Avaluació

Durant el projecte s’han anat fent anotacions de totes les activitats realitzades pels alumnes per tal d’observar l’evolució de cadascun.

La realització del Lapbook ha servit com a instrument d’avaluació i autoavaluació dels alumnes ja que han recollit en aquest tots els coneixements adquirits, adonant-se així de tot allò après i que han de millorar.

També s’ha fet una conversa final per extreure tota la informació apresa que s’ha anant anotant en un graella d’avaluació. Aquesta informació ens va servir per organitzar l’exposició davant els pares i mares.

 

Com hem tancat el nostre projecte?

A partir de tot allò après a totes les activitats i centrats en donar-li resposta a la pregunta: QUÈ LI PASSA AL NOSTRE HORT?

Els alumnes de 2n han recollit tota la informació en un lapbook i  han fet una exposició amb les famílies per explicar-los tot el què hem après!

I com hem treballat?

El tema principal del projecte és: Què li passa al nostre hort? A partir d’ aquí, l’eix conductor han sigut un seguit d’ activitats que han permès fer una investigació per donar resposta a la pregunta inicial.

Per nosaltres el treball per projectes té com a objectiu afavorir la creació d’ estratègies d’ organització dels coneixements escolars en relació amb aprendre a prendre decisions, tractar la informació, cercar-la, organitzar-la, interpretar-la, transmetre-la i comunicar-la… per tal d’avaluar els aprenentatges, el que saben i els seus interessos. És per això pel que l’ alumne ha de ser participatiu i actiu en tot moment del seu procés d’ aprenentatge.

La metodologia que utilitzem està basada en la globalització de les àrees, així s’utilitzen diferents espais de l’escola per realitzar les diverses activitats programades. La intencionalitat és integrar les àrees dins del projecte d’aula.

Així que realitzem activitats d’ expressió oral on compartim materials de casa, descobriments, pensaments propis, informacions… activitats de llengua i matemàtiques, sessions d’educació física, cançons de música i anglès, activitats plàstiques…

Treballem de forma vivencial i experimental a través del joc i el descobriment. Per tant el paper del mestre és l’acompanyant i guia a través de les activitats per poder realitzar els diferents aprenentatges.

El treball en equip és una part fonamental en el treball per projectes que s’ha tingut en compte en diferents activitats de recerca d’informació i exposició d’aquestes a la resta de grup. 

I com hem ajudat al nostre hort?

Els alumnes de 2n han estat investigant per donar resposta a la pregunta inicial: què li passa al nostre hort?

Per resoldre aquesta pregunta hem fet diferents activitats relacionades amb les plantes i l’hort:

  • Observació de l’hort i elaboraciód’hipòtesis sobre per què no hi ha plantes.
  • Carnet d’investigadors (cohesió de grup i compromís envers el projecte).
  • Sortida a la biblioteca del barri a buscar informació en llibres.
  • Informació de casa sobre les plantes.
  • Plantar diferents llegums (llenties, cigrons i faves), observar la germinació i prendre notes sobre el procés. Comparar com creixen segons els tipus de llavors.
  • Identifiquem les diferents parts de la nostra planta.
  • Què necessiten les plantes per viure? Experimentació sobre l’absorció de l’aigua a les plantes.
  • Tenim més preguntes. Fem grups de treball per buscar i respondre les preguntes i informar a la resta de la classe.
  • Les plantes es poden menjar. Quines en mengem? Quines parts de la planta ens mengem? Observem i manipulem diferents hortalisses. Les classifiquem segons la part (arrel, tija, fulla, flor)
  • Coneixem els estris de l’hort.
  • Sembrem i plantem a l’hort, hem de regar i esperar que creixi.
  • Recollim la collita. Anem al laboratori a mirar pels microscopis les fulles.
  • Fem un Lapbook per recollir tota la informació extreta del projecte.
  • Exposició als pares del que han après.

PLANIFICACIÓ

El projecte d’aquest curs realitzat en l’aula de 2n s’anomena: Què li passa al  nostre hort? Aquesta pregunta sorgeix a partir de l’observació de l’hort per par dels alumnes a l’inici de curs, on el veuen descuidat després de les vacances d’estiu. Aquesta pregunta anirà guiant tot el curs del projecte. D’aquesta manera engeguem l’hort i treballem el contingut curricular de les plantes.

Arriba la Verdisa, un personatge fet d’hortalisses, que demana ajuda per fer funcionar l’hort. Preguntem què saben de l’hort en un conversa per tal de saberels coneixements previs dels i les alumnes. Amb totes les seves aportacions, els mestres confeccionem un índex o guió de treball sobre el projecte, tenint en compte els objectius que es volen treballar al llarg del mateix.

Cada dilluns ens reunim per tal de programar i adaptar les diferents activitats que es van plantejant i arribem a acords referents a l’ organització del grup, el paper dels alumnes, i el paper dels mestres que formen part del projecte.

Què en diem de tot plegat?

Van fer una sessió de tancament on els alumnes van poder dir la seva d’una manera oberta. Van manifestar que els hi havia agradat molt investigar sobre un tema que ells mateixos havien decidit, i això s’ha notat en la motivació i interès mantinguts durant tot el procés.

Tot i haver acabat el projecte els alumnes hi han continuat connectats d’alguna manera, fent referències força sovint a aspectes treballats i d’altres nous que anaven sorgint. Treballant altre àrees els alumnes trobaven connexions amb el que havien après dels indis.

Què hem après?

Durant tot el projecte s’ha dut a terme una observació directa i individualitzada per part de la tutora i la mestra de suport. S’ha tingut en compte l’interès i la motivació per aprendre dels alumnes, tant en la realització de les tasques en gran grup, així com en les tasques realitzades en petit grup i en les tasques individuals.

  • Exposicions orals de petit grup.
  • Què hem après.
  • Subproductes de grup (construcció d’un tòtem, aliança tribu índia).
  • Participació en la sessió de grup per establir conclusions .
  • Rúbrica de treball en equip.
  • Rúbrica de treball individual.
  • Iniciatives individuals per part dels alumnes.
  • Elaboració en grup d’un dossier que contenia tot el que havien après.

…. i entre tots i totes hem aconseguit…

Atès que aquest grup estava a les beceroles del treball cooperatiu, volíem fomentar aquest aspecte. Per tant, el producte final ha estat una suma dels sub-productes realitzats a nivell grupal.

Així mateix, la realització del projecte els ha permès conèixer la realitat dels indis americans actualment.

Els diversos grups han realitzat exposicions orals per a compartir amb la resta de la classe com a grups d’experts sobre els diferents aspectes que ha triat investigar cada grup. Això ha permès generar noves preguntes de manera que els grups d’experts podien continuar investigant sobre aquells aspectes que havien passat desapercebuts pel grup o fins i tot, obrir establir noves tesis sobre allò investigat.

A l’acabar el projecte es va compartir amb les famílies a través de la web de l’escola una mostra del treball realitzat.

 

Com ho hem fet

L’accés a la informació ha estat divers. S’ha fet recerca oberta amb ordinadors i tauletes, publicacions especialitzades com el Petit Sàpiens, visionat de vídeos i aportacions dels nens.

Tenint com a referència les preguntes generades a l’inici i durant el projecte hem anat fent posades en comú amb la informació que anàvem obtenint i les seves tesis inicials (idees preconcebudes, creences i llocs comuns culturals que influïen en els seus coneixements previs). Arrel d’aquests moments de grup han quedat paleses les diferències entre el que ells creien i la realitat del tema investigat.