Producte final: projecte “Un museu egipci a Cornellà” (1r ESO – Institut de Cornellà). Execució

 

  A la construcció de les peces al taller amb materials senzills “de primera mà” (especialment cartró) s’hi dedica força temps. Punt àlgid del treball col·laboratiu, aquesta part com hem vist s’inclou d’inici en el bloc de continguts de l’assignatura de tecnologia (“fase I”) durant tres torns (un per grup – classe): 8 sessions dobles cada un, 48 h. lectives, cinc setmanes, una mica més potser. A continuació, els tres grups classe es fusionen en dues aules en les que durant un altre torn de 8 sessions dobles i amb l’acompanyament dels tres especialistes, cercaran la informació necessària per explicar la maqueta o reproducció o aquell aspecte de la cultura i civilització egípcia que deriva de la peça (“fase II”, redacció dels guions + recerca). Novament, la cooperació entre els participants serà la clau del seu èxit.

 L’organització inicial parteix d’un primer guió de grup” (a partir d’un model pautat) que determinarà la seqüència d’intervencions dels membres i les informacions que transmetran als visitants. Es tracta d’un document “viu”, compartit amb permisos d’edició entre els membres del grup, totalment revisable un cop els alumnes escriuen els seus guions individuals. Determina, a partir d’unes pautes bàsiques, una presentació, un desenvolupament, i una cloenda a partir d’idees conclusives. Cal mencionar en aquest sentit com es dediquen també un parell de sessions d’aquest torn a treballar les “bones exposicions orals” (pautes, consells i exemples).

 L’eina d’organització principal dels grups (i també en últim terme avaluativa), que determina els rols i recull les evidències diàries del treball fet, és un altre document que anomenem “quadern d’equip”. Aquest deixa constància a mode de diari dels progressos de l’alumnat per superar el repte a la vegada que documenta els progressos. S’utilitza tant durant el procés constructiu de les peces com durant la preparació dels guions, serveix a l’alumnat per establir un pla d’equip (rols, objectius col·lectius inicials, compromisos personals, idees clau per als guions…), un diari de sessions amb la feina feta per cadascú, una valoració del treball i producció diària a través d’una taula – rúbrica (auto i coavaluació) senzilla amb tres ítems, una autoavaluació final col·lectiva dins de cada grup (compromisos mantiguts, fites assolides…), valora objectius d’equip (treball i funcionament) establerts a l’inici. 

  L’inici d’aquest document “de capçalera” per a cada grup determina rols i funcions a desenvolupar tant en la part constructiva (al taller) com creativa (guions):

  • Cap de taller” (construcció peces) / Coordinador (elaboració dels guions), un membre:
    • Organitza i coordina el treball a diari: consensua amb els companys les tasques a fer.
    • Manté l’ordre: supervisa que cada membre de l’equip s’ocupi de la seva parcel·la i quan aquesta estigui coberta, que doni un cop de mà en altres tasques.
    • Demana ajuda si sorgeix algun problema o dubte. Fa respectar el torn de paraula quan es debat.
    • Avisa els companys quan l’equip es desvia del tema o es dedica a una altra cosa.
    • Omple la taula de tasques (diari de sessions) a diari.
    • Omple, al final de la sessió, la valoració coavaluativa conjunta de tots els membres.
    • Cerca informació, com la resta de membres.
  • Organitzador/a del material (construcció peces), un o dos membres:
    • Fa una llista del material de treball necessari a diari.
    • Reparteix i recull el material. Encarregat de que no es perdi cap eina.
    • Té cura de l’ús responsable del material.
  • Responsable de la neteja i reporter (construcció peces), un o dos membres:
    • Fa fotografies del procés constructiu, crea i comparteix una carpeta per desar-les. Elabora un recull de les imatges més significatives per a l’avaluació final del projecte.
    • Organitza la neteja cada dia.
  • Constructors (procés constructiu al taller) + Documentalistes (procés creatiu, guions per a les exposicions): tots els membres, en tot moment.
    • Cerquen i seleccionen informació de la peça o aspecte a explicar als visitants.
    • Redacten el guió per a l’exposició a partir de textos i informacions específiques dels blocs de contingut o de la cerca en altres fonts, fonamentalment a la xarxa.
    • Tenen cura de la coherència del redactat.
    • Revisen l’ortografia, la gramàtica i la sintaxi emprada

Aquesta seria la distribució ideal de rols amb un funcionament que lògicament poques vegades s’aconsegueix que funcioni a la perfecció. Correspon als membres de l’equip l’autogestió i valoració del compliment o no d’aquestes funcions, que han de consignar en el quadern.

Amb la finalització del redactat de guions i els últims assajos culmina la fase de preparació del museu (“fase II”) i comença la de les pròpies visites (“fase III”). Durant cinc dies, alguns en sessió doble o triple, els alumnes expliquen les peces del museu als visitants, es convida en aquest cas a les diverses escoles d’educació primària amb les quals l’institut té una relació d’adscripció. Una d’aquestes visites, enfocada a les famílies, es fa en horari vespertí. Aquests factors, exposicions públiques davant futurs alumnes de secundària i les pròpies famílies, dota als guies del museu de l’autoconfiança i responsabilitat necessària i els empodera competencialment de cara a la superació d’un repte que finalment assoleixen en general amb força solvència. La valoració de les exposicions orals dels alumnes per part del professorat de projectes es fa a partir de rúbrica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *