edició entre els membres del grup, totalment revisable un cop els alumnes escriuen els seus guions individuals. Determina, a partir d’unes pautes bàsiques, una presentació, un desenvolupament, i una cloenda a partir d’idees conclusives. Cal mencionar en aquest sentit com es dediquen també un parell de sessions d’aquest torn a treballar les “bones exposicions orals” (pautes, consells i exemples).

 L’eina d’organització principal dels grups (i també en últim terme avaluativa), que determina els rols i recull les evidències diàries del treball fet, és un altre document que anomenem “quadern d’equip”. Aquest deixa constància a mode de diari dels progressos de l’alumnat per superar el repte a la vegada que documenta els progressos. S’utilitza tant durant el procés constructiu de les peces com durant la preparació dels guions, serveix a l’alumnat per establir un pla d’equip (rols, objectius col·lectius inicials, compromisos personals, idees clau per als guions…), un diari de sessions amb la feina feta per cadascú, una valoració del treball i producció diària a través d’una taula – rúbrica (auto i coavaluació) senzilla amb tres ítems, una autoavaluació final col·lectiva dins de cada grup (compromisos mantiguts, fites assolides…), valora objectius d’equip (treball i funcionament) establerts a l’inici. 

  L’inici d’aquest document “de capçalera” per a cada grup determina rols i funcions a desenvolupar tant en la part constructiva (al taller) com creativa (guions):

  • Cap de taller” (construcció peces) / Coordinador (elaboració dels guions), un membre:
    • Organitza i coordina el treball a diari: consensua amb els companys les tasques a fer.
    • Manté l’ordre: supervisa que cada membre de l’equip s’ocupi de la seva parcel·la i quan aquesta estigui coberta, que doni un cop de mà en altres tasques.
    • Demana ajuda si sorgeix algun problema o dubte. Fa respectar el torn de paraula quan es debat.
    • Avisa els companys quan l’equip es desvia del tema o es dedica a una altra cosa.
    • Omple la taula de tasques (diari de sessions) a diari.
    • Omple, al final de la sessió, la valoració coavaluativa conjunta de tots els membres.
    • Cerca informació, com la resta de membres.
  • Organitzador/a del material (construcció peces), un o dos membres:
    • Fa una llista del material de treball necessari a diari.
    • Reparteix i recull el material. Encarregat de que no es perdi cap eina.
    • Té cura de l’ús responsable del material.
  • Responsable de la neteja i reporter (construcció peces), un o dos membres:
    • Fa fotografies del procés constructiu, crea i comparteix una carpeta per desar-les. Elabora un recull de les imatges més significatives per a l’avaluació final del projecte.
    • Organitza la neteja cada dia.
  • Constructors (procés constructiu al taller) + Documentalistes (procés creatiu, guions per a les exposicions): tots els membres, en tot moment.
    • Cerquen i seleccionen informació de la peça o aspecte a explicar als visitants.
    • Redacten el guió per a l’exposició a partir de textos i informacions específiques dels blocs de contingut o de la cerca en altres fonts, fonamentalment a la xarxa.
    • Tenen cura de la coherència del redactat.
    • Revisen l’ortografia, la gramàtica i la sintaxi emprada

Aquesta seria la distribució ideal de rols amb un funcionament que lògicament poques vegades s’aconsegueix que funcioni a la perfecció. Correspon als membres de l’equip l’autogestió i valoració del compliment o no d’aquestes funcions, que han de consignar en el quadern.

Amb la finalització del redactat de guions i els últims assajos culmina la fase de preparació del museu (“fase II”) i comença la de les pròpies visites (“fase III”). Durant cinc dies, alguns en sessió doble o triple, els alumnes expliquen les peces del museu als visitants, es convida en aquest cas a les diverses escoles d’educació primària amb les quals l’institut té una relació d’adscripció. Una d’aquestes visites, enfocada a les famílies, es fa en horari vespertí. Aquests factors, exposicions públiques davant futurs alumnes de secundària i les pròpies famílies, dota als guies del museu de l’autoconfiança i responsabilitat necessària i els empodera competencialment de cara a la superació d’un repte que finalment assoleixen en general amb força solvència. La valoració de les exposicions orals dels alumnes per part del professorat de projectes es fa a partir de rúbrica.

Producte final: projecte “Un museu egipci a Cornellà” (1r ESO – Institut de Cornellà). Plantejament

 

  El producte final (“fases II i III”) consisteix en la superació d’un repte proposat a l’alumnat a l’inici del projecte en les sessions de presentació que ha de tenir el màxim de repercussió fora de les parets del centre. Aquest en els nivells superiors a 1r a l’institut procura tenir encara més dimensió quan parteix d’una persona o col·lectiu extern que fa “l’encàrrec” i explica a l’alumnat a través de quin mitjà es posarà en pràctica i es podrà difondre l’esforç individual i col·lectiu, de quina manera es farà visible. Aquesta persona o persones participaran a més de forma activa en la part avaluativa valorant l’assoliment o no del repte. Als projectes de 1r però, donat que constitueixen el contacte inicial amb una manera de treballar integrada, globalitzada i indisciplinar que requereix entre els nanos força cooperació, eximim a l’alumnat d’aquest factor intentant evitar una possible pressió extra quan estan fent les seves primeres passes. Els reptes a superar són doncs plantejats pel exclusivament pel professorat.

  En el cas del museu egipci, es proposa la creació d’un espai museogràfic de difusió dels aspectes més rellevants de la mil·lenària cultura del país del Nil. Sent el primer projecte també, es portarà a la pràctica en el propi centre i no pas en un espai exterior per dotar també a l’alumnat de la màxima confiança. El producte anirà dirigit a altres centres educatius, famílies i membres de la comunitat educativa i públic en general. El professorat de projectes proposa la construcció de les peces del museu, maquetes o reproduccions d’elements icònics o monuments emblemàtics del patrimoni egipci, disposades en un recorregut fix en diferents aules i replans de l’institut. L’alumnat (els diferents grups de quatre de les tres classes) farà de guies del museu explicant la peça o peces, el seu significat i relació amb la civilització del Nil, i com i amb quins materials l’han construït. Es procura que siguin els mateixos constructors els que després redactin i aprenguin un guió per explicar la peça que han fet fent la precisa cerca d’informació.

  La majoria de peces a construir solen ser fixes cada any amb alguns canvis segons nous interessos de l’alumnat, col·laboració amb professorat d’altres matèries, o la dificultat que pot implicar la seva fabricació en algun cas. El recorregut habitual, amb algun afegit doncs segons el curs, presenta un mapa “en relleu” de l’antic Egipte (mural), ecosistemes i fases de les crescudes del Nil (maqueta de fusta + bomba d’aigua per reproduir el curs del riu), els símbols de poder del faraó (ceptre, flagell, doble corona, reproduccions), l’escriptura: jeroglífics, papir i pedra Rosetta (reproduccions, la de la Rosetta amb les dimensions originals), els grups socials (societat fortament jerarquitzada, vídeo narrat fet amb tècnica de “stop motion”), les piràmides (maquetes amb tetrabricks de sucs a mode de carreus aportats per l’alumnat), l’esfinx de Gizeh (maqueta a escala feta amb paper de diari i cola), el sarcòfag (reproducció) i la momificació (pràctica amb una salsitxa), la religió i els mites (mural), el temple d’Abu Simbel (maqueta amb fang), columnes amb capitells “palmiformes” i obelisc (reproduccions), i l’arpa i la flauta (reproducció més actuació en viu, col·laboració amb la professora i matèria de música). A part, un grup amb disfresses i maquillatge, dona la benvinguda a “l’entrada” del museu i explica als visitants el que aniran a veure. 

Durant l’última edició i com a novetat respecte a les anteriors, l’alumnat va dissenyar, pintar i fabricar diverses xapes amb elements icònics de la cultura egípcia i el nom del museu i l’institut. Aquestes posteriorment van ser obsequiades com a record als visitants (col·laboració de projectes amb la professora i matèria d’educació visual i plàstica).