Avaluació

Com que el grup amb el que s’ha fet aquest projecte a 2n de l’ESO el coneixiem  perfectament perquè l’haviem tingut a 1r de l’ESO, no ens va caldre gaire investigar d’on partia (coneixements previs), ni quin era el nivell que tenien de les competències que voliem treballar amb el projecte.

La avaluació de la realització del projecte i del producte final i de com hi intervenen els alumnes ja està explicada a la part de metodologia, i funciona bé (Avaluació, coavaluació…). Per obtenir dades individuals, els mateixos alumnes les tenen en la seva avaluació de seguiment, això molt bé.

Al final també fem una avaluació i autoavaluació de tot (professora inclosa), producte, repercussió (va agradar?), propostes de millora, etc.

I la feina…cap a on ens ha dut?

El producte final és un regal pels alumnes de Madrid amb els qui fem un intercanvi. Aquest regal és un pòster per a l’institut de Madrid i unes targetes (que són el pòster en petit) per als alumnes. També ens quedem amb un pòster per penjar-lo a la nostra escola.

Aquest pòster té: Una imatge que reflecteix els nostres sentiments vers l’intercanvi i que és d’un pintor d’aquí. Una frase de bons desitjos de cada un del nostres alumnes. Els codis QR que remeten al treballs fets com a regal dels nostres alumnes cap als alumnes de Madrid. Exemples:

-Video «Un dia a la nostra vida», en aquest vídeo els alumnes mostren, mitjançant la gravació in situ en diferents contextos amb muntatge, un dia qualsevol de les seves vides.

-Vídeo «Diferències Villalba-Mataró», en aquest vídeo els alumnes fan sktechs còmics, amb context real, (bar, carrer…) sobre l’ús diferent que se li donen a algunes paraules allà i aquí, com «biquini», «plegar», etc.

-Vídeo «Les nostres festes populars», on els alumnes expliquen com viuen les seves festes.

-Vídeo «Què fem amb el nostre temps» on els alumnes mostren a través d’haver-se gravat en les diferents situacions lúdiques què fan amb el temps lliure.

I d’altres: «Una mica d’història de Mataró», etc.

Quan vam rebre els companys de l’intercanvi de Collado Villalba (Madrid), en un acte públic, cada alumne nostre sortia a rebre la seva parella de l’intercanvi i li donava (entre d’altres coses) la nostra targeta (producte final).

Quan la directora en el mateix acte públic rep el professorat de Collado Villalba li dóna (entre d’altres coses) el pòster (producte final).

Implementació

La informació que necessiten la treuen del seu entorn, perquè justament el que volen o han d’oferir és la seva visió, percepció, vivència del que sigui (futbol, videojocs, festes…) i no el fet en sí (que es podria aconseguir fàcilment a Internet). Així, per exemple els qui tenen el tema del futbol cada alumne busca la informació al seu club, els de les receptes cadaescú a casa seva… Tot i així han de buscar també informació a Internet perquè sempre hi ha dades que es desconeixen; també han de buscar a Internet sovint com fer el producte que volen fer, perquè a vegades volen fer una cosa que no saben i han d’informar-se en com fer-lo, això passa molt quan necessiten fer servir un programa o una aplicació que no han fet servir mai.

Veure metodologia.

DE CAP A LA TASCA!

Un cop ja sabíem què era el que volíem produir, els alumnes es van agrupar segons les seves preferències, gustos, aficions, sensibilitats. Un grup tenia com a tema el futbol, perquè hi jugaven; un altre la gastronomia; un altre la moda; un altre les cançons; un altre els videojocs; un altre les festes del seu barri o de Mataró, etc. El nombre d’alumnes per grup depenia de quants alumnes tenien preferència per un tema dels que ells mateixos proposaven i si n’hi havia molts es proposava que es muntessin dos amb el mateix tema perquè es podia tractar de formes diferents, perquè no fossin més d’uns sis alumnes per grup, (amb preferència de quatre).

Fets els grups, van fer un recordatori del que era el treball cooperatiu i el treball per projectes. Ja havien treballat de forma cooperativa i per projectes abans, i amb una sessió de coneixements previs i uns vídeos va haver-hi prou.

Primer, a cada grup, van fer pluja d’idees, reflexió, valoració… fins saber quin producte que es pogués remetre en un codi QR farien. Després ho van posar en comú amb el grup classe perquè recolzessin la idea, valoressin els pros i contres, aportessin altres idees… Aquí va haver-hi alumnes que van voler canviar de grup perquè els atreia més la proposta d’un altre grup que la seva, altres que van decidir interactuar entre grups… Els grups no estan tancats, estan vius i en moviment: un alumne pot estar al seu grup i participar també a un altre, un grup pot ajudar com a grup a un altre grup, els alumnes poden anar a un altre grup (o persona) a demanar consell o ajuda i a oferir-la, etc. Això durant tot el projecte.

Un cop van saber quin producte farien, van decidir els rols que necessitarien per treballar de forma cooperativa en aquella producció concreta.

Després, en una sessió vam proposar que havíem de deixar clar com ens avaluaríem. Els grups van fer propostes al gran grup i van decidir que avaluarien el seguiment de la feina, i que ho farien de la següent manera: Quan comencés la sessió de feina, qui fos coordinador d’aquella sessió revisaria que els objectius previstos fins a aquell dia estiguessin complerts, així com les tasques individuals. (Primer autoavaluació i després coavaluació.) Els coordinadors (rol rotatiu) posaven en comú el diari de feina i valoraven si calia fer alguna intervenció amb algun grup o amb alguna persona i com ho farien (només els coordinadors perquè així la resta d’alumnes avança amb la feina). La intervenció sempre ha de començar essent d’ajuda, però pot acabar en sanció: van arribar a expulsar a un alumne del projecte per no treballar i molestar, amb un condicionant per poder tornar. Al final va tornar, pels consells i l’ajuda dels companys. També vam decidir que avaluaríem el producte final, i vam decidir que es faria de la següent manera: el grup que tingués un projecte acabat el mostraria a la resta i es faria l’autoavaluació i la coavaluació en funció dels criteris prefixats.

Mentre s’està fent el producte hi ha moments on s’ha de mostrar al grup classe per compartir-lo i rebre i donar impressions.

Un cop resolt com es faria l’avaluació, i com s’organitzarien (rols, temporització, diari de seguiment, tasques…) comença la fase de desenvolupament del projecte.

En aquest punt, el professor va passant pels grups i va «endreçant» els continguts del  currículum (ja s’havien permès els productes on es veia que els continguts hi eren presents); per exemple: «Nois, si feu un vídeo penseu en posar subtítols per a sords…» així a través del respecte i la visibilitat de les persones diferents (persones sordes) treballen l’ortografia. Revisem que s’estigui gestionant bé el grup cooperatiu, que les diferents taques siguin rotatives, que no es desviïn… i que tothom estigui treballant totes les competències que es tenien previstes. També mirem si hi ha continguts que no teniem previstos i després pensem com gestionar-los, per exemple un grup va decidir regalar als companys de Madrid un vídeo on ells mateixos feien la versió que cuinaven a casa seva de dolços tradicionals catalans. Des de la perspectiva de com es vivia a casa aquesta experiència de fer panellets. Aquí tenim el text instructiu (que entra en el currículum de l’assignatura de llengua espanyola) així que vam dir-los que expliquessin als altres grups com havien fet la recepta perquè hi participessin perquè a cada casa es fa diferent i vam treballar el text instructiu en profunditat tot el grup classe; mitjançant l’experiència personal, el voler compartir, l’empatia…).

Quan els professors ho consideren oportú es fa una reflexió conjunta sobre el que estem aprenent, que ells ens diguin i nosaltres diem. Perquè sovint no són conscients del que estan aprenent perquè estan gaudint fent el seu producte i creiem que és bo que el alumnes siguin conscients d’allò que estan aprenent.

També fem aturades de reflexió per reconduir en funció del que estigui passant. Per exemple: Quan vam tornar de Madrid com ells ens van regalar un detallet individual vam repensar el producte i vam decidir que a més del pòster donaríem com el pòster en targeta a cada company de Collado Villalba. Una targeta per cada alumne de l’intercanvi i un pòster per l’institut.

Busquem la complicitat d’altres àmbits.

Els altres grups de castellà que no són els del grup de projectes també hi participen enviant el seu codi QR.

Els grups que acaben primer comencen amb el muntatge del pòster.

NEIX EL PROJECTE

Aquest projecte surt i es desenvolupa a llengua castellana i literatura de 2n de l’ESO, treball per projectes. En aquest curs fem un intercanvi anomenat «Limando asperezas», amb una ciutat de Madrid, Collado Villalba. Ells venen i després nosaltres hi anem.

Vaig plantejar als alumnes si volien fer alguna cosa relacionada amb l’intercanvi. Els alumnes van respondre afirmativament i van decidir que el que farien seria un regal per donar als companys de l’intercanvi.

Tenim dos objectius principals: d’una banda treballar les competències de castellà; d’una altra banda empatitzar amb el projecte de l’intercanvi «Limando asperezas» (amb el que es poden crear amistats per sempre).

Vam estar tots d’acord; amb el benentès que, atès que estàvem a l’assignatura de castellà, amb allò que es fes s’havien de treballar les competències de castellà. (De veure si les propostes eren viables o no amb les competències de castellà ja m’encarregava jo.)

Després d’una fase prèvia de pluja d’idees, valoracions, votacions, etc. es va decidir fer un pòster on a més d’una imatge representativa de les emocions que ens produïa l’intercanvi hi haguessin uns codis QR que remetessin a unes feines que farien els alumnes i que respondrien a «Què els podem regalar nosaltres que els pugui agradar». Sempre tenint molt clar que ho faríem des de el que nosaltres sentim o fem,  nosaltres funcionem, etc.

Quan ja gairebé havíem acabat, i en veure com havien funcionat les presentacions a Madrid, vam decidir ampliar el producte i fer el pòster igual per a l’altre institut; però també donar el mateix en format targeta per regalar a cada alumne company de l’intercanvi.

LA FONT D’INSPIRACIÓ

Aquest projecte surt i es desenvolupa a llengua castellana i literatura de 2n de l’ESO, treball per projectes. En aquest curs fem un intercanvi anomenat «Limando asperezas», amb una ciutat de Madrid, Collado Villalba. Ells venen i després nosaltres hi anem.

Vam plantejar als alumnes si volien fer alguna cosa relacionada amb l’intercanvi. Els alumnes van respondre afirmativament i van decidir que el que farien seria un regal per donar als companys de l’intercanvi.

Tenim dos objectius principals: d’una banda treballar les competències de castellà; d’una altra banda empatitzar amb el projecte de l’intercanvi «Limando asperezas» (amb el que es poden crear amistats per sempre).

Vam estar tots d’acord; amb el benentès que, atès que estàvem a l’assignatura de castellà, amb allò que es fes s’havien de treballar les competències de castellà. (De veure si les propostes eren viables o no amb les competències de castellà ja ens encarregavam els professors.)

Després d’una fase prèvia de pluja d’idees, valoracions, votacions, etc. es va decidir fer un pòster on a més d’una imatge representativa de les emocions que ens produïa l’intercanvi hi haguessin uns codis QR que remetessin a unes feines que farien els alumnes i que respondrien a «Què els podem regalar nosaltres que els pugui agradar». Sempre tenint molt clar que ho faríem des de el que nosaltres sentim o fem,  nosaltres funcionem, etc.

Quan ja gairebé havíem acabat, i en veure com havien funcionat les presentacions a Madrid, vam decidir ampliar el producte i fer el pòster igual per a l’altre institut; però també donar el mateix en format targeta per regalar a cada alumne company de l’intercanvi.

QUI SOM?

Al Institut Josep Puig i Cadafalch som un claustre nombrós – 70 persones –  impartint ensenyament secundari obligatori i post obligatori,  batxillerat i cicles formatius.  Estem situats en una zona de Mataró allunyada del centre, a la part nord oest de la ciutat.  Acollim a 750 alumnes de la part alta de la ciutat i treballem junts amb molta il·lusió per tal que esdevinguin ciutadans autònoms, responsables, solidaris i altament competents.

Aquest curs hem encetat un programa pilot tot  formant dos grups per nivell tant a segon com a tercer on s’imparteixen les assignatures troncals (matemàtiques i llengües) per projectes. Per afavorir aquesta metodologia a l’horari s’han establert sessions de dues hores. Els grups de projectes son heterogenis pel que fa a les capacitats acadèmiques i aptituds/ actituds però sempre amb el consentiment de les famílies i el desig dels alumnes de participar-hi.