Arxiu de la categoria: Institut Cornellà

Avaluació: projecte “Un museu egipci a Cornellà” (1r ESO – Institut de Cornellà)

Publicat el per
Respon

 

Amb un muntatge tan elaborat, la part avaluativa (“fase IV”) pot resultar un xic feixuga i laboriosa pel professorat ja que requereix força coordinació. Aquesta per a l’alumne és en primer lloc formativa, com s’ha explicat en els articles sobre implementació. Les diferents tasques en els blocs de contingut amb retroacció del professor i possibilitat de millora, repercutiran en la nota de les diferents matèries així com també, en la global del projecte. Una prova final de tipus “competencial” complementará les qualificacions.

Cal remarcar que per imperatiu “legal” (informes de notes parcials, d’avaluacions finals ordinària i extraordinària encara concebuts per “matèries”) i de cara a fer viables possibles recuperacions, la valoració de resultats es concep des de dues vessants:

  • Avaluació de les matèries: per separat, qualificació que anirà reflectida en el butlletí de notes parcials del trimestre corresponent. En el cas de les ciències socials i experimentals, la mitjana de totes les tasques realitzades en els blocs de contingut sumada a la de la prova d’examen competencial, aportarà la nota de matèria. En el cas de la tecnologia, en aquest projecte es cenyeix a la feina feta en el taller.
  • L’enfocament anterior és el preceptiu de moment en el sistema educatiu però no l’adequat per valorar de manera globalitzada el progrés en un projecte (dificulta per exemple la valoració el treball cooperatiu). Per tal motiu, un altre informe o butlletí, en aquest cas redactat a nivell intern i entregat a les famílies juntament amb el informes de notes parcials del trimestre, recollirà les evidències que valoraran els progressos en el global del projecte. “L’informe de projectes” desglossa diferents parcel·les que es ponderen de cara a la qualificació global: treball, participació, actitud i implicació (als blocs d’introducció i continguts, 10 %), mitjana d’activitats dels blocs de continguts (20 %), proves competencials de ciències socials i naturals (20 %), el treball en equip pel producte final (construcció de les peces, preparació, coordinació, guions individuals i d’equip, 30 %), i les exposicions individuals com a guies del museu també pel producte final (20 %, valorades a diari amb rúbrica).

Els instruments i elements d’avaluació són per tant diversos: avaluació de les tasques més proves competencials per les matèries, avaluació a través de l’eina “quadern d’equip” (que inclou auto i coavaluació a diari de l’alumnat, se n’ha parlat amb detall a un dels articles sobre producte final), guions de grup i individuals per explicar les peces del museu. De forma complementària, es valora també la realització de fotografies per part dels diferents grups que documentin el procés constructiu de les peces i especialment, les reflexions finals sobre l’aprofitament del projecte que els alumnes han de fer en la seva “carpeta d’aprenentatge” (que per ells és un “Google Sites” estructurat amb pàgines per les diferents matèries i vinculat al seu compte de correu).

Producte final: projecte “Un museu egipci a Cornellà” (1r ESO – Institut de Cornellà). Execució

Publicat el per
Respon

 

  A la construcció de les peces al taller amb materials senzills “de primera mà” (especialment cartró) s’hi dedica força temps. Punt àlgid del treball col·laboratiu, aquesta part com hem vist s’inclou d’inici en el bloc de continguts de l’assignatura de tecnologia (“fase I”) durant tres torns (un per grup – classe): 8 sessions dobles cada un, 48 h. lectives, cinc setmanes, una mica més potser. A continuació, els tres grups classe es fusionen en dues aules en les que durant un altre torn de 8 sessions dobles i amb l’acompanyament dels tres especialistes, cercaran la informació necessària per explicar la maqueta o reproducció o aquell aspecte de la cultura i civilització egípcia que deriva de la peça (“fase II”, redacció dels guions + recerca). Novament, la cooperació entre els participants serà la clau del seu èxit.

 L’organització inicial parteix d’un primer guió “de grup” (a partir d’un model pautat) que determinarà la seqüència d’intervencions dels membres i les informacions que transmetran als visitants. Es tracta d’un document “viu”, compartit amb permisos d’edició entre els membres del grup, totalment revisable un cop els alumnes escriuen els seus guions individuals. Determina, a partir d’unes pautes bàsiques, una presentació, un desenvolupament, i una cloenda a partir d’idees conclusives. Cal mencionar en aquest sentit com es dediquen també un parell de sessions d’aquest torn a treballar les “bones exposicions orals” (pautes, consells i exemples).

 L’eina d’organització principal dels grups (i també en últim terme avaluativa), que determina els rols i recull les evidències diàries del treball fet, és un altre document que anomenem “quadern d’equip”. Aquest deixa constància a mode de diari dels progressos de l’alumnat per superar el repte a la vegada que documenta els progressos. S’utilitza tant durant el procés constructiu de les peces com durant la preparació dels guions, serveix a l’alumnat per establir un pla d’equip (rols, objectius col·lectius inicials, compromisos personals, idees clau per als guions…), un diari de sessions amb la feina feta per cadascú, una valoració del treball i producció diària a través d’una taula – rúbrica (auto i coavaluació) senzilla amb tres ítems, una autoavaluació final col·lectiva dins de cada grup (compromisos mantiguts, fites assolides…), valora objectius d’equip (treball i funcionament) establerts a l’inici. 

  L’inici d’aquest document “de capçalera” per a cada grup determina rols i funcions a desenvolupar tant en la part constructiva (al taller) com creativa (guions):

  • “Cap de taller” (construcció peces) / Coordinador (elaboració dels guions), un membre:
    • Organitza i coordina el treball a diari: consensua amb els companys les tasques a fer.
    • Manté l’ordre: supervisa que cada membre de l’equip s’ocupi de la seva parcel·la i quan aquesta estigui coberta, que doni un cop de mà en altres tasques.
    • Demana ajuda si sorgeix algun problema o dubte. Fa respectar el torn de paraula quan es debat.
    • Avisa els companys quan l’equip es desvia del tema o es dedica a una altra cosa.
    • Omple la taula de tasques (diari de sessions) a diari.
    • Omple, al final de la sessió, la valoració coavaluativa conjunta de tots els membres.
    • Cerca informació, com la resta de membres.
  • Organitzador/a del material (construcció peces), un o dos membres:
    • Fa una llista del material de treball necessari a diari.
    • Reparteix i recull el material. Encarregat de que no es perdi cap eina.
    • Té cura de l’ús responsable del material.
  • Responsable de la neteja i reporter (construcció peces), un o dos membres:
    • Fa fotografies del procés constructiu, crea i comparteix una carpeta per desar-les. Elabora un recull de les imatges més significatives per a l’avaluació final del projecte.
    • Organitza la neteja cada dia.
  • Constructors (procés constructiu al taller) + Documentalistes (procés creatiu, guions per a les exposicions): tots els membres, en tot moment.
    • Cerquen i seleccionen informació de la peça o aspecte a explicar als visitants.
    • Redacten el guió per a l’exposició a partir de textos i informacions específiques dels blocs de contingut o de la cerca en altres fonts, fonamentalment a la xarxa.
    • Tenen cura de la coherència del redactat.
    • Revisen l’ortografia, la gramàtica i la sintaxi emprada

Aquesta seria la distribució ideal de rols amb un funcionament que lògicament poques vegades s’aconsegueix que funcioni a la perfecció. Correspon als membres de l’equip l’autogestió i valoració del compliment o no d’aquestes funcions, que han de consignar en el quadern.

Amb la finalització del redactat de guions i els últims assajos culmina la fase de preparació del museu (“fase II”) i comença la de les pròpies visites (“fase III”). Durant cinc dies, alguns en sessió doble o triple, els alumnes expliquen les peces del museu als visitants, es convida en aquest cas a les diverses escoles d’educació primària amb les quals l’institut té una relació d’adscripció. Una d’aquestes visites, enfocada a les famílies, es fa en horari vespertí. Aquests factors, exposicions públiques davant futurs alumnes de secundària i les pròpies famílies, dota als guies del museu de l’autoconfiança i responsabilitat necessària i els empodera competencialment de cara a la superació d’un repte que finalment assoleixen en general amb força solvència. La valoració de les exposicions orals dels alumnes per part del professorat de projectes es fa a partir de rúbrica.

Producte final: projecte “Un museu egipci a Cornellà” (1r ESO – Institut de Cornellà). Plantejament

Publicat el per
Respon

 

  El producte final (“fases II i III”) consisteix en la superació d’un repte proposat a l’alumnat a l’inici del projecte en les sessions de presentació que ha de tenir el màxim de repercussió fora de les parets del centre. Aquest en els nivells superiors a 1r a l’institut procura tenir encara més dimensió quan parteix d’una persona o col·lectiu extern que fa “l’encàrrec” i explica a l’alumnat a través de quin mitjà es posarà en pràctica i es podrà difondre l’esforç individual i col·lectiu, de quina manera es farà visible. Aquesta persona o persones participaran a més de forma activa en la part avaluativa valorant l’assoliment o no del repte. Als projectes de 1r però, donat que constitueixen el contacte inicial amb una manera de treballar integrada, globalitzada i indisciplinar que requereix entre els nanos força cooperació, eximim a l’alumnat d’aquest factor intentant evitar una possible pressió extra quan estan fent les seves primeres passes. Els reptes a superar són doncs plantejats pel exclusivament pel professorat.

  En el cas del museu egipci, es proposa la creació d’un espai museogràfic de difusió dels aspectes més rellevants de la mil·lenària cultura del país del Nil. Sent el primer projecte també, es portarà a la pràctica en el propi centre i no pas en un espai exterior per dotar també a l’alumnat de la màxima confiança. El producte anirà dirigit a altres centres educatius, famílies i membres de la comunitat educativa i públic en general. El professorat de projectes proposa la construcció de les peces del museu, maquetes o reproduccions d’elements icònics o monuments emblemàtics del patrimoni egipci, disposades en un recorregut fix en diferents aules i replans de l’institut. L’alumnat (els diferents grups de quatre de les tres classes) farà de guies del museu explicant la peça o peces, el seu significat i relació amb la civilització del Nil, i com i amb quins materials l’han construït. Es procura que siguin els mateixos constructors els que després redactin i aprenguin un guió per explicar la peça que han fet fent la precisa cerca d’informació.

  La majoria de peces a construir solen ser fixes cada any amb alguns canvis segons nous interessos de l’alumnat, col·laboració amb professorat d’altres matèries, o la dificultat que pot implicar la seva fabricació en algun cas. El recorregut habitual, amb algun afegit doncs segons el curs, presenta un mapa “en relleu” de l’antic Egipte (mural), ecosistemes i fases de les crescudes del Nil (maqueta de fusta + bomba d’aigua per reproduir el curs del riu), els símbols de poder del faraó (ceptre, flagell, doble corona, reproduccions), l’escriptura: jeroglífics, papir i pedra Rosetta (reproduccions, la de la Rosetta amb les dimensions originals), els grups socials (societat fortament jerarquitzada, vídeo narrat fet amb tècnica de “stop motion”), les piràmides (maquetes amb tetrabricks de sucs a mode de carreus aportats per l’alumnat), l’esfinx de Gizeh (maqueta a escala feta amb paper de diari i cola), el sarcòfag (reproducció) i la momificació (pràctica amb una salsitxa), la religió i els mites (mural), el temple d’Abu Simbel (maqueta amb fang), columnes amb capitells “palmiformes” i obelisc (reproduccions), i l’arpa i la flauta (reproducció més actuació en viu, col·laboració amb la professora i matèria de música). A part, un grup amb disfresses i maquillatge, dona la benvinguda a “l’entrada” del museu i explica als visitants el que aniran a veure. 

Durant l’última edició i com a novetat respecte a les anteriors, l’alumnat va dissenyar, pintar i fabricar diverses xapes amb elements icònics de la cultura egípcia i el nom del museu i l’institut. Aquestes posteriorment van ser obsequiades com a record als visitants (col·laboració de projectes amb la professora i matèria d’educació visual i plàstica).

Implementació: projecte “Un museu egipci a Cornellà” (1r ESO – Institut de Cornellà). Adquisició dels aprenentatges

Publicat el per
Respon

 

Un cop assentades les bases, el plantejament canvia amb la realització dels anomenats “blocs de continguts” de les matèries (“fase I”). Aquests proporcionaran uns coneixements mínims necessaris per portar a terme un producte final vinculat i permetran assolir algunes competències específiques d’aquestes assignatures, plenament integrades en el projecte. El grau d’assoliment de coneixements serà avaluat amb la realització de tasques de les diferents matèries (individuals o col·lectives) i prova competencial final de dues d’elles.

Continguts de ciències socials, estructurats en dos blocs:

  • “Geografia i història del país del Nil”: geografia i paisatge d’Egipte, el riu Nil (crescudes, irrigació, agricultura), etapes i fets de la història d’Egipte (períodes, principals faraons, poders del faraó).
  • “La vida a l’antic Egipte”: economia, societat vertical, vida quotidiana, arquitectura domèstica i monumental, art (pintura i escultura).

Continguts de ciències experimentals:

  • “Els animals a l’antic Egipte, creences, mitologia, i ecosistemes”. El regne animal com intermediari amb les divinitats, enfocament que determina la seva gran rellevància per a l’antiga cultura del Nil i dona peu a estudiar de manera més àmplia continguts curriculars de biologia.
  • La religió egípcia (deïtats, mites i éssers llegendaris), classificació dels éssers vius, els vertebrats (característiques i grups).

Continguts de tecnologia:

  • El museu egipci:  en aquest cas, els alumnes un cop coneguin les eines bàsiques i la feina de taller (normativa d’ús, dinàmiques de treball…), es dedicaran a la construcció de les primeres peces que s’exposaran al museu.

Altres continguts serien de matemàtiques (fraccions egípcies i geometria), els de llengua quedarien en gran mesura per a la preparació del producte final (redacció dels guions i exposicions orals).

L’organització d’aquesta fase determina diversos torns, tres en concret, en els quals cada un dels grups – classe treballa una d’aquestes parcel·les amb l’especialista corresponent a raó de 8 sessions dobles (16 h. lectives). Després toca rotar, de manera que els tres grups al final hauran treballat el mateix, tot el que es considera necessari per formar als guies del museu i constructors de les peces que conté. A efectes del professorat que l’imparteix, aquest fa doncs tres vegades les mateixes classes amb els mateixos continguts i activitats en cada torn.

La realització de diverses tasques, algunes novament qualificables i d’altres, avaluables, i una prova escrita de tipus “competencial” dels continguts de naturals i socials, aportaran la nota necessària per avaluar el progrés en cada matèria. En aquest sentit l’enfocament serà totalment “formatiu”, les activitats avaluables tindran un termini d’entrega després del qual arribarà la correcció “qualitativa”, amb nota provisional o sense, del docent, el qual en la seva retroacció o “feedback” (comentaris al moodle o classroom) indicarà a l’alumne els errors o aspectes de la tasca hauria de millorar, esperant doncs una segona entrega perfeccionada d’aquesta per a la nota definitiva. Es potencia així una idea d’avaluació “formativa” amb participació activa de l’alumnat, més conscient del propi progrés a partir dels seus errors (autoregulació del propi aprenentatge).

Desenvoluparem una mica més aquest apartat en l’article dedicat a l’avaluació del projecte.

Implementació: projecte “Un museu egipci a Cornellà” (1r ESO – Institut de Cornellà). Contextualització i fases inicials

Publicat el per
Respon

 

 El projecte es desenvolupa durant 10 – 11 setmanes (depenent dels dies festius o sortides que puguin afectar a les classes) a raó de 10 hores fixes setmanals (dos al dia). Inclou doncs les tres de ciències socials, les d’experimentals, les dues de tecnologia, una de llengua i una altra de matemàtiques. Tot integrant dins la matèria “projectes”, referent per l’alumnat en els seu marc horari.

Al llarg d’aquest lapse temporal el projecte passa per diferents fases, la primera de les quals (“fase 0”) el contextualitza en sí a partir de certs elements i aprenentatges necessaris per poder-lo entendre des de l’inici.

Si bé en els projectes que aquests alumnes faran a 2n i 3r d’ESO es plantejarà un punt de partida basat en diferents recursos textuals, iconogràfics o cinematogràfics a analitzar o debatre (plantejament de preguntes) per tal d’introduir-los en la temàtica, a 1r, degut a la gran diversitat d’alumnat a tot nivell, el plantejament és menys ambiciós a la vegada que més realista. Es tracta del primer projecte per a un alumnat que mesos abans encara estudiava a l’educació primària amb dinàmiques de treball que poden ser similars o no al que faran a l’institut des d’aquest punt (molts d’ells ni tan sols estudiaven en el nostre sistema educatiu).

Aquesta fase s’enfoca doncs a la presentació del projecte, el seu desenvolupament i el que serà el repte final a superar, així com una més que necessària contextualització de la civilització egípcia. Es dediquen un parell de sessions a tal efecte, amb presentacions de diapositives i debat a l’aula. No tindria sentit començar a parlar d’aquesta mil·lenària cultura amb un transcendental pes en la història universal sense saber sense ubicar-la en l’espai i sobretot, en el temps. Tampoc començar a parlar del passat sense definir la història com a ciència a la vegada que com a successió de fets i maneres de viure anteriors o molt anteriors a nosaltres.

Així doncs es treballen a continuació durant diverses sessions conceptes com les fonts històriques primàries i secundàries, directes o indirectes, com es mesura el temps històric (amb les diferents unitats temporals), quines són les etapes de la història, i també, un breu estudi de la prehistòria, les primeres civilitzacions fluvials, i el naixement de l’escriptura. Alguns d’aquests conceptes ja s’han treballat durant l’educació primària i es podrien  considerar plenament assolits, tanmateix el majoritari i particular perfil del nostre alumnat (divers, nouvingut en gran percentatge, disruptiu o amb necessitats especials específiques) no ho garanteix. Sol quedar bastant palès un important dèficit de coneixements previs.

El professorat, sigui quina sigui la seva especialitat, imparteix aquest bloc en el grup del qual és referent de manera simultània als altres companys i companyes de projectes. L’alumnat treballa ja aquesta part amb el seu chromebook des de l’entorn virtual “Google Classroom” (abans Moodle), on a part dels recursos per treballar continguts, començarà a fer les primeres activitats, algunes de les quals simplement qualificables (pot ser “fet o no fet”) mentre que la gran majoria ja seran avaluables. A més també, farà un primer tast del que serà part del producte final amb una pràctica de fabricació casolana de papir al taller.

Metodologia: projecte “Un museu egipci a Cornellà” (1r ESO – Institut de Cornellà)

Publicat el per
Respon

La idea o objectiu principal del projecte pretén una aplicació significativa i contextualitzada d’uns aprenentatges relacionats amb la temàtica treballada tant previs com posteriors a la superació del repte. Aquests s’han anat perfilant a l’inici amb els diferents blocs de continguts vinculats a les matèries i s’han posat en pràctica durant el procés d’elaboració del producte final (s’explicarà amb detall en els articles dedicats a la implementació i producte del projecte). La possibilitat de difusió externa del discurs museogràfic (oral com a guies del museu i a través de l’exposició de les peces) atorga a l’alumnat un punt de responsabilitat afegida al la pròpia motivació de cara a la seva òptima execució final (satisfacció també per la feina feta).

Com hem vist en l’apartat de planificació, l’equip de projectes treballa i aplica de forma interdisciplinar i coordinada. Aquesta coordinació estableix estratègies d’actuació, posada al dia de la feina feta i dissenya la planificació de les següents sessions de continguts o fases del projecte (què cal saber o saber fer per executar el producte final). Cada especialitat lidera un bloc d’aprenentatge relacionat amb la seva matèria dins d’un context globalitzat.

L’alumnat de 1r a l’institut de Cornellà es divideix en tres grups classe de tal manera que cada un d’ells disposa d’entre 16 – 18 alumnes (20 fins i tot quan es produeix una certa sobreratio, l’institut està tipificat com de “màxima complexitat” amb una ràtio estàndard inferior a l’habitual). Dins d’aquests, la durada de cada projecte determina uns grups de treball que també defineixen com seuran a l’aula per a totes les matèries. En cada classe trobarem doncs entre quatre i cinc grups formats per tres – quatre alumnes de perfil totalment heterogeni. Els grups es mantenen tant per les fases inicials de treball de continguts com en les finals d’elaboració de producte.

El desenvolupament del projecte implica un punt de partida de construcció de coneixements o assimilació de continguts clau i un de final basat en la posada en pràctica i difusió externa dels aprenentatges i competències adquirides. La culminació del procés en forma de producte final pot ser entès des de dos punts de vista que poden també ser considerats com a veritables objectius d’aprenentatge.

Producte del projecte per a l’alumne:

  • Supòsit pràctic de la feina feta.
  • Responsabilitat del treball ben fet.
  • Li dóna sentit al que s’ha après.
  • Visibilitat dels aprenentatges.
  • Treball individual previ i cooperatiu finalment.

El producte del projecte per al públic:

  • Difusió externa del treball en les aules.
  • Acte cultural a l’institut fet per estudiants amb empenta.
  • Apropament a la cultura des dels seus protagonistes, interacció amb les seves famílies i possibles futurs companys a l’institut.

Cal remarcar que l’alumnat procedeix en gran mesura d’un entorn socioeconòmic desfavorit, un volum important d’ells són alumnes nouvinguts.

Respecte a l’assignació de rols, aquests seran diferents segons les diferents fases del projecte, qüestió que s’explicarà amb detall en els apartat referits a la seva implementació i elaboració del producte.

Planificació: projecte “Un museu egipci a Cornellà” (1r ESO – Institut de Cornellà)

Publicat el per
Respon

 

El projecte que presentem es basa en un estudi minuciós de la civilització egípcia a través de la creació d’un museu d’aquesta mil·lenària cultura en el qual l’alumnat de 1r d’ESO construirà les peces exposades a la vegada que farà de guia per als visitants. Es marca un objectiu d’aprenentatge “autèntic” dins un context “real” de fabricació d’unes peces de museu més preparació d’uns guions a partir de recerca. Aquesta serà d’informació general i específica per construir també els guions de les exposicions orals sobre unes peces que explicaran diferents aspectes de la civilització egípcia en el recorregut museogràfic.

El disseny del projecte parteix de l’equip de projectes de 1r d’ESO format per un/a especialista de cada una de les matèries que hi intervenen de forma completa: ciències socials, ciències experimentals i tecnologia, un dels quals esdevé coordinador de l’equip a la vegada que també és coordinador de nivell de 1r d’ESO, amb “fil directe” amb la coordinació pedagògica del centre (lideratge distribuït, distribució igualment de rols).

L’efoncament interdisciplinar d’aquest muntatge requereix en primer lloc una coordinació regular dels membres de l’equip plasmada en l’hora setmanal destinada a tal efecte amb ordre del dia proposat pel coordinador més, especialment, altres estones fora d’aquesta de forma presencial o no (que en realitat seran les que consumiran més hores). A través d’aquest contacte regular, es van gestant des de l’embrió i primeres fases del projecte fins a la culminació del mateix, a partir de la seva posada en pràctica per primer cop aquest pot ser modificat de manera puntual els anys successius amb alguns retocs i noves aportacions (projectes “vius”).

Qui som? El treball per projectes a l’Institut de Cornellà

Publicat el per
Respon

 

L’Institut de Cornellà va obrir les seves portes el mes de setembre de 2015 amb dos grups de 1r d’ESO. El curs 2018-2019 completa la seva oferta formativa d’educació secundària, amb dues línies per nivell, de 1r a 4t d’ESO.

L’acció tutorial individualitzada i el treball per projectes a tots els nivells i des del curs fundacional del centre (2015 – 2016) són trets definidors de la nostra manera d’ensenyar. La distribució dels projectes en aquests és la següent:

  • A 1r i 2n d’ESO són interdisciplinaris, amb intervenció completa de les matèries de ciències socials, ciències experimentals i tecnologia, així com parcial de matemàtiques i llengua, amb col·laboracions puntuals amb altres matèries (música, visual i plàstica…).
  • A 3r d’ESO, són d’àmbit, diferenciant entre el tecnocientífic – STEM, amb intervenció de les ciències experimentals i tecnologia, i sociohumanístic, ciències socials i llengües catalana i castellana.
  • A 4t d’ESO, amb la dificultat que implica l’organització en “itineraris”, de moment els vinculem al treball de recerca com a projectes de matèria i / o itinerari.

El professorat participant en cada un dels nivells es vincula a un “equip de projectes” que durant el curs l’implementarà i posarà en pràctica en el nivell assignat. Aquests estan formats pels especialistes de les diferents matèries que disposen com a mínim d’hora setmanal de coordinació per a la planificació, gestió,  anàlisi de la seva posada en pràctica i en últim terme, avaluació.

El repte en tots els casos és la creació d’un producte final vinculat: a partir d’un treball previ d’adquisició d’aprenentatges relacionat amb continguts curriculars el resultat es plasma en el mencionat producte. Aquest a més segueix un ideal de visibilització, posada en pràctica o difusió de l’aprenentatge adquirit, assoliment de competències i sentit d’utilitat.

Un últim punt important a remarcar seria l’absència de llibres de text en totes les matèries, tant les vinculades als projectes com les instrumentals o d’expressió. Tant l’alumnat com el professorat disposen d’un portàtil “Chromebook” gestionat per una consola central i per tant vinculat als serveis proporcionats per l’entorn educatiu “Google suite”, amb compte de correu, repositori d’emmagatzematge de produccions personal (Google Drive) estructurat en carpetes de les diferents matèries, entorn virtual d’aprenentatge (Google Classroom, abans Moodle) per estudi i treball de continguts curriculars, i espai de reflexió personal o carpeta d’aprenentatge (tipus “portfolio”, amb Google Sites).