I com hem ajudat al nostre hort?

Els alumnes de 2n han estat investigant per donar resposta a la pregunta inicial: què li passa al nostre hort?

Per resoldre aquesta pregunta hem fet diferents activitats relacionades amb les plantes i l’hort:

  • Observació de l’hort i elaboraciód’hipòtesis sobre per què no hi ha plantes.
  • Carnet d’investigadors (cohesió de grup i compromís envers el projecte).
  • Sortida a la biblioteca del barri a buscar informació en llibres.
  • Informació de casa sobre les plantes.
  • Plantar diferents llegums (llenties, cigrons i faves), observar la germinació i prendre notes sobre el procés. Comparar com creixen segons els tipus de llavors.
  • Identifiquem les diferents parts de la nostra planta.
  • Què necessiten les plantes per viure? Experimentació sobre l’absorció de l’aigua a les plantes.
  • Tenim més preguntes. Fem grups de treball per buscar i respondre les preguntes i informar a la resta de la classe.
  • Les plantes es poden menjar. Quines en mengem? Quines parts de la planta ens mengem? Observem i manipulem diferents hortalisses. Les classifiquem segons la part (arrel, tija, fulla, flor)
  • Coneixem els estris de l’hort.
  • Sembrem i plantem a l’hort, hem de regar i esperar que creixi.
  • Recollim la collita. Anem al laboratori a mirar pels microscopis les fulles.
  • Fem un Lapbook per recollir tota la informació extreta del projecte.
  • Exposició als pares del que han après.

Com ho hem fet

L’accés a la informació ha estat divers. S’ha fet recerca oberta amb ordinadors i tauletes, publicacions especialitzades com el Petit Sàpiens, visionat de vídeos i aportacions dels nens.

Tenint com a referència les preguntes generades a l’inici i durant el projecte hem anat fent posades en comú amb la informació que anàvem obtenint i les seves tesis inicials (idees preconcebudes, creences i llocs comuns culturals que influïen en els seus coneixements previs). Arrel d’aquests moments de grup han quedat paleses les diferències entre el que ells creien i la realitat del tema investigat.

IMPLEMENTACIÓ: Concretem?

Hem dut a terme diferents iniciatives i tallers externs a l’escola que han suposat la “formació d’experts” dels nens i nenes de diferents cicles i la posterior divulgació a la resta de companys i companyes: gestió de residus, estalvi energètic, consum de l’aigua i l’hort.

Per altra banda, cada cicle ha estat l’encarregat de lligar les festes populars que celebrem a l’escola cada curs, amb la temàtica del projecte: escriure relats teatrals com a fil conductor del Festival d’Hivern, convertir-nos en superherois del planeta, inventar poemes i d’altres tipologies textuals per salvar el món, construir una legió de dracs de la brossa a qui St. Jordi i la princesa armats amb escombres i draps ajudaran a buidar el planeta de residus, cantar cançons i ballar danses que ens ajudin a prendre consciència de l’important que és cuidar-nos i tenir una alimentació saludable, buscar la manera de remullar-nos i refrescar-nos sense malbaratar l’aigua… I per tot això planificar, calcular, convocar, convidar, informar, distribuir, organitzar, recopilar, encarregar, cuinar, fabricar, dissenyar, compartir, delegar, comprar, vigilar, imaginar, concretar, i un llarg etcètera d’accions que ens han fet créixer com a persones i com a comunitat.

            

                       

Ens endinsem al projecte

El projecte va durar unes 8 setmanes i es va realitzar durant el tercer trimestre del curs.  Abans de res, vam passar una rúbrica d’autoavaluació sobre els continguts que treballaríem. Era per comprovar (tant els propis alumnes com els mestres) quin coneixements previs tenien sobre el tema que anàvem a començar. La rúbrica va ser la següent:

Un cop realitzada individualment, la següent activitat que vam proposar-los com a repte va ser la de construir un circuit elèctric senzill. Se’ls hi va donar una pila de petaca, dos cables, una bombeta i un portabombetes. I ells solets havien d’aconseguir-ho. Un cop fet, se’ls hi complicava la tasta afegint un interruptor o altre elements.

Vam intentar que a cada sessió hi hagués una part de pràctica i una part de teoria. Fent primer la pràctica per fer-los adonar que necessitaven uns coneixements previs per realitzar els aconseguir resoldre els nous reptes. D’aquesta forma, vam treballar els continguts relacionats amb les preguntes de la rúbrica inicial.

A més a més, relacionant aquests continguts amb l’àrea de llengua catalana, vam elaborar unes comprensions lectores molt interessants que servien com a teoria per realitzar les activitats pràctiques. Aquí teniu l’índex:

 

Activitats realitzades

Aquí us deixem una llista de les activitats que vam dur a terme durant el projecte i per la construcció del “connecta” com a producte final. La gran majoria es realitzaven amb el grup de treball i posaven en comú les idees de tots els membres del grup.

  • Visionat de vídeos
  • Realització d’experiments (amb imants, amb agulles magnetitzades…)
  • Lectura de textos de diversa tipologia
  • Proposició de reptes (petits circuits elèctrics)
  • Rúbriques d’autoavaluació i de coavaluació
  • Disseny a l’ordinador de la imatge del “connecta”
  • Connexió dels cablejat per fer funcionar el joc
  • Preparació d’un Power Point com a explicació del treball realitzat
  • Exposició oral a altres classes de l’escola per explicar el projecte
  • Joc (d’avaluació) realitzat amb el recurs d’internet “Plickers”

Érem conscients que amb el treball realitzat a l’escola no era suficient, així que vam programar una sortida al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa.

I vam concloure el projecte amb la participació d’un expert, doncs vam anar a l’Institut Maria Aurèlia Capmany de Cornellà per rebre una classe molt interessant sobre el funcionament de l’electricitat i dels circuits elèctrics.

Implementació del projecte a l’escola Sant Francesc d’Assís

 

IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE

 

ACTIVITATS TRIMESTRE ON ES PORTA

A TERME

SESSIONS I AGRUPAMENT D’ALUMNES
Escollir un tema  

Segon trimestre

A la sessió de la tutoria, en gran grup.
Què sabem?
Formar grups de treball
Què volem saber?
Recerca d’informació Segon i tercer trimestre A sessions on es poden fer servir les tabletes i els ordinadors, amb la meitat dels alumnes.
Preparació dels murals i de l’exposició     Segon i tercer trimestre Sessions amb gran grup, especialment la de medi, català i tutoria.
Exposició dels murals  

 

Tercer trimestre

 

Sessions amb gran grup de diverses àrees. Al llarg de dues setmanes exposen els grups.
Visualització de vídeos A la sessió de català i en gran grup
Què hem après? Tot seguit de fer les exposicions dels murals, en gran grup.
Opinar sobre el projecte: la veu dels alumnes Sessió de tutoria, en gran grup, quan s’acabin les exposicions dels murals.

 

 

 

Implementació: projecte “Un museu egipci a Cornellà” (1r ESO – Institut de Cornellà). Adquisició dels aprenentatges

 

Un cop assentades les bases, el plantejament canvia amb la realització dels anomenats “blocs de continguts” de les matèries (“fase I”). Aquests proporcionaran uns coneixements mínims necessaris per portar a terme un producte final vinculat i permetran assolir algunes competències específiques d’aquestes assignatures, plenament integrades en el projecte. El grau d’assoliment de coneixements serà avaluat amb la realització de tasques de les diferents matèries (individuals o col·lectives) i prova competencial final de dues d’elles.

Continguts de ciències socials, estructurats en dos blocs:

  • “Geografia i història del país del Nil”: geografia i paisatge d’Egipte, el riu Nil (crescudes, irrigació, agricultura), etapes i fets de la història d’Egipte (períodes, principals faraons, poders del faraó).
  • “La vida a l’antic Egipte”: economia, societat vertical, vida quotidiana, arquitectura domèstica i monumental, art (pintura i escultura).

Continguts de ciències experimentals:

  • “Els animals a l’antic Egipte, creences, mitologia, i ecosistemes”. El regne animal com intermediari amb les divinitats, enfocament que determina la seva gran rellevància per a l’antiga cultura del Nil i dona peu a estudiar de manera més àmplia continguts curriculars de biologia.
  • La religió egípcia (deïtats, mites i éssers llegendaris), classificació dels éssers vius, els vertebrats (característiques i grups).

Continguts de tecnologia:

  • El museu egipci:  en aquest cas, els alumnes un cop coneguin les eines bàsiques i la feina de taller (normativa d’ús, dinàmiques de treball…), es dedicaran a la construcció de les primeres peces que s’exposaran al museu.

Altres continguts serien de matemàtiques (fraccions egípcies i geometria), els de llengua quedarien en gran mesura per a la preparació del producte final (redacció dels guions i exposicions orals).

L’organització d’aquesta fase determina diversos torns, tres en concret, en els quals cada un dels grups – classe treballa una d’aquestes parcel·les amb l’especialista corresponent a raó de 8 sessions dobles (16 h. lectives). Després toca rotar, de manera que els tres grups al final hauran treballat el mateix, tot el que es considera necessari per formar als guies del museu i constructors de les peces que conté. A efectes del professorat que l’imparteix, aquest fa doncs tres vegades les mateixes classes amb els mateixos continguts i activitats en cada torn.

La realització de diverses tasques, algunes novament qualificables i d’altres, avaluables, i una prova escrita de tipus “competencial” dels continguts de naturals i socials, aportaran la nota necessària per avaluar el progrés en cada matèria. En aquest sentit l’enfocament serà totalment “formatiu”, les activitats avaluables tindran un termini d’entrega després del qual arribarà la correcció “qualitativa”, amb nota provisional o sense, del docent, el qual en la seva retroacció o “feedback” (comentaris al moodle o classroom) indicarà a l’alumne els errors o aspectes de la tasca hauria de millorar, esperant doncs una segona entrega perfeccionada d’aquesta per a la nota definitiva. Es potencia així una idea d’avaluació “formativa” amb participació activa de l’alumnat, més conscient del propi progrés a partir dels seus errors (autoregulació del propi aprenentatge).

Desenvoluparem una mica més aquest apartat en l’article dedicat a l’avaluació del projecte.

Implementació: projecte “Un museu egipci a Cornellà” (1r ESO – Institut de Cornellà). Contextualització i fases inicials

 

 El projecte es desenvolupa durant 10 – 11 setmanes (depenent dels dies festius o sortides que puguin afectar a les classes) a raó de 10 hores fixes setmanals (dos al dia). Inclou doncs les tres de ciències socials, les d’experimentals, les dues de tecnologia, una de llengua i una altra de matemàtiques. Tot integrant dins la matèria “projectes”, referent per l’alumnat en els seu marc horari.

Al llarg d’aquest lapse temporal el projecte passa per diferents fases, la primera de les quals (“fase 0”) el contextualitza en sí a partir de certs elements i aprenentatges necessaris per poder-lo entendre des de l’inici.

Si bé en els projectes que aquests alumnes faran a 2n i 3r d’ESO es plantejarà un punt de partida basat en diferents recursos textuals, iconogràfics o cinematogràfics a analitzar o debatre (plantejament de preguntes) per tal d’introduir-los en la temàtica, a 1r, degut a la gran diversitat d’alumnat a tot nivell, el plantejament és menys ambiciós a la vegada que més realista. Es tracta del primer projecte per a un alumnat que mesos abans encara estudiava a l’educació primària amb dinàmiques de treball que poden ser similars o no al que faran a l’institut des d’aquest punt (molts d’ells ni tan sols estudiaven en el nostre sistema educatiu).

Aquesta fase s’enfoca doncs a la presentació del projecte, el seu desenvolupament i el que serà el repte final a superar, així com una més que necessària contextualització de la civilització egípcia. Es dediquen un parell de sessions a tal efecte, amb presentacions de diapositives i debat a l’aula. No tindria sentit començar a parlar d’aquesta mil·lenària cultura amb un transcendental pes en la història universal sense saber sense ubicar-la en l’espai i sobretot, en el temps. Tampoc començar a parlar del passat sense definir la història com a ciència a la vegada que com a successió de fets i maneres de viure anteriors o molt anteriors a nosaltres.

Així doncs es treballen a continuació durant diverses sessions conceptes com les fonts històriques primàries i secundàries, directes o indirectes, com es mesura el temps històric (amb les diferents unitats temporals), quines són les etapes de la història, i també, un breu estudi de la prehistòria, les primeres civilitzacions fluvials, i el naixement de l’escriptura. Alguns d’aquests conceptes ja s’han treballat durant l’educació primària i es podrien  considerar plenament assolits, tanmateix el majoritari i particular perfil del nostre alumnat (divers, nouvingut en gran percentatge, disruptiu o amb necessitats especials específiques) no ho garanteix. Sol quedar bastant palès un important dèficit de coneixements previs.

El professorat, sigui quina sigui la seva especialitat, imparteix aquest bloc en el grup del qual és referent de manera simultània als altres companys i companyes de projectes. L’alumnat treballa ja aquesta part amb el seu chromebook des de l’entorn virtual “Google Classroom” (abans Moodle), on a part dels recursos per treballar continguts, començarà a fer les primeres activitats, algunes de les quals simplement qualificables (pot ser “fet o no fet”) mentre que la gran majoria ja seran avaluables. A més també, farà un primer tast del que serà part del producte final amb una pràctica de fabricació casolana de papir al taller.

Implementació del projecte interdisciplinar Josep Ma Jujol

El producte final del nostre projecte era fer un itinerari modernista a l’escola sobre Josep Ma Jujol degut a que es celebra al municipi de Sant Joan Despí el 140 aniversari del seu naixement.

Així cada curs realitza un subproducte per tal de dur a terme l’exposició.

Per realitzar aquest producte final ha calgut una coordinació entre tots els cursos, amb l’objectiu de debatre quina tasca era més adequada a cada curs, així com la temporalització, els materials i la distribució de cada subproducte en l’espai de l’escola.

Aquesta exposició fou oberta a l’alumnat de l’escola, a les famílies i als representats educatius del municipi i del CRP.

Cliqueu aquí per visitar els articles del nostre blog qu en fan referència!

Implementació

CICLE  INICIAL

 

Aquest any el projecte de l’escola ja estava establert, ja que teníem un conveni de participació amb el Citilab, es tractava d’un projecte tecnològic. A partir d’aquí vam buscar un concepte que fos motivador pels alumnes i que estigués pressent en el dia a dia com són les emocions, representades a través dels emojis. Els emojis els vam utilitzar com a concepte per fer la disfressa de carnaval.

A partir d’aquí vam deixar expressar als alumnes els seus interessos envers el tema i va sorgir la pel·lícula Inside Out. Vam relacionar els emojis amb els colors que surten a la pel·lícula i a partir d’aquí va sortir el tema central del projecte: les emocions.

A mesura que ha anat avançant el projecte, els alumnes han anat entenent el difícil concepte de les emocions i han anat explicant quins coneixen, quan sorgeixen cadascun, en quines situacions i per quines raons, què entenen ells com a definició de sentiment…

Hem tractat que sigui un projecte engrescador, que provoqui processos reflexius en tots els alumnes amb transferència en les situacions que es donen en el dia a dia.

A més per enganxar als alumnes vam fer un canvi en la dinàmica i tipologia d’activitats. Volíem trencar amb la rutina del dia a dia i convertir el projecte en un espai diferent, amb el màxim objectiu d’engrescar a l’alumnat i tractar d’augmentar al màxim el seu grau de motivació. Per aquest motiu s’han portat a terme diferents activitats amb diferents agrupacions: jocs, dinàmiques d’equips, contes, murals en grup, activitats orals, activitats amb tauletes, experimentació amb diferents materials, etc.