El producte final (“fases II i III”) consisteix en la superació d’un repte proposat a l’alumnat a l’inici del projecte en les sessions de presentació que ha de tenir el màxim de repercussió fora de les parets del centre. Aquest en els nivells superiors a 1r a l’institut procura tenir encara més dimensió quan parteix d’una persona o col·lectiu extern que fa “l’encàrrec” i explica a l’alumnat a través de quin mitjà es posarà en pràctica i es podrà difondre l’esforç individual i col·lectiu, de quina manera es farà visible. Aquesta persona o persones participaran a més de forma activa en la part avaluativa valorant l’assoliment o no del repte. Als projectes de 1r però, donat que constitueixen el contacte inicial amb una manera de treballar integrada, globalitzada i indisciplinar que requereix entre els nanos força cooperació, eximim a l’alumnat d’aquest factor intentant evitar una possible pressió extra quan estan fent les seves primeres passes. Els reptes a superar són doncs plantejats pel exclusivament pel professorat.
En el cas del museu egipci, es proposa la creació d’un espai museogràfic de difusió dels aspectes més rellevants de la mil·lenària cultura del país del Nil. Sent el primer projecte també, es portarà a la pràctica en el propi centre i no pas en un espai exterior per dotar també a l’alumnat de la màxima confiança. El producte anirà dirigit a altres centres educatius, famílies i membres de la comunitat educativa i públic en general. El professorat de projectes proposa la construcció de les peces del museu, maquetes o reproduccions d’elements icònics o monuments emblemàtics del patrimoni egipci, disposades en un recorregut fix en diferents aules i replans de l’institut. L’alumnat (els diferents grups de quatre de les tres classes) farà de guies del museu explicant la peça o peces, el seu significat i relació amb la civilització del Nil, i com i amb quins materials l’han construït. Es procura que siguin els mateixos constructors els que després redactin i aprenguin un guió per explicar la peça que han fet fent la precisa cerca d’informació.
La majoria de peces a construir solen ser fixes cada any amb alguns canvis segons nous interessos de l’alumnat, col·laboració amb professorat d’altres matèries, o la dificultat que pot implicar la seva fabricació en algun cas. El recorregut habitual, amb algun afegit doncs segons el curs, presenta un mapa “en relleu” de l’antic Egipte (mural), ecosistemes i fases de les crescudes del Nil (maqueta de fusta + bomba d’aigua per reproduir el curs del riu), els símbols de poder del faraó (ceptre, flagell, doble corona, reproduccions), l’escriptura: jeroglífics, papir i pedra Rosetta (reproduccions, la de la Rosetta amb les dimensions originals), els grups socials (societat fortament jerarquitzada, vídeo narrat fet amb tècnica de “stop motion”), les piràmides (maquetes amb tetrabricks de sucs a mode de carreus aportats per l’alumnat), l’esfinx de Gizeh (maqueta a escala feta amb paper de diari i cola), el sarcòfag (reproducció) i la momificació (pràctica amb una salsitxa), la religió i els mites (mural), el temple d’Abu Simbel (maqueta amb fang), columnes amb capitells “palmiformes” i obelisc (reproduccions), i l’arpa i la flauta (reproducció més actuació en viu, col·laboració amb la professora i matèria de música). A part, un grup amb disfresses i maquillatge, dona la benvinguda a “l’entrada” del museu i explica als visitants el que aniran a veure.
Durant l’última edició i com a novetat respecte a les anteriors, l’alumnat va dissenyar, pintar i fabricar diverses xapes amb elements icònics de la cultura egípcia i el nom del museu i l’institut. Aquestes posteriorment van ser obsequiades com a record als visitants (col·laboració de projectes amb la professora i matèria d’educació visual i plàstica).