Avaluació

Durant el projecte s’han anat fent anotacions de totes les activitats realitzades pels alumnes per tal d’observar l’evolució de cadascun.

La realització del Lapbook ha servit com a instrument d’avaluació i autoavaluació dels alumnes ja que han recollit en aquest tots els coneixements adquirits, adonant-se així de tot allò après i que han de millorar.

També s’ha fet una conversa final per extreure tota la informació apresa que s’ha anant anotant en un graella d’avaluació. Aquesta informació ens va servir per organitzar l’exposició davant els pares i mares.

 

Com hem tancat el nostre projecte?

A partir de tot allò après a totes les activitats i centrats en donar-li resposta a la pregunta: QUÈ LI PASSA AL NOSTRE HORT?

Els alumnes de 2n han recollit tota la informació en un lapbook i  han fet una exposició amb les famílies per explicar-los tot el què hem après!

I com hem treballat?

El tema principal del projecte és: Què li passa al nostre hort? A partir d’ aquí, l’eix conductor han sigut un seguit d’ activitats que han permès fer una investigació per donar resposta a la pregunta inicial.

Per nosaltres el treball per projectes té com a objectiu afavorir la creació d’ estratègies d’ organització dels coneixements escolars en relació amb aprendre a prendre decisions, tractar la informació, cercar-la, organitzar-la, interpretar-la, transmetre-la i comunicar-la… per tal d’avaluar els aprenentatges, el que saben i els seus interessos. És per això pel que l’ alumne ha de ser participatiu i actiu en tot moment del seu procés d’ aprenentatge.

La metodologia que utilitzem està basada en la globalització de les àrees, així s’utilitzen diferents espais de l’escola per realitzar les diverses activitats programades. La intencionalitat és integrar les àrees dins del projecte d’aula.

Així que realitzem activitats d’ expressió oral on compartim materials de casa, descobriments, pensaments propis, informacions… activitats de llengua i matemàtiques, sessions d’educació física, cançons de música i anglès, activitats plàstiques…

Treballem de forma vivencial i experimental a través del joc i el descobriment. Per tant el paper del mestre és l’acompanyant i guia a través de les activitats per poder realitzar els diferents aprenentatges.

El treball en equip és una part fonamental en el treball per projectes que s’ha tingut en compte en diferents activitats de recerca d’informació i exposició d’aquestes a la resta de grup. 

Projecte 2018-2019 a partir de la Setmana Europea de Prevenció de Residus.

1.QUI SOM ?

Som l’escola Antoni Gaudí. El nostre centre està ubicat al barri Gavarra des de fa més de 40 anys.
Som una escola que des del 1974 hem variat de població, de dinàmiques, de professorat però seguim en constant lluita per reflexionar i innovar la nostra pràctica docent. Volem que les nostres famílies trobin en nosaltres una escola de barri i familiar que no només cerca que els alumnes siguin capaços d’adquirir i aplicar estratègies, sinó que també surtin amb uns valors i un compromís per cuidar el medi ambient.
El curs 17-18 va ser el nostre “debut” a la Xarxa de competències iniciant el treball per projectes a cicle inicial, en concret en l’àrea de mateemàtiques. Durant aquest curs tot el claustre ens hem format en Treball Cooperatiu, que és la base per engegar projectes i ambients a diferents nivells i al llarg dels pròxims anys.
Aquest curs 18-19 hem apostat per realitzar un projecte interdisciplinar en la línia que ens marca el fet de ser una de les escoles per la Sostenibilitat de Cornellà i pertànyer a la xarxa XESC, partint de les propostes que la Setmana Europea de Prevenció Residus realitza cada any us presentem a continuació el nostre treball docent.

2. PLANIFICACIÓ

L’equip impulsor de la nostra escola s’ha ampliat i està format per entre un i dos representants de cada cicle i etapa.
S’han realitzat reunions de formació per part de les formadores del centre als membres de l’equip impulsor i orientacions puntuals i organitzatives al llarg del curs.
Aquest any, s’ha volgut tractar una temàtica més amplia que el curs passat per portar-se a terme a tots els cursos i en consonància amb el nostre projecte educatiu de centre on un dels nostres trets és el compromís de ser una escola sostenible en la transmissió de valors i de respecte cap al planeta i el medi ambient, aprofitant l’esdeveniment de la Setmana Europea de Prevenció de Residus. Aquest s’ha realitzat de manera interetapa i amb caràcter globalitzador.

Els objectius han sigut:
– Adquirir estratègies per treballar de manera cooperativa.
– Conèixer els residus que produïm i les problemàtiques ambientals relacionades.
– Cercar informació mitjançant diversos canals, seleccionant i tractant la informació amb esperit crític.
– Adquirir hàbits que afavoreixin la sostenibilitat.
– Compartir les conclusions de cada grup-classe en relació al residu treballat mitjançant una exposició oral preparada, per a donar a conèixer el treball realitzat i millorar la competència comunicativa.
– Fomentar alternatives més sostenibles que ens permetin reduir l’ús de residus.

Els recursos humans emprats són la implicació de tots/es tutors/es i mestres de suport de medi natural i llengua des de P5 fins a sisè.
Cada tutor/a ha desenvolupat el projecte amb el seu grup-classe durant les hores dedicades a l’àrea de Coneixement del Medi Natural. En algunes d’aquestes sessions s’ha disposat del reforç d’un/a docent addicional.
En previsió de la realització de les exposicions orals, i amb l’objectiu de facilitar la participació de tot l’alumnat, un mestre s’ha encarregat de dinamitzar-les mentre els tutors/es han estat a l’aula amb la resta del grup.
Al centre disposem del material d’escola imprenta que hem utilitzat per a la realització dels pòsters. També s’ha fet servir  la pàgina web del centre.
En els cursos més baixos s’ha tractat la prevenció de residus a partir d’experiments senzills de contaminació de la terra.
En els cursos de primària s’han emprat recursos i dinàmiques a partint del treball cooperatiu. Des de recursos com la PDI a l’aula, tablets, ordinadors,… per fer recerca, elaborar textos, com fer exposicions orals emprant els pòsters informatius, etc.

3. METODOLOGIA

Hem proposat contextos reals i problemes de la vida quotidiana. Des del plantejament del problema que suposava.
Hem treballat continguts de manera integrada i no fragmentats per àrees de coneixement, conceptes lingüístics, matemàtics, de l’entorn més proper així com habilitats artístiques.
Hem proposat les activitats amb un caràcter obert, fomentant la recerca i la discussió entre els alumnes.
Hem emprat l’estratègia metodològica del treball cooperatiu amb l’assignació de rols als grups a l’hora de fer les activitats.
Hem dissenyat activitats emprant materials i recursos diversos per estimular la curiositat i creativitat en l’alumnat.
Hem previst l’ús d’estratègies per ajudar l’alumnat a identificar el que han après i comprendre les raons de les seves dificultats amb instruments i estratègies d’avaluació formativa.
Hem compartit en tot moment amb els alumnes els objectius d’aprenentatge previstos i sempre hem tingut molt present el foment de l’autonomia de l’alumnat sent el protagonista del seu propi aprenentatge.

4. IMPLEMENTACIÓ

Lectura i visualització de la pàgina web sobre la EWWR. Pluja d’idees de coneixements previs. Comentari i reflexió.
Escriptura de comentaris amb les tauletes en petits grups a les preguntes de la pàgina web.
Tècnica “el full giratori” amb les 5 preguntes bàsiques per grups cooperatius de taules.
Lectura individual i buidatge d’informació sobre el tema filtrada i adaptada per les mestres.
Paraules claus i frases a partir de la informació. Classificació de les paraules en funció de quina pregunta responen. Comentari i conclusions a partir de les paraules clau.
Visualització de vídeos sobre l’apartat “com es fabrica?”
Activitat Webquest a l’aula d’informàtica per parelles.
Qüestionari grupal i individual per avaluar el grau d’assoliment dels continguts tractats.
Repartiment de tasques per a l’elaboració del mural per grups cooperatius.
Elaboració a Plàstica dels objectes d’exemple d’usos del cartró i tetrabrick.
Muntatge final del mural.
Exposició oral a l’aula per grups en base al mural elaborat.
Coavaluació de les exposicions i el grau d’assoliment dels continguts.
Exposició oral intercicles en grups reduïts.

A l’hora d’exposar tothom tenia una part per explicar i alguns/es es mostraven més llançats que d’altres però tothom molt motivat.

Al llarg del curs s’han anat realitzant les diferents fases, però es considera necessari que s’instauri com a projecte transversal a l’escola. Es proposa que sigui la Setmana Europea de Prevenció de Residus la que orienti i marqui aquest projecte en el primer trimestre de cada curs.

5. PRODUCTE FINAL

De cara al proper curs, volem anar més enllà creant una revista científica en format digital per fer-la pública a la pàgina web de l’escola. Aquesta revista constarà d’un article fet per cada classe. Cada article tindrà tres parts:
– Com afecta el residu que ens ha tocat investigar a l’aigua?
– Imatges de l’afectació o del problema.
– Possibles solucions del problema.
Aquesta revista també la volem fer arribar a algun expert per tal de que ens pugui fer la devolució de la viabilitat de les possibles solucions donades pels alumnes.

6. LA VEU DELS ALUMNES

La part que més ens va agradar va ser…
– Rebre la carta i llegir-la, perquè jo era l’encarregat verd i la vaig llegir a tota la classe.
– Fer el cartell (la nostra part del mural) per taules.
– Fer el tetrabrick personalitzat.
– Fer el mural, perquè fer-lo en grup taula era molt divertit, perquè no sabia fer-ho.
– El mural, perquè el vam fer en grup i vam aprendre coses junts.

El més difícil va ser…
– Memoritzar quantes capes de plàstic i de cartró té el tetrabrick per explicar-ho i compartir el treball amb 5è.
– Entendre com anaven les capes dels materials.
– Entendre les paraules difícils de la informació sobre com es fa el paper i els tetrabricks.
– Entendre el vídeo de com es fabrica el paper i el tetrabrick i treure’n informació, perquè les paraules eren difícils i amb el soroll dels companys no ho podíem entendre bé i apuntar.

Una cosa que vam aprendre nova…
– Que el tetrabrick contamina molt, i no ho sabia.
– Que el tetrabrick contamina molt, juntament amb el cartró i les tovalloletes, i també fa mal als animals.
– Que el tetrabrick té tantes capes d’alumini, plàstic, cartró…
– No sabia que les tovalloletes podien trigar un any en desfer-se. Ara que ho sé, a casa no les llencem mai al vàter.
– Ara sé per què contamina el paper, perquè quan el mulles es fa trossets, i si algun animal es menja això es pot morir.

Altres aportacions dels alumnes…
– Jo ara dic als meus pares que no poden llençar tovalloletes al lavabo, però diuen que no.
– A casa meva hem comprat una paperera pel lavabo.
– Jo li he dit a la meva mare tot això de la contaminació i ara ja ho sap i ja ho ha entès.
– Amb la família vam anar a l’Splau per comprar una paperera especial.
– La meva àvia té una paperera d’aquestes al lavabo perquè quan es va adonar que contamina molt, va comprar-ne una.

  

I com hem ajudat al nostre hort?

Els alumnes de 2n han estat investigant per donar resposta a la pregunta inicial: què li passa al nostre hort?

Per resoldre aquesta pregunta hem fet diferents activitats relacionades amb les plantes i l’hort:

  • Observació de l’hort i elaboraciód’hipòtesis sobre per què no hi ha plantes.
  • Carnet d’investigadors (cohesió de grup i compromís envers el projecte).
  • Sortida a la biblioteca del barri a buscar informació en llibres.
  • Informació de casa sobre les plantes.
  • Plantar diferents llegums (llenties, cigrons i faves), observar la germinació i prendre notes sobre el procés. Comparar com creixen segons els tipus de llavors.
  • Identifiquem les diferents parts de la nostra planta.
  • Què necessiten les plantes per viure? Experimentació sobre l’absorció de l’aigua a les plantes.
  • Tenim més preguntes. Fem grups de treball per buscar i respondre les preguntes i informar a la resta de la classe.
  • Les plantes es poden menjar. Quines en mengem? Quines parts de la planta ens mengem? Observem i manipulem diferents hortalisses. Les classifiquem segons la part (arrel, tija, fulla, flor)
  • Coneixem els estris de l’hort.
  • Sembrem i plantem a l’hort, hem de regar i esperar que creixi.
  • Recollim la collita. Anem al laboratori a mirar pels microscopis les fulles.
  • Fem un Lapbook per recollir tota la informació extreta del projecte.
  • Exposició als pares del que han après.

PLANIFICACIÓ

El projecte d’aquest curs realitzat en l’aula de 2n s’anomena: Què li passa al  nostre hort? Aquesta pregunta sorgeix a partir de l’observació de l’hort per par dels alumnes a l’inici de curs, on el veuen descuidat després de les vacances d’estiu. Aquesta pregunta anirà guiant tot el curs del projecte. D’aquesta manera engeguem l’hort i treballem el contingut curricular de les plantes.

Arriba la Verdisa, un personatge fet d’hortalisses, que demana ajuda per fer funcionar l’hort. Preguntem què saben de l’hort en un conversa per tal de saberels coneixements previs dels i les alumnes. Amb totes les seves aportacions, els mestres confeccionem un índex o guió de treball sobre el projecte, tenint en compte els objectius que es volen treballar al llarg del mateix.

Cada dilluns ens reunim per tal de programar i adaptar les diferents activitats que es van plantejant i arribem a acords referents a l’ organització del grup, el paper dels alumnes, i el paper dels mestres que formen part del projecte.

Què en diem de tot plegat?

Van fer una sessió de tancament on els alumnes van poder dir la seva d’una manera oberta. Van manifestar que els hi havia agradat molt investigar sobre un tema que ells mateixos havien decidit, i això s’ha notat en la motivació i interès mantinguts durant tot el procés.

Tot i haver acabat el projecte els alumnes hi han continuat connectats d’alguna manera, fent referències força sovint a aspectes treballats i d’altres nous que anaven sorgint. Treballant altre àrees els alumnes trobaven connexions amb el que havien après dels indis.

Què hem après?

Durant tot el projecte s’ha dut a terme una observació directa i individualitzada per part de la tutora i la mestra de suport. S’ha tingut en compte l’interès i la motivació per aprendre dels alumnes, tant en la realització de les tasques en gran grup, així com en les tasques realitzades en petit grup i en les tasques individuals.

  • Exposicions orals de petit grup.
  • Què hem après.
  • Subproductes de grup (construcció d’un tòtem, aliança tribu índia).
  • Participació en la sessió de grup per establir conclusions .
  • Rúbrica de treball en equip.
  • Rúbrica de treball individual.
  • Iniciatives individuals per part dels alumnes.
  • Elaboració en grup d’un dossier que contenia tot el que havien après.

…. i entre tots i totes hem aconseguit…

Atès que aquest grup estava a les beceroles del treball cooperatiu, volíem fomentar aquest aspecte. Per tant, el producte final ha estat una suma dels sub-productes realitzats a nivell grupal.

Així mateix, la realització del projecte els ha permès conèixer la realitat dels indis americans actualment.

Els diversos grups han realitzat exposicions orals per a compartir amb la resta de la classe com a grups d’experts sobre els diferents aspectes que ha triat investigar cada grup. Això ha permès generar noves preguntes de manera que els grups d’experts podien continuar investigant sobre aquells aspectes que havien passat desapercebuts pel grup o fins i tot, obrir establir noves tesis sobre allò investigat.

A l’acabar el projecte es va compartir amb les famílies a través de la web de l’escola una mostra del treball realitzat.