I com hem treballat?

El tema principal del projecte és: Què li passa al nostre hort? A partir d’ aquí, l’eix conductor han sigut un seguit d’ activitats que han permès fer una investigació per donar resposta a la pregunta inicial.

Per nosaltres el treball per projectes té com a objectiu afavorir la creació d’ estratègies d’ organització dels coneixements escolars en relació amb aprendre a prendre decisions, tractar la informació, cercar-la, organitzar-la, interpretar-la, transmetre-la i comunicar-la… per tal d’avaluar els aprenentatges, el que saben i els seus interessos. És per això pel que l’ alumne ha de ser participatiu i actiu en tot moment del seu procés d’ aprenentatge.

La metodologia que utilitzem està basada en la globalització de les àrees, així s’utilitzen diferents espais de l’escola per realitzar les diverses activitats programades. La intencionalitat és integrar les àrees dins del projecte d’aula.

Així que realitzem activitats d’ expressió oral on compartim materials de casa, descobriments, pensaments propis, informacions… activitats de llengua i matemàtiques, sessions d’educació física, cançons de música i anglès, activitats plàstiques…

Treballem de forma vivencial i experimental a través del joc i el descobriment. Per tant el paper del mestre és l’acompanyant i guia a través de les activitats per poder realitzar els diferents aprenentatges.

El treball en equip és una part fonamental en el treball per projectes que s’ha tingut en compte en diferents activitats de recerca d’informació i exposició d’aquestes a la resta de grup. 

Com hem treballat

La temporalització del projecte ha abastat des de finals del segon trimestre i durant tot el tercer trimestre.

Els agrupaments durant el desenvolupament del projecte, han estat diversos. S’ha treballat en petit grup (de 2 o 3 alumnes), amb el grup sencer i també s’ha treballat de manera individual, segons el tipus d’activitat plantejada.

En tot moment s’ha tingut de referència el mapa inicial de preguntes, el qual s’ha revisat en cada sessió per tal de veure quines preguntes havien estat contestades o bé quines es contestaven perquè tenien respostes comunes. Això ha permès als alumnes adonar-se’n de com formular preguntes.  Segons anàvem responent aquestes preguntes les anotàvem en un mural.

A nivell metodològic hem seguit sempre el mateix procés: recerca – síntesi de la recerca – establiment de conclusions – nous punts de recerca.

METODOLOGIA: Com ho fem?

En ser un projecte compartit per nens i nenes des de P3 fins a 6è, la metodologia ha estat molt variada, però sempre amb el denominador comú d’emprar mètodes actius i proactius, que combinessin tasques individuals amb d’altres més o menys cooperatives o col·laboratives segons l’edat, apel·lant a la responsabilitat individual en benefici de tota la comunitat educativa, i on cadascú pogués desplegar el seu potencial, tant infants com mestres, responent als diferents àmbits d’aprenentatge des d’un enfocament globalitzador.

                                  

METODOLOGIA

El projecte s’ha desenvolupat a partir de grups de treball cooperatiu.

Un cop establert els blocs de treballs es van distribuir en petits grups de 3 persones.  Cada grup va realitzar la investigació dels temes amb les eines que consideraven més adequades: pàgines web, vídeos, llibres, enquestes, entrevistes a familiars de major edat, etc.

 

Com vam treballar i com vam motivar l’alumnat?

Com vam treballar?

Vam dividir la classe en 6 grups i vam recordar que treballaríem, novament, i com s’havia fet durant tot el curs, mitjançant grups cooperatius. Així que vam recordar els rols i la funció de cadascun d’ells.

El títol del projecte finalment va ser “Connecta i enlluerna” i vam treballar temes com l’electricitat, els circuits elèctrics, el magnetisme… Començant des de zero, ja que prèvia pluja d’idees vam veure que sabien molt poquetes coses sobre aquests temes.

 

Com vam motivar l’alumnat?

Com ja hem comentat en apartats anteriors, els tutors vam mostrar als alumnes dos “connecta”. Un era sobre l’aparell digestiu i l’altre, sobre diferents tipus de botigues i els aliments que es poden comprar en aquestes. Els vam deixar jugar i ja es van il·lusionar. Volien fer-ne un i saber com funcionava el joc. Els vam explicar que aquest seria el producte final a realitzar per acabar el projecte. Farien un per grups, així que s’havien de posar d’acord sobre el tema del que tractaria el joc. I d’aquesta manera va començar tot: van escollir els grups de treball i es van repartir els rols que farien durant les dues primeres setmanes de feina.

Metodologia del projecte de l’escola Sant Francesc d’Assís

 

ACTIVITATS COM ES PORTA A TERME?
1. Escollir un tema entre tots els alumnes.

 

 

 

2. Què sabem del tema escollit?

–          Els alumnes diuen temes que els interessa per aprendre. A partir de votacions, surt el tema de la robòtica.

–          El fet d’escollir el tema entre tots, fa que s’hagi fet una metodologia on es parteixi dels interessos dels alumnes i així poder augmentar la seva motivació i curiositat cap aquest.

–          Els alumnes escriuen idees que tenen sobre el tema i a continuació les comparteixen amb els altres, llegint-les. És una metodologia que permet compartir els coneixements i aprendre dels altres.

 

 

METODOLOGIA DE LA FASE DE DESENVOLUPAMENT

 

ACTIVITATS COM ES PORTA A TERME?
1. Formar grups de treballs.

 

2.  Què volem saber del tema escollit?

 

 

 

 

 

3.  Recerca d’informació fora i dins de l’escola.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

4.  Preparació de murals de cada grup de treball.

 

 

 

 

5.  Exposició dels murals.

 

 

 

 

 

6.  Visualització de vídeos

–          Els alumnes, ells mateixos, formen grups de treballs. En ser 26 alumnes, es fan grups de 4 o 5 alumnes. En total hi ha 6 grups de treball.

–          Cada grup de treball decideix què vol aprendre de la robòtica, amb alguna orientació prèvia per part de la mestra. Tots els alumnes anoten la seva qüestió i la dels altres grups. Així és una metodologia més significativa o propera.

 

–          Per buscar informació del que volen aprendre, es deixa un marge de temps per buscar informació fora de l’escola. Quan arriba el dia acordat per portar-la, cada grup de treball anota quina informació té i què necessita tenir. Aquesta informació que no tenen, la busquen als ordinadors de l’escola. És una metodologia on s’ha de ser capaç de buscar informació, comprendre-la, resumir-la i saber explicar-la.

–          A partir de fitxes amb curiositats de la robòtica, els nens i les nenes han de respondre-les, buscant la informació als ordinadors o a les tabletes de l’escola.

 

–          Cada grup de treball, confecciona un mural amb la informació de la seva pregunta de l’activitat què volem saber. Quan l’acaben, decideixen què dirà cadascú i finalment, amb una rúbrica amb aspectes a tenir en compte per l’exposició, fan un assaig. És una metodologia que es potencia el treball en equip i el aprendre a aprendre.

 

–          Cada grup de treball fa l’exposició del seu mural a la resta de la classe. Per sorteig, se sap quin grup li toca exposar. Mentre exposen, tenen la rúbrica per recordar com ho han de fer i també el full on han anotat quina informació diu cada nen o nena. És una metodologia que es potencia el treball en equip.

–          Quan acaben l’exposició, cada grup omple la rúbrica amb aportacions de la mestra i la resta del grup classe. És una metodologia on implica l’autoavaluació i la coavaluació.

 

–          Els alumnes, per cada vídeo que veuen, descriuen el que han vist. És una metodologia per saber redactar el que van aprenent o observant.

 

 

METODOLOGIA DE LA FASE FINAL

 

ACTIVITATS COM ES PORTA A TERME?
1.  Què hem après del tema escollit?

 

 

 

 

2.  Opinió sobre el que més els ha agradat del projecte i possibles canvis o millores.

–          Quan un grup de treball acaba la seva exposició, tots els alumnes escriuen el que han après fent una llista de conclusions o idees. Poden consultar el mural o preguntar al grup de l’exposició si alguna cosa volen recordar i escriure-la. És una metodologia que implica que els alumnes prenguin consciència del que van aprenent, recopilació de coneixements nous, de quina informació els interessa i de l’escolta atenta.

 

–          Els alumnes escriuen i verbalitzen què els ha agradat del projecte i propostes per millorar o d’activitats que no han pogut realitzar. És una metodologia per treballar la veu dels alumnes i que el mestre/a faci una autoreflexió del projecte realitzat.

 

Metodologia: projecte “Un museu egipci a Cornellà” (1r ESO – Institut de Cornellà)

La idea o objectiu principal del projecte pretén una aplicació significativa i contextualitzada d’uns aprenentatges relacionats amb la temàtica treballada tant previs com posteriors a la superació del repte. Aquests s’han anat perfilant a l’inici amb els diferents blocs de continguts vinculats a les matèries i s’han posat en pràctica durant el procés d’elaboració del producte final (s’explicarà amb detall en els articles dedicats a la implementació i producte del projecte). La possibilitat de difusió externa del discurs museogràfic (oral com a guies del museu i a través de l’exposició de les peces) atorga a l’alumnat un punt de responsabilitat afegida al la pròpia motivació de cara a la seva òptima execució final (satisfacció també per la feina feta).

Com hem vist en l’apartat de planificació, l’equip de projectes treballa i aplica de forma interdisciplinar i coordinada. Aquesta coordinació estableix estratègies d’actuació, posada al dia de la feina feta i dissenya la planificació de les següents sessions de continguts o fases del projecte (què cal saber o saber fer per executar el producte final). Cada especialitat lidera un bloc d’aprenentatge relacionat amb la seva matèria dins d’un context globalitzat.

L’alumnat de 1r a l’institut de Cornellà es divideix en tres grups classe de tal manera que cada un d’ells disposa d’entre 16 – 18 alumnes (20 fins i tot quan es produeix una certa sobreratio, l’institut està tipificat com de “màxima complexitat” amb una ràtio estàndard inferior a l’habitual). Dins d’aquests, la durada de cada projecte determina uns grups de treball que també defineixen com seuran a l’aula per a totes les matèries. En cada classe trobarem doncs entre quatre i cinc grups formats per tres – quatre alumnes de perfil totalment heterogeni. Els grups es mantenen tant per les fases inicials de treball de continguts com en les finals d’elaboració de producte.

El desenvolupament del projecte implica un punt de partida de construcció de coneixements o assimilació de continguts clau i un de final basat en la posada en pràctica i difusió externa dels aprenentatges i competències adquirides. La culminació del procés en forma de producte final pot ser entès des de dos punts de vista que poden també ser considerats com a veritables objectius d’aprenentatge.

Producte del projecte per a l’alumne:

  • Supòsit pràctic de la feina feta.
  • Responsabilitat del treball ben fet.
  • Li dóna sentit al que s’ha après.
  • Visibilitat dels aprenentatges.
  • Treball individual previ i cooperatiu finalment.

El producte del projecte per al públic:

  • Difusió externa del treball en les aules.
  • Acte cultural a l’institut fet per estudiants amb empenta.
  • Apropament a la cultura des dels seus protagonistes, interacció amb les seves famílies i possibles futurs companys a l’institut.

Cal remarcar que l’alumnat procedeix en gran mesura d’un entorn socioeconòmic desfavorit, un volum important d’ells són alumnes nouvinguts.

Respecte a l’assignació de rols, aquests seran diferents segons les diferents fases del projecte, qüestió que s’explicarà amb detall en els apartat referits a la seva implementació i elaboració del producte.

Metodologia

CICLE  INICIAL

El tema del projecte ja estava establert pel claustre, ja que seguim un fil conductor. El projecte es va iniciar a partir de la pel·lícula “Inside Out” amb tot el cicle junt. En aquesta pel·lícula sortien diferents personatges que representaven els diferents sentiments que es treballarien en el projecte: la ira, l’alegria, el fàstic, la por i la tristesa. A partir d’aquí es van iniciar totes les activitats programades sobretot en gran grup tenint en compte els interessos i neguits dels alumnes. Vam fer activitats en gran grup, activitats en petit grup i activitats individuals. En tot moment els mestres han fet de guia i suport del desenvolupament del projecte. El projecte s’ha portat a terme durant 25 sessions i s’ha treballat des de les següents àrees: català, matemàtiques, castellà, coneixement del medi natural i social, educació física i plàstica. Ha estat un projecte globalitzat i competencial.
Com hem comentat a la implementació, hem volgut trencar amb la rutina i hem aconseguit portar a terme un projecte els nostres alumnes s’ho han “passat pipa”. Hem jugat, hem vist pel·lícules, hem fet jocs al pati per equips, hem descobert nous llenguatges alternatius, hem hagut d’aconseguir pistes per a passar diferents proves, hem escrit cartes a persones importants del nostre entorn, hem reflexionat sobre quins sentiments tenim I quan els expressem i moltes altres coses. Aquí us deixem tot un seguit d’imatges perquè veieu exemples d’algunes activitats i sobretot les cares de felicitat dels nostres alumnes. Sens dubte ha estat un projecte INCREÏBLE!

Parlem de metodologia

El fet de visionar les diferents realitats dels nens i nenes del documental va sorprendre molt al grup ja que no tenia res a veure amb la seva pròpia realitat. Es va fer molt debat al voltant de mitjans de transports,  temps i recorregut.  D’aquest debat va sorgir la necessitat d’anar més enllà de l’aula i vam ampliar la informació preguntant al col.lectiu de mestres de l’escola.  Entre tots i totes es va preparar una entrevista amb les preguntes que farien sobre com arribaven a l’escola i quant temps trigaven.

S’ha treballat amb grups cooperatius.  Aquests equips han estat formats per la mestra atenent els diferents estils i necessitats d’aprenentatge. Eren 5  grups. Dins d’aquests grups s’ha iniciat l’assignació de rols per tal de portar a bon terme la tasca a fer.

A partir de la creació de grups es va començar la tasca d’indagació i es va  utilitzar tablets a l’hora de recollir dades.  Posteriorment amb les dades vam fer una gràfica per recollir els resultats i poder conversar sobre aquests.

La motivació inicial s’ha anat mantenint al llarg del projecte.  Els nens i nenes s’han mostrat molt implicats des del primer moment i el paper de la mestra ha estat el d’anar guiant i compartint aquest aprenentatge.

S’han dut a terme activitats de gran grup sobretot a l’hora de  generar preguntes, donar opinions, contrastar informacions i organitzar la tasca a fer.  A més del gran grup s’ha treballat sobretot en grups cooperatius. S’ha valorat molt positiu el treball en grups.

El desenvolupament del projecte s’ha fet des de les sessions de l’àrea de medi natural tot i que en la seva elaboració hi han intervingut altres àrees: la llengua catalana des del treball de l’entrevista i l’expressió oral i escrita implícits en el debat, exposició a altres i quan escrivim. L’educació visual i plàstica en el disseny del transport, les matemàtiques en l’ús i interpretació d’alguna gràfica, l’àmbit digital en la recerca mitjançant l’ús de l’ordinador i tablets i l’educació en valors establint lligam amb el respecte i cura cap al medi ambient.

METODOLOGIA DEL PROJECTE: investiguem

Cada nen escull una qüestió a investigar sobre la població de Sant Julià, com per exemple: Hi ha taxis? Hi ha platja? Quants kilòmetres hi ha per arribar? etc.. Totes aquestes preguntes, les mestres, les agrupen en 5 grups:

  • Situació i entorn
  • Festes i tradicions
  • Edificis importants
  • Serveis
  • Altres

Cada nen, individualment, busca informació a casa sobre la seva pregunta.

A classe s’agrupa el que ha portat cadascú amb el grup pertinent. Fent així un treball en petit grup amb les pròpies aportacions.

Es realitza un mural de cada grup de preguntes.

S’exposa el treball grupal i s’envia per vídeo a l’escola Bell Puig per visualitzar-lo i retificar les afirmacions fetes a partir d’un altre vídeo de resposta.